A la secció ‘Aquells Meravellosos Anys’, el psicòleg Paco Pérez ha reflexionat aquesta setmana sobre l’impacte de l’era digital en la salut mental, especialment en infants i adolescents, sota el títol “Nous malestars, vells trastorns: la salut mental en l’era digital”.
Noves formes d’expressió
Segons Pérez, no es pot parlar pròpiament de noves malalties, sinó de noves formes d’expressió de malestars de sempre. “No han aparegut trastorns nous, sinó que els de tota la vida es presenten amb altres vestits: notificacions constants, validació en forma de ‘likes’ o hiperexposició”, explica. En aquest sentit, assenyala que els anomenats “trastorns moderns” no són diagnòstics clínics oficials, sinó etiquetes útils per descriure fenòmens que cada vegada apareixen més sovint a consulta.
FOMO i hiperalerta
Un dels exemples més clars és el que anomena ansietat digital, molt vinculada al fenomen del FOMO (fear of missing out). Pérez descriu una sensació constant d’hiperalerta, especialment entre adolescents, amb la percepció que sempre està passant alguna cosa més interessant en un altre lloc. “El cervell entra en un bucle de recompensa immediata, amb pics de dopamina que dificulten desconnectar. Es mira el mòbil sense un motiu clar i es viu en tensió permanent”, apunta. Aquest patró, afegeix, connecta amb trastorns clàssics com l’ansietat social o la tensió generalitzada.
Comparació
Un altre eix és la comparació crònica. Les xarxes socials, recorda, no reflecteixen la realitat, però el cervell les acaba prenent com a referència. Això genera una distorsió del que és “normal” i pot derivar en frustració, baixa autoestima o fins i tot símptomes depressius. “No és només enveja; és la sensació de no arribar mai a uns estàndards que sovint són inassolibles”, explica. A la pràctica clínica, això es tradueix en conductes com la revisió constant de la pròpia imatge o una obsessió creixent per l’estètica.
Soledat
Pérez també posa el focus en la soledat en temps d’hiperconnexió. Tot i tenir centenars de contactes, molts joves tenen dificultats per establir vincles profunds. “Parlar molt no és el mateix que connectar”, resumeix. La por al judici i la manca d’espais segurs fan que costi mostrar-se tal com un és, fet que alimenta una sensació de buit emocional. Aquest fenomen, segons indica, pot estar darrere de problemes com la depressió o la por a la interacció social real.
Gratificació immediata
Un quart element és la recerca de gratificació immediata. “Vivim en mode clic: tot arriba ràpid i el cervell s’hi adapta”, diu. Aquesta dinàmica redueix la tolerància a la frustració i pot relacionar-se amb dificultats d’autoregulació, sovint presents en trastorns com el TDAH o problemes de conducta. “Més que una patologia nova, és una manca d’entrenament en l’espera i l’esforç sostingut”, puntualitza.
Trastorns de la son
El psicòleg també alerta sobre els trastorns de la son, especialment en infants i adolescents. L’ús de pantalles abans d’anar a dormir manté el cervell en estat d’activació quan el cos ja demana descans. “Es perd hores de son i això impacta directament en l’estat d’ànim, augmentant l’ansietat i el malestar”, assenyala.
Tolerància
Finalment, Pérez adverteix d’una creixent medicalització del malestar quotidià. “Cada cop tolerem menys emocions com la tristesa, els nervis o la frustració, que formen part de la vida”, afirma. Aquesta baixa tolerància pot portar a buscar solucions ràpides, com l’ús precoç de suplements o medicació, sense abordar les causes de fons.
Manca de pausa
En resum, el psicòleg conclou que tots aquests “trastorns moderns” comparteixen un mateix fil conductor: la manca de pausa en un entorn d’estímuls constants. “El cervell és el mateix que abans, però el context ha canviat radicalment. No substitueixen els trastorns clàssics, sinó que els amplifiquen”, conclou.
Podeu escoltar la secció sencera a continuació:
