El diputat independent per Formentera, Llorenç Córdoba Marí, ha expressat el seu rebuig ferm i argumentat a la derogació de la Llei de Memòria i Reconeixement Democràtics de les Illes Balears, aprovada avui amb els vots del Partit Popular i VOX al Parlament.

Durant la seva intervenció a la sessió plenària, Córdoba ha lamentat que aquesta decisió “no millorarà la vida de ningú ni ajudarà les famílies que encara cerquen els seus morts”, i ha denunciat que “aquesta votació no respon a una voluntat de veritat o de justícia, sinó a un pacte polític entre partits”. Així, el diputat ha proclamat que “no és la memòria qui ens divideix —és el seu ús partidista», tot criticant que es faci servir la història com una eina de confrontació política.

Córdoba ha recordat que la Llei de Memòria Democràtica es va aprovar l’any 2018 amb el suport unànime de tots els grups parlamentaris, inclòs el Partit Popular, que aleshores va contribuir a construir una norma basada en el reconeixement, la reparació i el consens: “aquella llei no va néixer per dividir, sinó per reparar. Va ser un triomf de la democràcia sobre la desmemòria. Avui, set anys després, alguns volen esborrar aquella pàgina i convertir la memòria en una nosa dins els pactes de despatx.”

El diputat ha recordat que l’aleshores portaveu del grup popular —actual presidenta del Govern— va destacar positivament el consens assolit i va reconèixer que la llei havia d’honrar totes les víctimes, tant les del franquisme com les represaliades pel bàndol republicà.

Córdoba ha advertit que la derogació aprovada contradiu la Constitució Espanyola, vulnerant articles 1, 9.2, 10, 14, 15 i 18, que consagren els valors fonamentals de la llibertat, la igualtat i la dignitat humana, així com la protecció de les víctimes.

També ha assenyalat que la mesura incompleix la Llei estatal 20/2022 de Memòria Democràtica, la Llei balear de Patrimoni Històric i la Resolució 60/147 de Nacions Unides, que reconeix el dret de les víctimes a la veritat, la justícia i la reparació: “derogar aquesta llei no és un gest polític, és una vulneració de dret. Una renúncia al compromís internacional i constitucional d’aquest país amb les seves pròpies víctimes; I, si m’ho permeten, és també una derrota moral. Perquè quan un govern decideix oblidar, deixa d’exercir poder per començar a exercir indiferència.”

El diputat ha recordat que aquesta posició ja va quedar recollida a la Resolució de Presidència 2024/3236, redactada pels serveis jurídics i tècnics del Consell Insular de Formentera i signada per ell mateix com a president, amb què es va instar formalment el Parlament a no derogar la llei.

Córdoba ha remarcat que la Llei de Memòria Democràtica “no imposa cap relat ni busca vencedors o vençuts, sinó que reconeix noms, llocs, cossos i silencis”.  En aquest sentit, ha prosseguit tot dient que “a Formentera, com a la resta de les Illes, no hi havia bons ni dolents: hi havia persones. Homes i dones senzills que volien viure, treballar i criar fills en pau. Aquesta llei els reconeix a tots, sense distincions. Derogar-la és molt més que un error: és una ofensa.”

En el tram final de la seva intervenció, Córdoba s’ha adreçat directament als diputats i diputades del Partit Popular, reconeixent que “molts d’ells voten aquesta derogació no per convicció, sinó per disciplina”, i els ha convidat a reflexionar sobre el valor moral del seu vot: “sé que avui molts de vosaltres voteu aquesta derogació per disciplina de partit, i ho entenc. Però darrere cada botó que es prem hi ha una persona, i darrere cada persona, una consciència. Hi ha dies —no en són gaires, però n’hi ha— en què un vot pesa més que un càrrec. Allò que s’escriu a l’acta del Parlament queda petit davant allò que queda escrit a la pròpia consciència.”

El diputat ha conclòs amb una crida a la reflexió i a la responsabilitat moral dels representants públics: “Les lleis passen, els partits canvien, però l’orgull o la vergonya d’haver fet allò correcte… això, companyes i companys, queda per sempre.”

Finalment, Córdoba ha insistit que el problema no és la Llei de Memòria Democràtica, sinó “l’ús polític i partidista que se’n fa”, i ha reafirmat el seu compromís amb una política que uneixi, repari i dignifiqui: “la memòria democràtica no és mirar enrere amb rancor, sinó mirar endavant amb decència. No es tracta de dividir, sinó de tancar ferides i construir un futur basat en la veritat i la dignitat.”