Avui, 14 d’abril, es compleixen 95 anys de la proclamació de la II República Espanyola. Per commemorar aquesta efemèride i recordar les víctimes de la repressió franquista a Formentera, més de cinquanta persones s’han reunit a les 19.00 hores as Campament en el tradicional acte d’homenatge organitzat per la Comissió de Festes de Santa Maria i el Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera. A l’esdeveniment també hi han assistit representants de Gent x Formentera i del PSOE.
Bandera tricolor, banda sonora i flors
Abans de començar la lectura del manifest, els assistents s’han trobat amb una taula parada amb un ram de flors i la bandera tricolor. D’un petit altaveu sonava la cançó “Ay Carmela”, interpretada originàriament pels soldats espanyols que van lluitar contra la invasió francesa durant la Guerra de la Independència Espanyola (1808-1814), i recuperada posteriorment, sota diferents noms, pels soldats del bàndol republicà com una de les cançons de la Guerra Civil espanyola (1936-1939).
El segon ram de flors encara havia d’arribar de la mà de Bárbara, qui el prepara des de fa més de vint anys, tal com ha explicat n’Artur Parrón, del Fòrum per la Memòria, abans d’iniciar el discurs.
Manifest
El manifest d’aquest 2026 s’ha centrat a recordar l’arribada de la Segona República com un règim que “deixava enrere una monarquia corrupta i una dictadura militar per assolir una forma de Govern democràtica i moderna”, tot esmentant els drets laborals, la separació entre Església i Estat, la construcció d’escoles i el vot femení. “La història del que va succeir després ja la coneixem”, afirma el comunicat. En aquest sentit, el Fòrum recorda com “les conquestes socials foren esborrades pel franquisme” i com, as Campament, “centenars d’homes foren empresonats per defensar i representar valors de Justícia i Llibertat”.
Extrema dreta i feixisme
El discurs també alerta sobre el moment actual: “l’ascens de l’extrema dreta i el feixisme ens recorda que cal lluitar per assegurar i protegir les conquestes realitzades”, ha recitat Parrón. I ha afegit: “l’oposició als qui volen més autoritarisme i desigualtat ha de ser sempre contundent i inequívoca: més Memòria, més Democràcia i més Unitat popular”.
Derogació de la Llei de Memòria
Finalment, el manifest conclou denunciant la derogació de la Llei de Memòria Democràtica de les Illes Balears, assegurant que “no feia mal a ningú” i que “simbolitzava el compromís d’una societat democràtica amb la memòria del seu passat tenebrós”. En aquest sentit, el comunicat sosté que “el Govern i els seus aliats a cada illa es col·loquen del costat equivocat (…) dels qui neguen el passat i (…) dels qui ho arreglarien tot limitant els drets dels ciutadans”.
Moment simbòlic a s’Estany
Un cop pronunciat el discurs, seguit d’un fort aplaudiment i dels crits de “Visca la República!” i “No passaran!”, s’han llançat els dos rams a s’Estany des Peix amb el mollet coronat amb un altra tricolor —el de na Bárbara i el del Fòrum per la Memòria—, un moment que Artur Parrón ha definit com a “molt simbòlic”.
Obra de teatre de demà
Durant l’acte, el representant del Fòrum ha aprofitat per recomanar l’assistència a l’obra de teatre ‘L’enterrador’, que se celebrarà demà al Cementeri de Sant Francesc, prevista per a les 20.30 hores.
Assitència i estat des Campament
Parrón s’ha mostrat satisfet amb l’assistència d’enguany, que ha qualificat de “molt digna”, i ha expressat que “creu que hi ha un interès per conèixer i respectar els ideals de Justícia i Igualtat de la Segona República” i que “hi ha interès per protegir els espais de memòria, més concretament per protegir es Campament”, tot i lamentar que es troba en un estat “deplorable” i “vergonyós”.
BIC i víctimes des Campament
Les restes de la Colònia penitenciària de Formentera, coneguda com es Campament, varen ser declarades Bé d’Interès Cultural (BIC) en la tipologia de Lloc Històric l’any 2014, i definitivament el 2018 arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears que confirmava la declaració efectuada pel Consell. Les víctimes mortals de la presó foren 58, una part de les quals ja ha estat exhumada del Cementeri Nou de Sant Francesc. Altres persones, però, moriren poc després de tornar a casa seva o bé en altres penitenciàries.
Podeu llegir el manifest sencer a continuació:
Manifest 14 d’abril de 2026
“Avui fa 95 anys que s’instaurà a Espanya la Segona República. Es deixava enrere una monarquia corrupta i una dictadura militar i s’assolia una forma de Govern democràtica i moderna.
La Segona República va instaurar els drets laborals pels treballadors, va separar constitucionalment l’Església de l’Estat, va donar un impuls mai vist a la construcció d’escoles i va articular territorialment l’Estat via els estatuts d’autonomia del País Basc i Catalunya. A més, va instaurar, no sense resistències, el vot femení.
Els ideals de Llibertat, Igualtat i Fraternitat eren presents a la Constitució republicana. Els anhels de justícia social i desenvolupament cultural arribaren a un país marcat per l’autoritarisme, les desigualtats socials i els valors retrògrads d’una Església que s’oposà des del primer moment al nou règim republicà.
La Història del que va succeir després ja la coneixem. Les conquestes socials de la República foren esborrades del mapa pel franquisme. De fet, estem sobre les runes d’un dels símbols més aberrants del que va fer la dictadura franquista amb tot allò que tingués relació amb els ideals republicans. A Campament, centenars d’homes foren empresonats per defensar i representar els valors de justícia i llibertat. Alguns d’ells moriren. I és la nostra obligació ètica no oblidar-los.
Avui dia, la foscor torna a alçar-se sobre nosaltres. L’ascens de l’extrema dreta i del feixisme ens recorda que cal lluitar per assegurar i protegir les conquestes realitzades. Que la oposició als qui volen més autoritarisme i desigualtat ha de ser sempre contundent i inequívoca: més Memòria, més Democràcia i més Unitat popular.
A les Balears, el govern de PP i Vox ha derogat la Llei de Memòria Democràtica. Una llei que no feia mal ningú i que simbolitzava el compromís d’una societat democràtica amb la memòria del seu passat més tenebrós. El Govern i els seus aliats a cada illa es col·loquen al costat equivocat de la Història, del costat dels qui neguen el passat i del costat dels qui no arreglaran tots limitants els drets dels ciutadans.
La Memòria serveix per enfrontar el feixisme. La reivindicació dels ideals republicans serveix per a construir més Democràcia.
Visca la República!
No passaran!
Formentera, 14 d’abril de 2026″
