Aquest dissabte a les 17.00 hores al Centre Antoni Tur Gabrielet es presenta el llibre ‘Puta Feminista: historias de una trabajadora sexual’, de na Georgina Orellano, treballadora sexual, activitsta i secretària general del sindicat AMMAR (Asociación de Mujeres Meretrices de Argentina). L’acte està organitzat per l’associació feminista FIGA.
Relat col·lectiu
Orellano ha explicat que el llibre és un relat col·lectiu construït a partir de l’experiència compartida dins el sindicat de treballadores sexuals argentines. Ha dit que l’obra neix de la voluntat de “compartir una realitat que existeix”, marcada per “desigualtats, violència institucional, però també per solidaritat, tendresa i afectes que es gesten al carrer”. “Parla de com arribam a exercir, dels pors, de la violència, però també del despertar de la consciència social quan ens trobam amb altres companyes organitzades”, ha resumit.
“No és un procès igual per a totes”
A la pregunta de com s’arriba al treball sexual, Orellano ha insistit que no hi ha una única resposta. “No és un procés igual per a totes”, ha afirmat. Segons ha explicat, durant anys s’ha imposat una imatge única de víctima, sense tenir en compte les condicions socials. “Mai hi ha una perspectiva de classe per parlar de les desigualtats que travessam les persones dels sectors populars”, ha dit.
“Experiència de supervivència i autonomia”
En un pla més personal, ha relatat que va començar a exercir als 19 anys, després d’haver fet feines domèstiques i de cures. Ha explicat que va conèixer una dona que també era treballadora sexual i que li va mostrar una realitat que desconeixia. “No em parlava des d’un relat victimitzant, sinó des d’una experiència de supervivència i autonomia”, ha recordat.
Violència policial i feminisme
Quan se li ha demanat per la seva relació amb el feminisme, ha explicat que va ser a través de l’organització sindical. “Començàrem a habitar espais feministes per denunciar la violència policial”, ha explicat. Però també ha dit que allà es van trobar “amb una fractura dins del feminisme i amb una negativa a escoltar”.
Històries de patiment i superació
Orellano ha criticat que alguns sectors només acceptin els relats de dolor. “Hi ha un feminisme que vol històries de patiment i de superació per poder abraçar-te”, ha afirmat. En canvi, ha defensat una altra posició: “Nosaltres no volem sortir del treball sexual; volem millors condicions i drets”.
No regulació, despenalització
Quan se li ha plantejat si la legalització podria reduir la violència policial, ha matisat que no defensa una regulació clàssica. “No volem regulació; volem despenalització”, ha puntualitzat. Segons ha explicat, els models regulacionistes “creen guetos i més control estatal sobre els nostres cossos”.
L’Estat
En canvi, ha defensat que qualsevol política pública hauria de partir d’una premissa bàsica: “Si l’Estat ha de fer una política dirigida a les persones que exerceixen treball sexual, primer ens ha de consultar a nosaltres”. Per a Orellano, el problema és que “sempre s’han assegut amb l’Estat persones que parteixen de la idea que la prostitució no pot ser considerada feina”.
Estructures patriarcals
Quan s’ha exposat la visió abolicionista que considera la prostitució una forma d’objectificació de les dones, Orellano ha respost que “totes vivim dins estructures patriarcals, en la feina, en els vincles i en els afectes”, ha dit. I ha afegit: “només exigir-nos a nosaltres que representem aquesta dominació és també infantilitzar les nostres decisions”.
Altres feines
Per reforçar aquest argument, ha comparat la prostitució amb altres feines feminitzades. “Per què ningú no planteja abolir el treball domèstic, sostingut per dones pobres i migrants?”, ha demanat. Segons ha afirmat, “l’única explotació que incomoda a certs sectors és la de la treballadora sexual, perquè la mirada és moral”. En aquest sentit, ha afirmat que “no romantitzam el treball sexual perquè no romantitzen cap treball”.
Xarxes
Sobre la protecció en la pràctica quotidiana, Orellano ha detallat com funcionen les xarxes entre companyes. “Tenim grups de WhatsApp i Telegram, compartim matrícules, números de telèfon i alertes”, ha explicat. També ha remarcat que “cap companya hauria de treballar sola” i que la transmissió d’experiència és clau per reduir riscos.
Límits i tracta
A una pregunta sobre com es posen límits amb els clients, ha remarcat la importància del llenguatge. “No ens agrada parlar de persones que ens consumeixen, perquè ningú no ens consumeix; demanden un servei”, ha explicat. Per a ella, parlar de consum reforça l’estigma i l’objectificació.
Quan s’ha introduït la qüestió de la tracta, Orellano ha defensat separar clarament aquesta realitat del treball sexual consentit. “El que fomenta la tracta és la clandestinitat”, ha insistit. I ha comparat aquesta situació amb altres sectors laborals: “Ningú no diu que s’han de retirar drets al tèxtil per evitar l’explotació; al contrari, es demanen més garanties”.
“Ningú és lliure”
També ha explicat per què rebutja parlar de llibertat. “No deim que siguem lliures, perquè en aquesta societat capitalista ningú no és lliure”, ha dit. En canvi, prefereix definir-se com a part de “la classe treballadora precaritzada”.
Mesures
Sobre les mesures concretes, ha posat alguns exemples comeliminar la llei mordassa, en referència a l’Estat espanyol. També ha reclamat “accés real a l’habitatge sense discriminació”, denunciant que moltes treballadores sexuals han de pagar “tres vegades més per llogar un pis”.
Incomoditat
En relació amb l’estigma social, ha afirmat que la primera passa és donar veu a les protagonistes. “Tot el món sap què pensa el feminisme abolicionista; la pregunta és per què costa tant escoltar les prostitutes”, ha dit. Segons Orellano, la incomoditat que genera el seu discurs és precisament una part central del debat.
“Qui te dret a parlar”
Quan se li ha preguntat pel títol del llibre, ha explicat que reapropiar-se de la paraula puta és també una batalla política. “Els llenguatges són polítics”, ha afirmat. Segons ha dit, convertir un insult en una identitat política serveix per qüestionar “qui té dret a parlar i qui queda sempre al marge”.
“Ja som part d’aquesta societat”
Orellano ha criticat que sovint s’hagi considerat les treballadores sexuals com a víctimes de tràfic obligades a mostrar agraïment davant programes de reinserció laboral i social. Ha rebutjat aquesta mirada assegurant que “ja som part d’aquesta societat” i que no necessita ser reintegrada en un espai del qual mai no ha estat fora. Segons ha explicat, el títol Puta feminista expressa precisament aquesta tensió incòmoda: la voluntat de convertir aquesta incomoditat en una forma d’activisme i d’interpel·lació cap a aquells sectors que es neguen a escoltar la veu de les treballadores sexuals.
Realitat complexa
Orellano ha reivindicat el dret de les treballadores sexuals a explicar la seva pròpia història després d’anys en què altres han parlat per elles. Ha subratllat que el seu relat no respon “ni al final feliç d’enamorar-se d’un client ni al penediment per voler abandonar aquesta vida”, sinó a una realitat més complexa i sovint marcada per la fractura social. Segons ha defensat, les treballadores sexuals són un subjecte polític que continua existint als marges, en la clandestinitat i sota l’estigma, i que reclama ser escoltat i llegit des de la seva pròpia veu.
“Tenim alguna cosa a dir”
Finalment, Orellano ha explicat què espera de la presentació del llibre a Formentera. Ha dit que vol “obrir un espai perquè s’escolti una realitat que existeix més enllà de la teoria”. I ha resumit el sentit del llibre amb una frase: “Tothom ha escrit sobre nosaltres; ara som nosaltres qui tenim alguna cosa a dir”.
Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació: