El periodista, professor i diputat d’ERC al Congrés Francesc-Marc Álvaro ha reflexionat a Ràdio Illa sobre la persistència d’algunes inèrcies del franquisme en la política actual arran del seu llibre ‘El franquisme en temps de Trump’, editat per Pòrtic en català i per Galaxia Gutemberg en csatellà.
“Franquisme sociològic”
Sobre l’objectiu de l’assaig, Álvaro ha explicat que la seva voluntat ha estat entendre les causes i el context que han fet possible l’aparició d’un fenomen com Vox, analitzant d’on prové aquest corrent polític i quins elements l’alimenten. Segons ha detallat, el llibre pretén oferir eines per interpretar com el franquisme sociològic i les noves formes del populisme internacional han acabat confluint en una nova expressió política de caràcter reaccionari.
Influència exterior
Álvaro ha identificat Vox com l’expressió política més clara del neofranquisme contemporani, una formació que, segons ha dit, ha crescut especialment durant els darrers quatre o cinc anys. A parer seu, aquest fenomen s’explica per la suma de dos factors: d’una banda, el que defineix com a franquisme sociològic, encara present en una part de la societat espanyola, i de l’altra la influència exterior del trumpisme, que ha exportat un model ideològic reaccionari a escala internacional.
“Buidar la democràcia”
En aquest sentit, ha explicat que el neofranquisme actual no pretén restaurar literalment la dictadura, sinó buidar progressivament la democràcia des de dins. Segons ha advertit, l’objectiu no seria eliminar formalment les institucions democràtiques, sinó reduir-ne el contingut real, afeblint contrapoders com la justícia, els mitjans de comunicació o les universitats.
Veritat
El diputat ha remarcat que una de les claus d’aquesta nova extrema dreta és la destrucció del valor de la veritat. Ha assegurat que abans de modificar el llenguatge polític, els moviments ultres treballen per erosionar la confiança en els fets comprovables i substituir-los per “fets alternatius”, convertint la mentida en una eina habitual de combat polític.
Xarxes socials
L’autor també ha vinculat l’ascens dels discursos reaccionaris amb la desafecció política. Segons ha explicat, els errors dels partits tradicionals, la burocratització i els casos de corrupció han generat un malestar que l’extrema dreta ha sabut aprofitar. Ha destacat que formacions com Vox utilitzen amb molta eficàcia les xarxes socials per connectar emocionalment amb sectors amplis de la població, especialment els més joves.
Debats secundaris
Davant aquesta situació, Álvaro ha defensat que els partits democràtics han de recuperar amb força els grans temes socials que afecten la ciutadania, com l’habitatge, la salut, l’educació, les pensions o el treball. Al seu entendre, part de l’esquerra ha desplaçat el focus cap a debats secundaris mentre abandonava qüestions centrals que afecten el conjunt de la població, deixant així espai perquè la ultradreta capitalitzi el malestar.
Mitjans de comunicació
Pel que fa al paper dels mitjans de comunicació, ha considerat que el periodisme no ha d’ignorar l’extrema dreta, però sí contextualitzar i contrastar els seus missatges. Segons ha dit, cal informar sobre aquests discursos verificant-ne el contingut.
Cultura democràtica
Finalment, Francesc-Marc Álvaro ha assegurat que el debat sobre els enemics de la democràcia continuarà viu durant els pròxims anys. En la seva opinió, la principal amenaça no és només l’arribada puntual de l’extrema dreta al poder, sinó la progressiva erosió de la cultura democràtica dins la societat.
Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació: