
Atta Alakhras, resident a Gaza: “Estem més tranquils amb l’acord, però el nostre patiment no ha acabat”
Avui, al programa “De Far a Far” de Ràdio Illa, hem connectat amb Gaza per conèixer de primera mà com s’està vivint des d’allà el pacte d’alto el foc entre Hamàs i el govern de Benjamin Netanyahu.
“Una ferida que no sana”
El nostre entrevistat, Atta Alakhras, que va viure divuit anys a Espanya abans de tornar a Gaza per ajudar la seva família, ha relatat la seva dura experiència. Ha perdut gairebé tota la seva família —només li queda la seva dona—, ha resultat ferit i s’ha vist obligat a evacuar diverses vegades durant aquests dos anys de guerra. “Tinc una ferida profunda que no sana: el record de la meva família, a la qual vaig venir a ajudar i amb la qual només he pogut estar dos mesos”, ha explicat. Tot i així, assegura que “ha de lluitar i seguir endavant”.
Ostatges
A dia d’avui ja s’han alliberat els vint ostatges vius que Hamàs mantenia segrestats, i s’espera la signatura formal de l’acord definitiu a Egipte, que contempla un pla en tres fases. Aquest inclou la retirada parcial de l’exèrcit d’Israel de la Franja de Gaza i l’alliberament d’uns 1.900 presos palestins, alguns dels quals tornaran a Palestina i d’altres seran deportats a tercers països.
Situació humanitària
Malgrat l’alto el foc, la situació humanitària continua sent crítica. Segons Alakhras, a la Franja encara pateixen fam i escassetat de recursos bàsics com l’aigua o els medicaments. “Hem de fer llargues cues per aconseguir-ne una mica”, diu. També ha explicat que l’habitatge és pràcticament inabastable: llogar un apartament pot costar fins a 5.000 euros, mentre que ell paga 700 euros per una habitació amb bany. “Seguim esperant un demà millor”, lamenta.
Aliments
La manca de subministraments ha fet que els preus dels aliments s’enfilin. Actualment, un quilo d’arròs costa uns 7 euros, una quantitat impossible d’assumir per a una població que fa dos anys que no pot treballar i ha perdut gairebé tots els seus béns.
“La guerra no ha acabat”
Segons explica, no hi ha escoles, hospitals ni habitatges, i ni tan sols espais on instal·lar tendes de campanya. Per això considera que, tot i el pacte, “la guerra no ha acabat”. Alakhras adverteix que “no poden confiar en el que diuen les notícies” i que, encara que celebren l’alto el foc, el patiment continua. Recorda també que viuen sota ocupació des del 1948.
Compliment alto al foc
Preguntat per la solució dels dos estats, opina que “podria ser la millor opció, però si és Israel qui decideix qui governarà Gaza, no funcionarà a llarg termini”. A més, s’ha mostrat escèptic sobre el compliment de l’alto el foc per part d’Israel després de l’alliberament dels ostatges.
Xicu Vázquez
En l’últim tram de l’entrevista, hem parlat també amb Xicu Vázquez, que ha conegut n’Atta a través d’una plataforma d’ajuda i ha mantingut el contacte amb ell durant tot aquest temps. Vázquez ha destacat que “el mínim que podem fer des d’aquí és col·laborar” i que, des de la nostra comoditat, “ens hauríem de desprendre de coses prescindibles”. Finalment, ha denunciat la complicitat dels governs en el conflicte.
Podeu fer una donació directa a n’Atta a través d’aquest enllaç, veure el vídeo de n’Atta i escoltar l’entrevista completa a continuació:
Deixa una resposta
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.