El Cançoner de les Pitiüses, impulsat per l’Institut d’Estudis Eivissencs i altres entitats com l’Obra Cultural Balear, continua consolidant-se com una de les iniciatives més ambicioses per preservar i difondre el patrimoni musical tradicional d’Eivissa i Formentera. El projecte, accessible a través d’internet, ja reuneix prop de 4.000 peces entre gloses, cançons, sonades i repertori infantil, una xifra que continua creixent gràcies a les noves aportacions.
“Cançons repartides”
Segons ha explicat Toni Manonelles, col·laborador de la iniciativa, la idea va sorgir davant la dispersió del material existent. “Aquestes cançons estaven molt repartides: un tenia unes quantes, per una altra banda hi havia un disc o un cançoner publicat. La gent interessada moltes vegades no ho tenia fàcil per trobar-ho”, ha assenyalat.
Portal
L’objectiu principal, segons Manonelles, va ser “posar a l’abast d’una forma organitzada” aquest llegat a través del mitjà més accessible avui dia. El portal permet cercar per nom del cantador, títol de la peça, tipus de cançó o melodia, i incorpora també enregistraments sonors sempre que se n’han pogut conservar. “En les fitxes, a més de la lletra i la informació contextual, si tenim gravacions també es poden escoltar”, ha detallat.
Paquita Juan
Per a la cantadora i divulgadora cultural Paquita Juan, disposar d’aquesta eina representa un abans i un després per a la transmissió de la cultura popular. “És una meravella tenir-ho tot organitzat. Moltes vegades sabíem una cançó o una gaita, però no teníem per on anar-la a buscar”, ha explicat. Juan ha reconegut que el cançoner li ha permès recuperar peces que coneixia només parcialment: “Sí, bastantes; cançons que em sonaven però que no sabia ben bé d’on venien”.
Participació ciutadana
Una part important del creixement del projecte ha arribat precisament de la participació ciutadana. Després de la posada en marxa del portal, els responsables han passat de cercar materials a rebre’n constantment. “Ara la gent ens ve a cercar a nosaltres”, ha resumit Manonelles. El web inclou un apartat perquè qualsevol persona pugui enviar noves cançons o enregistraments familiars. Un dels exemples és el fons aportat per la mateixa Paquita Juan, que ha cedit cintes domèstiques del seu arxiu familiar. “Quan en Toni em va explicar el projecte vaig pensar de seguida que era el lloc ideal per posar-hi aquest material”, ha recordat.
Eivissa i Formentera
Manonelles ha insistit que des del primer moment es va voler que fos un projecte compartit entre les dues illes. “Teníem molt clar que no podia ser un cançoner només d’Eivissa. La música i la cançó a Eivissa i Formentera són la mateixa cosa”, ha afirmat. Per aquest motiu, el projecte compta també amb la col·laboració del Consell de Formentera, l’Obra Cultural Balear de Formentera i diverses institucions d’ambdues illes.
Font de recerca
Més enllà de la conservació musical, el cançoner s’ha revelat també com una font de recerca històrica i lingüística. Manonelles ha explicat que algunes peces han permès documentar episodis dels quals no existien registres escrits. Entre els casos que ha citat hi ha una cançó que narra l’execució d’un home a la Marina d’Eivissa mitjançant garrot vil, un succés del qual no s’havia conservat constància documental perquè en aquell moment no existia premsa local. “La cançó explica fil per randa què va passar, en quin moment i per quina raó”, ha destacat.
També ha assenyalat que l’estudi de diverses versions del Romanç de sa barqueta de moros ha permès reconstruir-ne el relat original i obrir noves línies d’investigació sobre l’origen real dels fets narrats. En altres casos, el repertori ha servit per resoldre dubtes sobre la forma tradicional d’alguns mots, convertint-se en una eina útil també per a institucions i investigadors.
Far de la Mola
La iniciativa es complementa ara amb una exposició itinerant al Far de la Mola, a Formentera, que es podrà visitar fins a finals de maig. La mostra combina plafons explicatius amb àudios per apropar el contingut del cançoner a nous públics. “Si parlam de música, la música hi ha de ser”, ha defensat Manonelles. L’exposició inclou també referències a figures destacades de la tradició musical formenterera, tant històriques com actuals, per evidenciar que es tracta d’un patrimoni viu.
“Tradició viva”
Malgrat l’èxit del projecte, Manonelles admet que la feina està lluny d’acabar. “És una feina inacabable, però per bé. És una tradició viva i ens continuaran arribant coses”, ha assegurat. El principal repte continua sent trobar recursos per assumir la tasca de transcripció i catalogació. “Això s’ha de fer de la manera més professional possible i són moltes hores de feina”, ha remarcat, tot reclamant un major suport institucional per garantir la continuïtat del projecte.
Podeu escoltar l’entrevista sençera a continuació: