La col·laboradora de Ràdio Illa i notària de Formentera Shadia Nasser ha analitzat al ‘Comentari d’Actualitat’ la recent sentència del Tribunal Suprem que anul·la part del registre estatal obligatori per als allotjaments de curta durada, una decisió que, segons ha assenyalat, podria obrir la porta a reclamacions econòmiques per part de milers de propietaris afectats.
Codi alfanumèric
Nasser ha recordat que el sistema, impulsat pel Govern espanyol a través d’un reial decret, tenia com a objectiu incrementar el control sobre els habitatges destinats al lloguer de curta durada i facilitar-ne la supervisió. Per poder anunciar aquests allotjaments en plataformes digitals era necessari obtenir un codi alfanumèric únic, un requisit que afectava tant habitatges turístics com altres arrendaments temporals de més de trenta dies i menys d’un any.
Despeses addicionals
Segons ha explicat la col·laboradora, l’obtenció d’aquest número va generar nombroses dificultats administratives. En alguns casos, ha indicat, els propietaris es van veure obligats a actualitzar la informació inscrita al Registre de la Propietat, tramitar declaracions d’obra, modificar escriptures o fins i tot contractar tècnics per georeferenciar immobles. Tot plegat, ha afirmat, comportava despeses addicionals que molts propietaris consideraven desproporcionades.
Competències
Nasser ha destacat que la sentència del Suprem considera que l’Estat va excedir les seves competències en vincular aquest registre a la informació del Registre de la Propietat. Segons ha recordat, comunitats autònomes com la Valenciana van recórrer la normativa en considerar que les competències en matèria d’habitatge i turisme corresponen als governs autonòmics.
Font d’ingressos al Col·legi de Registradors
Durant la seva intervenció, la col·laboradora ha assegurat que el sistema va suposar una important font d’ingressos per al Col·legi de Registradors. Citant dades conegudes arran del procediment judicial, ha apuntat que “els registradors haurien recaptat més de 20 milions d’euros” derivats dels tràmits associats a l’obtenció dels codis exigits per la normativa.
Reclamacions
Pel que fa a les possibles reclamacions, Nasser ha explicat que els afectats poden iniciar un procediment de responsabilitat patrimonial contra l’Administració per recuperar no només les taxes o honoraris directament abonats, sinó també altres despeses derivades dels tràmits imposats. Així, ha assenyalat que es podrien reclamar factures de gestories, honoraris tècnics o costos relacionats amb declaracions d’obra exigides per completar la documentació.
“Lucre cessant”
A més, ha afegit que alguns propietaris podrien arribar a reclamar el denominat “lucre cessant”, és a dir, els ingressos que haurien deixat de percebre si van retirar anuncis o no van poder llogar els seus immobles mentre intentaven obtenir la documentació requerida.
Termini d’un any
Nasser ha advertit que el termini per presentar aquestes reclamacions és d’un any des de la publicació de la sentència i ha subratllat que el procediment administratiu inicial no requereix acudir als tribunals ni contractar obligatòriament un advocat. Segons ha explicat, la reclamació es pot presentar telemàticament mitjançant un formulari i signatura electrònica, tot i que les despeses d’assessorament legal també podrien incorporar-se a la petició d’indemnització.
Quantitats elevades
Finalment, la col·laboradora ha apuntat que serà necessari veure quina resposta dona l’Administració davant un possible volum elevat de reclamacions, especialment tenint en compte que els perjudicis individuals poden semblar reduïts però, sumats, representen quantitats molt significatives.
Podeu escoltar l’espai sencer a continuació:




