El debat sobre els límits ètics del periodisme gràfic ha tornat a sacsejar les redaccions de les Pitiüses. La recent troballa de dos cadàvers en el litoral de Formentera —víctimes de la ruta migratòria des d’Algèria— ha reactivat una pregunta tan antiga com el propi ofici: s’han de publicar les imatges de la tragèdia? Mentre alguns mitjans han optat per la màxima prudència, uns altres han mostrat la cruesa del succés de manera explícita, despertant el malestar d’alguns ciutadans.
Per a Carmelo Convalia, periodista degà de Formentera i president de l’Associació Cultural d’Audiovisuals de Formentera (ACAF) —entitat gestora de Ràdio Illa—, la resposta és complexa, però ferma. Convalia, qui ha cobert nombroses situacions límit i accidents mortals al llarg de la seva carrera, assegura entendre perfectament el malestar del públic, però defensa el criteri periodístic de mostrar l’horror quan aquest aporta informació i contextualitza un drama humanitari. En aquest cas, cal recordar que l’any passat l’ONG Caminando Fronteras documentà 1037 morts registrades en aquesta ruta migratòria.
«Entenc que hi hagi un sector de la població que es pugui sentir ferit, però aquesta sensibilitat tan fina caldria matisar-la i contextualitzar-la. Estem davant un drama humà. Si ens posem de perfil i miram cap a un altre costat, fem un mal servei a la presa de consciència per part de la societat», reflexiona Convalia.
Contra el vel de la hipocresia
El veterà periodista adverteix sobre el perill del que denomina «un doble joc d’hipocresia» en la societat actual, capaç de tolerar unes certes violències mentre s’escandalitza davant les conseqüències reals de la immigració il·legal en les seves pròpies costes. En aquest sentit, Convalia coincideix amb les recents tesis de l’escriptor i reporter de guerra Arturo Pérez-Reverte, qui denuncia que el periodisme actual tendeix a «tapar l’horror» per a evitar incomodar a l’espectador.
«Aquestes imatges ens donen un bany de realitat», sosté Convalia, insistint que el periodisme no pot edulcorar les tragèdies. Per a exemplificar aquest dilema, recorda un històric debat en la redacció del Diario de Ibiza, on es va decidir publicar en portada —sense pixelar— el rostre d’una nena d’uns deu anys que estava sent rescatada pels bombers d’un penya-segat de la Mola. Encara que el context era distint per tractar-se d’un rescat reeixit, Convalia recorda que es decidí no pixelar el seu rostre perquè la força de la mirada de la menor «valia la pena, perquè transmetia la realitat absoluta del que havia ocorregut».
Els fotògrafs que documenten la realitat de la migració
La cruesa de les imatges a les platges de Formentera no és nova i connecta les recents fotografies de Javi Parejo o Pam Spitz amb la cèlebre i històrica imatge de Aylan Kurdi, el nen sirià que va aparèixer sense vida en les costes de Turquia el 2015 i que va donar la volta al món, convertint-se en el símbol de la crisi de refugiats.
Cita amb el futur de Ràdio Illa
El debat coincideix amb un moment institucional clau per a Ràdio Illa. Convalia ha conclòs la seva intervenció recordant la convocatòria de l’Assemblea General Ordinària de ACAF, l’associació sense ànim de lucre que gestiona Ràdio Illa.
