La història de l’art ha estat tradicionalment un relat universal, però que durant segles ha exclòs moltes veus, identitats i experiències. Ara, la historiadora i divulgadora Clara González Freyre, coneguda a xarxes com a @claramore_, proposa una mirada diferent amb el seu nou llibre, ‘Nos recordarán: una mirada LGTBIQ+ al arte de todos los tiempos’, una obra que surt publicada demà i que recupera històries i reivindica el paper del col·lectiu LGTBIQ+ en la creació artística al llarg del temps. El llibre estarà disponible a les llibreries demà mateix.
Segons González, la idea de l’obra va sorgir del seu treball a les xarxes socials, on ja tracta de visibilitzar artistes LGTBIQ+ i situar-los dins de la història de l’art, tradicionalment marcada per una mirada heterosexual i masculina.
Estructura
El llibre té una estructura innovadora i no linial: cada capítol s’inspira en els colors de la bandera de l’orgull LGTBIQ+. González destaca casos sorprenents que il·lustren les complexitats de la identitat i la mirada artística, com Lorenza Böttner, una dona trans amb discapacitat que critica com les persones en aquesta condició són víctima de mirades mentre que d’altra banda la Venus de Milo tampoc té braços, o artistes històrics com Leonardo da Vinci i Caravaggio, en què el context homoeròtic i les múltiples lectures de la seva obra sovint han estat ignorades. De fet, assenyala que creu que amb aquest llibre moltes persones es poden sentir representades, més enllà del discurs que dominant.
L’art prop de la vida
L’objectiu de l’autora és que el públic qüestioni suposicions, amplii la seva comprensió del passat i reconegui artistes que fins ara no han format part del cànon. “Volem mostrar que l’art està més a prop de la vida del que ens havien contat i que molts noms, molt diversos, mereixen ser visibilitzats”, subratlla.
Lectures
Nos recordarán combina rigor acadèmic amb un llenguatge proper i accessible, buscant connectar amb un públic ampli i fomentar el debat sobre les lectures del passat i la seva aplicació al present.
Separar l’artista de l’obra
Preguntada sobre si s’ha de separar l’obra de l’artista en referència a la polèmica de la cantant ‘Rosalia’ i les seves declaracions sobre Pablo Picasso, Freyere ha assegurat que “no se separa”. La historiadora assegura que creu que l’obra és filla del seu temps i de l’autor, i expressa que en el cas de Picasso, les dones que ploren als seus quadres són Dora Maar, “una fotògrafa meravellosa a qui va enfonsar”; i que per tant “és impossible” separar-ho.
En aquest sentit, explica que s’ha de deixar de mitificar les figures a la història de l’art, però que no creu en la cancel·lació. També ha assenyalat que quan es tracta de dones, la biografia personal sempre resulta més rellevant per al públic, posant com a exemple a Artemisa Gentileschi, artista barroca o Frida Kahlo.
Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació: