Avui, a Pardals al cap, l’espai de filosofia d’en Miquel Costa, reflexionem sobre el paper de transmissió cultural dels mites grecs. Des de l’antiguitat fins als nostres dies, aquestes històries, ja sigui a través de llibres, pel·lícules o sèries, han servit per transmetre a les societats determinats models de conducta.

Figures negatives i positives

Entre aquests mites hi trobem figures femenines considerades negatives, com Pandora, que va obrir la capsa alliberant tots els mals sobre la humanitat, o Helena de Troia, que amb la seva bellesa i poder de seducció ha estat presentada com la responsable de la guerra de Troia. Al costat d’aquests models, també hi ha les dones que representen valors positius segons la tradició, com Alcestis, que es va sacrificar oferint-se a morir en lloc del seu marit, o Penèlope, que va mantenir-se fidel a Ulisses durant vint anys, teixint i desteixint mentre esperava el seu retorn.

Els mites mostren un patró clar: les dones que encarnen el model “negatiu” acaben castigades, ja sigui elles mateixes o tota la humanitat, mentre que les que representen el model “positiu” són recompensades amb la vida, l’amor o la pau.

Històries que perduren

Aquest esquema cultural va més enllà del món grec i va ser assumit també per la tradició cristiana i catòlica, que ha promogut històries similars on les dones “bones” són aquelles que obeeixen, se sacrifiquen i es dediquen a complaure els homes. D’aquesta manera, aquests models han perviscut al llarg dels segles i, en bona mesura, encara condicionen la nostra manera d’entendre els rols femenins.

Podeu escoltar la secció sencera a continuació: