Avui a l’espai de cinema de Ràdio Illa Toni Cordero ha repassat les obres nominades a millor pel·lícula d’enguany als premis Óscar. El col·laborador ha exposat que enguany l’acadèmia “ha premiat la qualitat” i el rerefons humà i sociopolìtic, allunyant-se de la tònica comercial del passat.

‘Una batalla tras otra’

Una de les pel·lícules que millor exemplifica aquesta mirada és Una batalla tras otra, dirigida per Paul Thomas Anderson. Cordero destaca la capacitat del cineasta per abordar grans temes sense perdre de vista els personatges. Leonardo DiCaprio interpreta un home que busca la seva filla desapareguda mentre el relat es mou entre la comèdia, l’acció i l’humor negre. Per a Cordero, la pel·lícula critica obertament la hipocresia nord-americana i reivindica que les revolucions del passat continuen sent plenament vigents avui.

‘Bugonia’

També amb una mirada clarament política, però des d’un registre molt més extrem, arriba Bugonia, de Yorgos Lanthimos. Segons Cordero, es tracta d’una obra incòmoda, violenta i distorsionada que utilitza la ciència-ficció per disparar contra el món de les conspiracions, el poder de les grans corporacions i la paranoia contemporània. La pel·lícula retrata una Amèrica profunda atrapada en la por i la desinformació, amb uns personatges que veuen invasions alienígenes allà on, en realitat, el veritable enemic són els interessos econòmics que devoren els recursos del planeta.

‘Sentimental Value’

El contrapunt emocional el posa Sentimental Value, de Joachim Trier. Toni Cordero la defineix com un melodrama humà que parla de famílies trencades, del perdó i de l’arribar tard. La història gira entorn d’una casa i d’una dona amb unes filles amb qui intenta retrobar-se. Per al col·laborador de Ràdio Illa, és una pel·lícula on els silencis i les mirades expliquen més que els diàlegs, i on el final obre la porta a la reconciliació assumint les febleses pròpies.

‘Pecadores’

Un dels títols més celebrats per la seva força sensorial és Pecadores, dirigida per Ryan Coogler. Ambientada en un Mississipí segregat, la pel·lícula utilitza la música —especialment el blues del Delta— com a element narratiu i polític. Michael B. Jordan interpreta dos germans bessons que intenten fer fortuna obrint una sala de blues en plena Llei Seca. Cordero subratlla com la música defineix els col·lectius i evidencia les tensions racials, mostrant una societat on la cultura afroamericana ha estat vampiritzada i explotada per la població blanca. Tot i incorporar elements de terror i fantasia, el film funciona sobretot com una radiografia social.

‘Frankenstein’

Més clàssica en l’estètica però igualment ambiciosa és Frankenstein, una nova adaptació del mite creat per Mary Shelley. Segons Cordero, la pel·lícula destaca per una fotografia d’òpera gòtica molt cuidada i per l’interès a reconnectar el relat amb la relació paternofilial entre creador i criatura. La història posa el focus en la innocència del naixement, l’aprenentatge forçat i la decepció davant la crueltat humana, fins a desembocar en una reconciliació marcada per l’autoexili.

‘Somnis de tens’

La mirada contemplativa arriba amb Somnis de trens, adaptació d’una novel·la curta que recorre vuit dècades de la vida d’un home senzill. Toni Cordero en destaca la fotografia impressionant dels boscos de sequoies i la perfecta integració de la banda sonora. És un film sobre el pas del temps, la pèrdua i la resistència, que acaba transmetent una idea clara: la vida és limitada i, precisament per això, cal mirar endavant.

‘Agente secreto’

Amb un to molt diferent, Agente Secreto situa l’acció al Brasil per retratar un país marcat per la corrupció política, la persecució i l’oblit imposat. El protagonista, obligat a canviar d’identitat, es mou en un entorn on les institucions són buides i només serveixen per mantenir el poder. Cordero assenyala que la pel·lícula combina realisme màgic amb referències al cinema clàssic de suspens, convertint-se en una reflexió sobre la memòria i els traumes col·lectius.

‘F1’

Més orientada a l’espectacle pur és F1, protagonitzada per Brad Pitt. Tot i reconèixer-ne la força visual i les seqüències espectaculars de carreres, Cordero considera que és una de les nominades amb menys pes social.

‘Hamnet’

Finalment, Hamnet connecta literatura, història i emoció. Basada en la novel·la de Maggie O’Farrell, la pel·lícula recrea la mort del fill de Shakespeare i com aquest fet va influir en la creació de Hamlet. Toni Cordero destaca la intensitat emocional del tram final i l’interès del film per explorar el misteri que envolta la vida del dramaturg, així com la relació amb la seva dona Agnes, vinculada a la natura i a una espiritualitat que incomodava el seu entorn.

Podeu escoltar l’espai sencer a continuació: