La manca de representació de les dones en la investigació científica continua condicionant el coneixement sobre la seva salut. Així ho ha assenyalat a Ràdio Illa Irene Pareja, CEO de Bloom, una plataforma digital de divulgació especialitzada en salut femenina, en analitzar la polèmica sorgida arran de l’informe de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) sobre les necessitats nutricionals de les dones durant la perimenopausa, la menopausa i la postmenopausa.
Denunciat per l’AMIT
La controvèrsia, denunciada per l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT), se centra en el fet que algunes de les recomanacions incloses en l’informe, relatives a nutrients com el ferro i la vitamina C, es basen en dades obtingudes a partir d’estudis realitzats exclusivament amb població masculina i posteriorment extrapolats a les dones.
“Preocupació”
Pareja ha explicat que la reacció de Bloom davant aquesta situació ha estat de “preocupació”, tot i que ha assegurat que no els ha sorprès perquè no és la primera vegada que es troben amb situacions d’aquest tipus. Segons ha apuntat, “només l’1% de la investigació biomèdica global se centra exclusivament en salut femenina”, una situació que, al seu parer, té conseqüències directes sobre la salut i el benestar de les dones.
Dades extrapolades
La CEO de Bloom ha detallat que l’informe analitza els riscos i les necessitats nutricionals durant una etapa concreta de la vida de les dones i que la polèmica se centra en el fet que algunes de les dades utilitzades procedien d’investigacions realitzades únicament amb homes. “El que es va fer va ser extrapolar aquestes recomanacions per a dones en aquesta etapa tan concreta”, ha explicat.
Resultats
Preguntada sobre si els resultats haurien estat diferents si els estudis s’haguessin realitzat amb dones, Pareja ha matisat que no existeix evidència científica que permeti afirmar-ho. Tanmateix, ha assenyalat que tampoc es pot assegurar el contrari. En aquest sentit, ha destacat que els canvis hormonals que experimenten les dones durant aquestes etapes poden fer que les respostes del seu organisme siguin diferents.
Alimentació variada
En relació amb les recomanacions per a les dones durant la perimenopausa i la menopausa, Pareja ha defensat evitar els extrems. Des de Bloom, ha explicat, aposten per no “demonitzar l’alimentació”, però tampoc per abordar la menopausa “com si fos una malaltia que hem de hackejar les dones”.
Disminució d’estrògens
Ha destacat que la disminució dels estrògens té conseqüències per a la salut, especialment sobre la massa muscular i la salut òssia. Per això, ha assenyalat que una alimentació variada i suficient, rica en proteïnes i nutrients com el calci i la vitamina D, pot resultar beneficiosa durant aquesta etapa. Al mateix temps, ha advertit que les necessitats no són iguals per a totes les dones i que no totes necessiten recórrer a suplements ni seguir les mateixes recomanacions.
Un biaix que també afecta el diagnòstic i els medicaments
Per a Pareja, el problema d’utilitzar el cos masculí com a referència en la investigació va més enllà de l’alimentació. Ha advertit que pot tenir conseqüències en la prevenció, el diagnòstic i el tractament de malalties.
Dosis de medicaments
“Prendre el cos de l’home com a base i el cos de la dona com una variant pot provocar que no tenguem una bona prevenció, un bon diagnòstic”, ha afirmat. També ha assenyalat que aquesta manca d’investigació específica pot dificultar la determinació de les dosis adequades de determinats medicaments per a les dones o la identificació de possibles efectes secundaris diferents segons el sexe.
Dones en els assaigs clínics
Per això, ha defensat que la informació ha de ser “la base de tot” i ha reclamat més consciència, investigació i finançament, a més de protocols que garanteixin una major representativitat.
Pareja ha recordat que fins fa aproximadament tres dècades no era obligatori incloure dones en els assaigs clínics. Tot i que des dels anys 90 s’ha avançat en aquest sentit, considera que encara falten mecanismes que garanteixin que les condicions que afecten específicament les dones siguin investigades en dones.
Diferències
L’entrevistada ha apuntat que històricament aquesta exclusió es justificava, entre altres motius, per la intenció de protegir les dones que poguessin estar embarassades o per considerar que els seus canvis hormonals podien “distorsionar” els resultats. Tanmateix, ha defensat que precisament aquestes diferències són les que fan necessària una investigació específica.
Més dones en la ciència
Pareja considera que la situació està canviant i ha destacat que durant els darrers anys ha augmentat l’atenció sobre la salut femenina. Des que Bloom va començar la seva activitat fa sis anys, ha percebut, segons ha explicat, una major consciència i una progressiva ruptura de tabús.
Endometriosi
També ha posat com a exemple l’endometriosi, una malaltia que, segons ha assenyalat, pot tardar molts anys a ser diagnosticada i sobre la qual encara hi ha una investigació insuficient.
En aquest context, ha considerat “fonamental” que hi hagi dones en els equips d’investigació, però ha advertit que això, per si sol, no és suficient. Al seu parer, també fan falta protocols i sistemes que garanteixin que la investigació sigui realment representativa. “No només és incloure dones en els assaigs clínics”, ha explicat, sinó que també és necessari que hi hagi representació de les dones que pateixen determinades malalties i que posteriorment es facin anàlisis específiques i s’estableixin recomanacions adaptades.
Menopausa, salut sexual i fertilitat, entre els temes més demandats
Des de Bloom, ha explicat Pareja, s’aborden continguts relacionats amb la salut física, mental i social de les dones. Entre els assumptes que actualment generen més interès ha situat la menopausa, la salut sexual i reproductiva, la conciliació, el postpart, la maternitat i la fertilitat.
Segons ha explicat, són qüestions sobre les quals les dones fan nombroses consultes perquè encara no troben sempre informació rigorosa que els permeti prendre les seves pròpies decisions.
Temes “tabú”
La CEO de Bloom ha valorat que actualment es parla amb més normalitat d’assumptes com la menstruació, la libido, la fertilitat o l’avortament. Al seu parer, quan un tema deixa de ser tabú, comença a posar-se damunt la taula, augmenta l’interès científic i també es facilita el finançament de projectes relacionats amb aquestes qüestions. “Som en el camí”, ha afirmat, tot i que ha insistit que notícies com la polèmica de l’informe de l’AESAN demostren que encara és necessari canviar les bases del sistema.
La sang menstrual
Durant l’entrevista també s’ha abordat l’estudi publicat el 2023 per la Oregon Health & Science University sobre els productes menstruals. Pareja ha coincidit que el fet que durant anys no s’utilitzàs sang menstrual real per avaluar productes com compreses i tampons reflecteix el pes dels tabús sobre la menstruació.
Avanços
Pareja considera que s’està avançant cap a una major normalització d’aquests assumptes, però ha advertit que “encara queda molt” per fer. En aquest sentit, ha defensat la importància de continuar parlant públicament sobre salut femenina per aconseguir més investigació i coneixement específic sobre les necessitats de les dones.
Podeu escoltar l’entrevista a continuació:
