El 26 d’abril de 1986, l’explosió del reactor número 4 de la central nuclear de Txernòbil, a Ucraïna, va provocar el pitjor accident nuclear civil de la història contemporània. Quatre dècades després, aquella tragèdia continua present en la memòria de moltes persones que en van viure les conseqüències de manera directa. Una d’elles és Pamela Spitz, que amb només onze anys va abandonar Alemanya amb la seva família per instal·lar-se a Formentera.
Pluja àcida
En una entrevista a Ràdio Illa, Spitz ha explicat que vivia a Munic, al sud d’Alemanya, una de les zones més afectades per l’arribada del núvol radioactiu. “Record perfectament aquells dies de pluja. Tothom jugava a fora sense saber que aquella pluja portava radioactivitat”, ha relatat. Segons recorda, les primeres informacions no van arribar immediatament, sinó dies després, quan a Suècia es van detectar nivells anòmals de radiació. “Va ser a través de la televisió que vam començar a entendre que havia passat”, ha dit.
Viatge cap al sud
La decisió de marxar va ser ràpida. “Encara avui em sorprèn que la meva mare vengués totes les coses i, només dos mesos després de l’accident, féssim les maletes per venir cap al sud”, ha explicat. En el seu cas, el trasllat no es va viure com una ruptura traumàtica, ja que la seva família estava acostumada a canviar sovint de país. “Érem una família molt nòmada. Per a nosaltres significava una altra escola i un altre idioma, però ja hi estàvem avesades”, ha recordat.
Formentera
La tria de Formentera va tenir una part emocional i una altra d’estratègica. “La meva mare s’havia enamorat de n’Aaron, i això també va influir”, ha admès entre rialles. Però, més enllà d’això, la situació geogràfica de l’illa també va pesar en la decisió. “Formentera era enmig del Mediterrani, allunyada de tot, i això donava una certa sensació de seguretat”, ha explicat.
Escola
L’arribada a l’illa, però, no va estar exempta de dificultats. Pamela recorda especialment el primer dia d’escola. “No entenia ni una paraula de castellà. Vaig pujar a l’autobús escolar i vaig pensar: endavant, a veure què passa”, ha contat. La comunicació amb els companys va ser inicialment complicada, però a poc a poc va anar trobant el seu lloc. “Vaig acabar aprovant el curs i encara no sé ben bé com ho vaig aconseguir”, ha comentat.
Energia nuclear
Per a Spitz, Txernòbil no només va ser un desastre ambiental, sinó també un punt d’inflexió en la consciència social europea. “La societat alemanya va sentir que estava exposada a una cosa que no havia triat. Es va perdre la sensació de control”, ha assenyalat. Segons la seva experiència, aquell episodi va reforçar el moviment ecologista i el rebuig a l’energia nuclear a Alemanya. “Va ser una espurna que va encendre una nova consciència mediambiental”, ha afirmat.
Llet fresca i bolets
Tot i que les restriccions alimentàries i les mesures de precaució van durar només uns mesos, Spitz recorda que els efectes es van prolongar en el temps. “Es va recomanar no consumir llet fresca ni bolets, i encara avui hi ha zones del sud de Baviera on es detecta radioactivitat residual”, ha explicat. Malgrat això, també destaca la capacitat d’adaptació de la natura. “La flora i la fauna de la zona de Txernòbil han après a conviure amb aquell entorn”, ha observat.
Quaranta anys després, Pamela Spitz continua veient aquell accident com el moment que va redefinir la seva vida. “Igual que avui hi ha gent que diu que la pandèmia li va canviar el rumb, per a mi va ser Txernòbil qui em va dur fins aquí”, ha resumit.
Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació:
