El director general de Pesca del Govern de les Illes Balears, Antoni Grau, ha confirmat que el projecte per a la construcció de la nova rampa pública de varada d’embarcacions al nord-est de Formentera —coneguda popularment com la rampa del Rocabella— ja compta amb tots els permisos ambientals necessaris, inclosos els de Costes, Parc Natural i la xarxa Natura 2000. Amb la documentació en regla, el Govern balear es disposa ara a treure l’obra a concurs públic.
Grau ha posat de manifest el sobrecost que pateixen les infraestructures de l’illa a causa de la “triple insularitat” de Formentera. Segons ha detallat Grau, l’obra estava pressupostada inicialment seguint els estàndards de Mallorca en una xifra que no arribava als 100.000 euros. Finalment, el cost real ascendirà a 225.000 euros, més del doble del previst.
Una rampa de formigó, però “desmuntable”
Davant els dubtes sobre la tipologia de la infraestructura, Grau ha aclarit que la rampa es construirà amb formigó per garantir-ne la resistència davant els temporals marítims, recordant que ja hi ha hagut “precedents bastant dolents” amb altres estructures de fusta que s’han de reparar regularment, com la rampa des Copinar i la de la Savina. No obstant això, es cataloga com a “desmuntable” perquè els informes tècnics asseguren que, si un dia es decidís retirar, es podria extreure fàcilment de les roques sense deixar un impacte permanent.
Pel que fa als terminis, el procés d’adjudicació de les obres, es calcula un termini de tres mesos per a l’adjudicació i tres mesos més per a l’execució. Per aquest motiu, tot i que el procés podria concloure teòricament a finals d’any, el director general s’ha mostrat conservador: “Gener del 2027”.
Escut contra el furtivisme a Punta Prima
El motiu estratègic d’ubicar aquesta rampa a la zona de l’Hotel Rocabella (nord-est de l’illa) respon a una necessitat històrica de vigilància de la reserva marina dels Freus. Els tècnics de la conselleria de Pesca havien detectat des de fa anys una davallada de la població de peix injustificada a la zona de Punta Prima —un espai rocós d’alt valor ecològic— provocada pel furtivisme.
Antoni Grau: “Si has d’anar a vigilar a punta Prima i tens la barca a la Savina, la volta que has de fer per damunt de s’Espalmador és llarguíssima i bastant complicada. Els furtivistes venien des d’Eivissa quan sabien que hi havia mal temps a Ponent i no podíem aturar-los. Això s’acabarà”.
Grau ha volgut subratllar que, tot i tenir una motivació clarament mediambiental i de control, la rampa serà pública i podrà ser utilitzada per qualsevol ciutadà.
L’ampliació de la Reserva Marina dels Freus, a finals d’any
En un altre ordre de coses, el director general de Pesca ha repassat l’estat de l’ampliació de la Reserva Marina des Freus d’Eivissa i Formentera. El període d’al·legacions ja s’ha tancat pel que fa a Formentera, definint els límits acordats amb el Consell Insular: l’espai protegit s’ampliarà pel nord (des de punta Prima fins a la Mola) i mar endins cap a ponent des cap de Barbaria. En canvi, la zona compresa entre Barbaria i la Mola (pel sud) quedarà exclosa, de moment, a l’espera d’ampliar-se quan l’Estat crei la fujtura Reserva des Baix Fondo.
A més, també quedarà fixat el nou límit de captures dins la Reserva: es passa d’una peça per persona d’exemplars d’interès comercial (com el gall o la roja) a un màxim de cinc quilos de peix, independentment de l’espècie.
El text definitiu s’enviarà de forma imminent al Consell Consultiu, que sol trigar entre dos i tres mesos en emetre el seu informe, de manera que l’ampliació serà efectiva de cara a finals d’aquest any 2026.
Grau també ha avançat que finalment és “molt probable” que les modificacions que afecten exclusivament Eivissa es tramitin mitjançant una normativa diferent per no retardar el procés de Formentera, ja que la proposta eivissenca presenta una major complexitat tècnica.
