La Volta a Formentera en BTT d’aquest cap de setmana ha deixat una imatge destacada: els ciclistes de casa van ocupar les primeres posicions de la classificació general. Xicu Ferrer, del Cloot Factory, es va endur la victòria amb un temps acumulat de 6 hores, 1 minut i 28 segons, mentre que Darío Ibáñez, del Grup Esportiu Espalmador, amb un temps 6 hores, 29 minuts i 12 segons, ha completat el podi en tercera posició. Tots dos han coincidit a definir la prova com una cursa exigent, marcada per la calor, les característiques del recorregut i la necessitat de saber administrar les forces. El segon classificat va ser Dani Costa del Cloot Factory amb un temps de 6 hores, 7 minuts i 28 segons.
Calor
Ferrer explica que les dues etapes van tenir un comportament molt diferent. “Els dos dies va fer molta calor, però el primer dia es fa una mica més llarg perquè l’etapa és més llarga per temps. El segon dia és més ràpid perquè et lleves la Mola al principi i després ja queda molt de baixada”, comenta. Segons el vencedor, la baixada de s’Estufador va ser una de les claus del segon recorregut. “Baixar s’Estufador es fa molt ràpid, mentre que pujar-lo et fa perdre més temps”, assenyala.
Primera i segona etapa
Ibáñez coincideix en aquesta lectura. “El segon dia va ser més ràpid i això és raro, perquè es pujava pel camí romà. Jo pensava que tardaríem més, però quan arribes a dalt després és gairebé tot cap avall”, explica. També apunta que el vent va afavorir els corredors en part del recorregut. “Des del far de la Mola fins a Punta Gavina el vent venia una mica a favor i això també ajuda”, afegeix.
Es Caló i la sorra
Un dels punts més delicats de la prova va ser el tram de la platja des Caló. Ferrer relata que “comences amb molta pedra i després es va combinant pedra i sorra fins arribar a la zona de l’aigua, on el terreny és més dur”. Tot i així, reconeix que hi ha un moment en què no es pot continuar damunt la bicicleta. “Quan has de tornar a pujar és impossible i allà toca baixar i caminar”, explica. Ibáñez assegura que ell també va haver de fer aquell tram a peu en alguns moments.
Pedres
Les pedres van ser una altra de les grans protagonistes del cap de setmana. “Afecten tothom per igual, però has d’anar amb seny perquè és molt fàcil punxar”, adverteix Ferrer. El ciclista considera que el coneixement del terreny dona avantatge als corredors locals. “Nosaltres hi estem acostumats, però si vens de fora això marca diferència”, diu.
Ibáñez exposa, tot i reconèixer que hi ha altres indrets amb més pendents, que els formenterers sempre queden en bones posicions a les competicions d’altres llocs per les difícils condicions del terreny insular. Xicu Ferrer també apunta que els problemes mecànics poden canviar completament una cursa. “Una sortida de cadena es pot solucionar ràpid, però el més fotut és punxar o rompre una llanta”, afirma.
Aigua
La calor va ser un altre factor determinant. “Feia massa calor i havies de beure molta més aigua”, recorda Ferrer, que assegura que amb només dos avituallaments el marge era molt just. “El primer dia vaig fer gairebé tota la cursa amb un sol bidó i em vaig quedar sense aigua a Cala en Baster”, explica. Ibáñez també remarca la importància de tenir suport extern. “Jo vaig tenir ajuda amb un bidó de 750 mil·lilitres i això em va anar molt bé”, comenta.
“Regular-se”
A l’hora de plantejar la cursa, tots dos coincideixen que la clau és saber regular. “Has d’anar controlant perquè es pot fer molt llarg”, explica Ferrer. En el seu cas, assegura que va decidir incrementar el ritme al primer dia a la pujada de l’Estufador.
Ibáñez, en canvi, va haver de recuperar-se després d’un mal inici. “A la primera etapa em van passar molts corredors al principi, però després vaig anar recuperant al meu ritme”, recorda. A la segona jornada, diu, va optar per administrar esforços. “Vaig veure que quedava molt i vaig decidir afluixar una mica perquè sabia que després podria tornar a anar millor”, explica.
Entrenaments
La conversa també va servir per parlar de la preparació física que exigeix aquest nivell de competició. Ferrer assegura que entrena entre “deu i quinze hores setmanals”, pràcticament cada dia. Ibáñez manté una rutina similar, però en el seu cas amb seguiment nutricional. “Tenc un nutricionista que em marca què he de menjar segons l’entrenament”, explica. Tots dos coincideixen en la importància de l’alimentació abans d’una prova. Ferrer aposta per “arròs amb pollastre o remolatxa el dia abans”, mentre que Ibáñez destaca el paper dels nitrats i fins i tot del concentrat de remolatxa per millorar la circulació.
BTT o carretera
Pel que fa a la diferència entre la BTT i la carretera, Ibáñez admet que la muntanya “és més divertida” pel tipus de terreny, mentre que la carretera és “més sofrida perquè si perds el grup la cursa s’ha acabat”. Ferrer, que recentment també ha començat a competir en carretera, reconeix que aquesta disciplina “ajuda molt per entrenar” i que després es nota a la muntanya.
Material i equipament
Durant l’entrevista també van parlar del nivell de material necessari per competir. “La bicicleta importa, però no ho és tot”, resumeix Ibáñez. Ferrer coincideix que una bona màquina ajuda, però recorda que “al final les cames continuen sent el més important”. En el seu cas, destaca que el suport del seu equip li facilita poder competir en millors condicions.
Millores
Sobre possibles millores de cara a futures edicions, els dos corredors consideren que sempre es poden ajustar alguns aspectes. Ferrer proposa que alguns trams, com la zona des Cap, poguessin ser “més perimetrals”, mentre que Ibáñez creu que “una mica més de senyalització” ajudaria els participants, tot i reconèixer la dificultat organitzativa d’una prova que transcorre per espais naturals sensibles.
Ferrer i Ibáñez ja miren cap a les pròximes cites del calendari, entre curses a Eivissa i els campionats balears i una ruta de carretera al Pla de Mallorca.
Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació:
