El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, viatjarà el pròxim 3 de setembre a Brussel·les per participar en la reunió convocada pel comissari europeu de Pesca i Oceans, Costas Kadis, amb els responsables de Pesca de les cinc comunitats autònomes espanyoles de la Mediterrània: les Illes Balears, Catalunya, la Comunitat Valenciana, la Regió de Múrcia i Andalusia.
Carta de les cinc comunitats
Simonet estarà acompanyat pel director general de Pesca, Antoni M. Grau, en una trobada convocada pel mateix comissari arran de la carta que les cinc comunitats li varen remetre conjuntament el mes de maig i en la que van plantejar una sèrie de reformes de la normativa pesquera europea per adaptar-la a la realitat de la Mediterrània.
Adopció d’un Reglament Òmnibus
La proposta conjunta planteja l’adopció d’un Reglament Òmnibus de pesca que permeti fer una revisió específica de la Política Pesquera Comuna i de diferents reglaments europeus. L’objectiu és mantenir els avenços aconseguits en matèria de sostenibilitat ambiental i, al mateix temps, recuperar l’equilibri amb els altres dos pilars de la sostenibilitat: l’econòmic i el social.
Reconeixement de la flota mediterrània
Entre les mesures proposades hi ha “el reconeixement jurídic específic de la flota costanera mediterrània, formada majoritàriament per petites empreses familiars que fan jornades curtes de pesca i comercialitzen diàriament les captures a la llotja”; una “major regionalització de la gestió”; la “simplificació de determinades obligacions de control”; la “revisió de la manera com es calcula l’esforç pesquer”, i “canvis en el Pla Pluriennal de gestió per a la pesca demersal a la Mediterrània occidental”, la normativa que regula, entre altres qüestions, els dies de pesca de la flota d’arrossegament.
Indicadors econòmics i socials
Les cinc comunitats reclamen també que les decisions europees incorporin indicadors econòmics i socials juntament amb els criteris biològics, així com la revisió del sistema que condiciona tota la pesqueria a l’estat de l’espècie més vulnerable i de la doble limitació que actualment s’aplica a la gamba vermella, mitjançant la restricció tant dels dies de pesca com de les captures.
Recuperació dels recursos pesquers i conseqüències econòmiques
La proposta remesa a Brussel·les defensa que els importants esforços fets per la flota mediterrània durant els darrers anys han permès avançar en la recuperació dels recursos pesquers, però han tingut, al mateix temps, conseqüències econòmiques i socials importants per al sector. El document adverteix de la pèrdua continuada de flota i ocupació, l’envelliment de les embarcacions i les dificultats per garantir el relleu generacional.
Insularitat i la cogestió
Dins la posició conjunta de les cinc comunitats, les Illes Balears centraran especialment la seva intervenció en el reconeixement de la singularitat insular i en la necessitat d’avançar cap a una gestió regionalitzada dels caladors i basada en la cogestió.
Característiques ecològiques i socioeconòmiques
El Govern defensarà que la política pesquera europea “permeti gestionar les pesqueries tenint en compte les característiques ecològiques i socioeconòmiques de cada zona de la Mediterrània” i que doni “una major participació en la presa de decisions a les administracions territorials, els pescadors, la comunitat científica i la resta d’agents implicats”.
Pla Pluriennal i flota d’arrossegament
Les Illes Balears traslladaran també a Kadis les conseqüències que les successives restriccions del Pla Pluriennal han tingut sobre la flota d’arrossegament de les Illes. Tal com exposen des del Govern, “la reducció dels dies de pesca, sumada a la pèrdua d’embarcacions registrada durant la darrera dècada, ha provocat una disminució de l’esforç pesquer superior al 50 % en deu anys i unes captures desembarcades que se situen prop d’un 40 % per davall de la mitjana dels darrers trenta anys”.
Supervivència de les empreses pesqueres
Per al Govern, aquestes dades demostren que la sostenibilitat de la pesca no es pot avaluar únicament des d’una perspectiva biològica, sinó que també ha de tenir en compte la supervivència de les empreses pesqueres, l’ocupació, la comercialització del producte local i el patrimoni social i cultural històricament vinculat a la pesca.
Joan Simonet
“No qüestionam els objectius ambientals de la Unió Europea. El que defensam és que una pesca sostenible ho ha de ser ambientalment, però també econòmicament i socialment. I per aconseguir-ho necessitam que les decisions s’apropin al territori i tenguin en compte les característiques de cada pesqueria”, subratlla Simonet.
Contactes entre el Govern i el comissari
La reunió del 3 de setembre, traslladen des de l’executitu autonòmic, “donarà continuïtat al contacte mantingut entre el Govern i el comissari europeu durant la seva visita oficial a les Illes Balears el passat mes de febrer”.
Singularitat de la pesca balear
Durant aquella visita, l’administració assenyala que “Kadis va poder conèixer directament la singularitat de la pesca balear, el funcionament de les reserves marines i el model de cogestió impulsat a les Illes”. També va visitar la Llotja del Peix de Palma, es va reunir amb pescadors professionals i va recórrer el mercat de Pere Garau, on va poder conèixer el recorregut del producte pesquer local des de la captura fins a la comercialització.
“Rellevància especial”
El Govern remarca que la cita de Brussel·les tindrà “una rellevància especial davant la preparació de les possibilitats de pesca per a 2027”. Les comunitats mediterrànies demanaran a la Comissió que eviti noves reduccions automàtiques de l’esforç pesquer mentre es revisa el Pla Pluriennal i que prioritzi mesures de selectivitat i de gestió adaptades a cada pesqueria davant noves reduccions de jornades.
“Enorme esforç”
“El sector mediterrani ha fet un enorme esforç durant els darrers anys. L’objectiu ara ha de ser que la recuperació ambiental vagi acompanyada també d’una recuperació econòmica i social que permeti mantenir les barques a la mar, garantir el relleu generacional i conservar una activitat que forma part de la nostra economia, la nostra alimentació i la nostra identitat”, conclou el conseller.
