L’Associació Professional Justícia per a la Guàrdia Civil (JUCIL) ha llançat un advertiment públic dirigit als consells insulars de les illes Balears, inclòs el de Formentera, i a la FELIB (Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears). L’organització reclama la provisió d’allotjament temporal d’emergència per a evitar que els agents que s’incorporaran aquest estiu acabin en condicions residencials precàries a causa de la saturació del mercat del lloguer.
En aquesta entrevista concedida a Ràdio Illa, el portaveu de JUCIL, Tomás Quesada, ha detallat que s’espera que entre juny i juliol arribi una dotació d’uns 200 agents que s’establiran de manera fixa en l’arxipèlag durant almenys un any. D’aquest contingent, es calcula que fins a 20 guàrdies civils seran destinats a Formentera, una illa on la casa caserna ja no disposa d’espai lliure per a albergar-los.
Destins forçosos i sense marge de maniobra
El principal problema al qual s’enfronten aquests professionals és la falta de previsió i l’escàs marge de temps. Segons Quesada, molts dels afectats encara desconeixen que acabaran a les Balears, ja que les places s’assignaran de manera obligatòria a través de processos interns. La seva arribada està prevista per a principis d’estiu, amb un termini d’incorporació de tot just deu dies.
«Afronten moltes preocupacions. Arribaran de manera forçosa en plena temporada turística, quan gairebé tot l’allotjament disponible ja ha estat reservat per les empreses del sector per als seus propis treballadors», ha lamentat el portaveu.
Des de JUCIL proposen que les institucions locals els facilitin una alternativa residencial temporal fins a la fi de la temporada estival, moment en el qual el mercat immobiliari tendeix a destensar-se. De moment, l’associació només ha rebut resposta per part del Consell de Menorca.
El drama de la insularitat i l’alta rotació
La falta d’habitatge digne agreuja una situació operativa ja per si mateix complexa a Formentera, marcada pel repunt del fenomen migratori. Precisament per aquest motiu es va augmentar la plantilla teòrica de l’illa, unes vacants que, segons JUCIL, mai es consoliden per l’elevat cost de la vida i la dificultat per trobar habitatge.
Quesada va qualificar de «missió impossible» retenir el talent en l’arxipèlag sota les condicions actuals. Entre els anys 2021 i 2025, van passar per les Balears més de 1.000 agents, però gairebé 850 van acabar abandonant les illes a causa de l’exigència laboral i la falta d’incentius.
Des de l’associació denuncien una forta discriminació salarial respecte a altres illes
Mentre que el plus d’insularitat ronda a penes els 100 euros mensuals per a un guàrdia civil ras a Formentera, en illes com El Hierro (Canàries) aquest complement assoleix els 400 euros, i a Ceuta o Melilla arriba als 700 euros. «Ens sentim discriminats; l’última actualització del nostre plus data de l’any 2006», ha conclòs Quesada, instant les administracions a actuar abans que la situació es torni insostenible aquest estiu.
