El Govern de les Illes Balears ha expressat a Madrid “”el seu rebuig a l’intent d’imposició” per part del Govern central del nou Pla estatal d’habitatge 2026-2030 proposat pel Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana a la Conferència Sectorial d’Habitatge i Agenda Urbana.

Segons el conseller d’Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, el pla no “està consensuat, sinó que és una imposició per intentar que les comunitats autònomes cofinancin unes mesures i programes sobre les quals l’Estat no té competències”.

Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030

Segons el web oficial de ‘la Moncloa’, Pla Estatal d’Habitatge 2026‑2030 del Govern d’Espanya és una estratègia “per a garantir el dret a un habitatge digne”. Entre els principals objectius que s’assenyalen està: “l’augment del parc d’habitatge assequible rehabilitant el parc existent”, la “millora de l’eficiència energètica”, el “suport a l’emancipació juvenil” i la “contenció de preus en zones tensionades”.

Finançament

Compta amb un pressupost total de 7.000 milions d’euros, repartit en un 60% finançat per l’Estat i un 40% per les comunitats autònomes.

“Imposició de polítiques d’habitatge”

Mateo ha manifestat que, amb aquest pla, “el Ministeri pretén imposar les seves polítiques d’habitatge, deixant a les comunitats només la seva execució i sota els seus condicionants”. També ha censurat “el retard d’aquest procés” i que “les comunitats no hagin conegut la proposta abans d’iniciar el període d’informació pública, sense tot just temps per a un debat ampli en una qüestió de la seva competència”.

“Negociació real”

D’aquesta manera, el conseller d’Habitatge del Govern Balear ha reclamat una negociació “real” amb les comunitats autònomes, des de la “lleialtat institucional” i el “respecte” a les seves competències, i “més polítiques d’incentius per aconseguir més habitatge de lloguer assequible”.

Competències

Així, Mateo ha lamentat que les comunitats autònomes hagin estat “les grans oblidades” per a haver treballat conjuntament amb el Ministeri en aquest pla, i ha criticat “tant la forma com el fons, en imposar el Ministeri unes condicions i un cofinançament per tal d’aplicar les mesures estatals i no les que duen a terme les comunitats autònomes, essent aquestes les competents en la matèria segons la Constitució espanyola”.

Ajudes

Així mateix, el Govern de les Illes Balears ha reiterat el seu “rebuig al plantejament del Govern central d’intentar imposar un model que supedita les diferents línies d’ajudes del futur pla estatal a l’aplicació o no de mesures que correspon decidir a les mateixes comunitats autònomes”, i s’oposa al fet que “es pugui utilitzar el Pla estatal d’habitatge, finançat amb diners de tots els espanyols, per a tractar de forçar a les comunitats a aplicar determinades polítiques marcades pel Ministeri”.

“Promoure nous incentius”

Mateo ha defensat la necessitat de “promoure nous incentius per augmentar l’oferta d’habitatge assequible de lloguer, tant per incentivar la sortida al mercat d’habitatges buits com per augmentar l’habitatge protegit, d’iniciativa pública i privada; nous programes d’ajuts per a la rehabilitació d’habitatges estructuralment (no només vinculats a l’eficiència energètica) i per millorar l’accessibilitat; i d’ajuts a la promoció d’allotjaments per a funcionaris públics desplaçats, entre altres mesures, i tenint en compte les singularitats de les illes”.

El conseller d’Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, ha participat en aquesta trobada en representació del Govern juntament amb la directora general d’Harmonització urbanística i avaluació ambiental, Paz Andrade.