L’Assemblea de Cooperació per la Pau, en col·laboració amb la Unió General Tunisiana del Treball (UGTT), està desenvolupant un projecte de cooperació internacional amb quatre comunitats agrícoles de Tunísia amb l’objectiu de reforçar la seva capacitat per fer front als efectes del canvi climàtic i millorar les seves condicions de vida i de treball.
Vincles de la Mediterrània
La iniciativa ha estat possible gràcies al suport del Govern Balear, a través de la convocatòria de cooperació internacional de l’any 2024. Així ho ha explicat a Ràdio Illa Silvia Tusón Fuentes, representant de l’Assemblea de Cooperació per la Pau, que ha destacat la importància de mantenir les polítiques de cooperació descentralitzada i els vincles entre les dues ribes de la Mediterrània.
Dones agricultores
El projecte se centra especialment en dones agricultores que lideren aquestes iniciatives comunitàries. Toussaint ha explicat que es treballa en qüestions com la gestió dels residus i el compostatge, la producció i l’autonomia econòmica, així com en formació i equipaments que permetin conservar millor els productes agrícoles i reduir-ne les pèrdues.
Temperatures de fins a 50 graus
Un dels principals reptes és la situació climàtica. Segons ha assenyalat la representant de l’entitat, aquest estiu Tunísia ha arribat a registrar temperatures de fins a 50 graus, en un context marcat també per les dificultats d’accés a l’aigua i les sequeres. Per això, el projecte ha permès dotar les comunitats de recursos com dipòsits d’emmagatzematge d’aigua i sistemes de reg per degoteig, que contribueixen a reduir la vulnerabilitat davant la manca d’aigua.
Formacions i treball en xarxa
Tusón ha remarcat que la cooperació no es limita a proporcionar maquinària o recursos materials, sinó que també incorpora formacions, sensibilització i treball en xarxa. Segons ha explicat, aquests dos components estan estretament relacionats, ja que els coneixements adquirits durant les formacions poden aplicar-se posteriorment amb els equipaments proporcionats pel projecte.
Problemes compartits
Malgrat les diferències entre les condicions de vida de les dones agricultores de Tunísia i les de les Balears, Tusón ha subratllat que existeixen també problemes compartits. En aquest sentit, ha assenyalat que els efectes del canvi climàtic sobre l’agricultura són similars als que poden patir els pagesos de les illes, com les conseqüències de les tempestes o les dificultats derivades de les condicions meteorològiques.
Drets i societat civil
La representant de l’Assemblea de Cooperació per la Pau ha apuntat, però, que a Tunísia aquestes dificultats se sumen a una situació més complexa pel que fa als drets i al suport a la societat civil organitzada. Segons Toussaint, aquesta combinació dificulta encara més que les dones puguin mantenir els seus mitjans de vida i continuar desenvolupant la seva activitat agrícola.
Costos de producció
També hi ha dificultats a l’hora de comercialitzar els productes. Tusón ha explicat que l’augment dels costos de producció obliga les agricultores a afrontar el problema de com fixar els preus al mercat per aconseguir uns ingressos suficients que permetin mantenir l’activitat i, alhora, contribuir a l’economia familiar.
Els cultius de les comunitats amb què treballen són, en bona part, similars als que es poden trobar a les illes, com patates, carxofes, coliflor i cereals. Aquesta similitud, segons Tusón, està relacionada també amb el fet de compartir unes condicions climàtiques semblants.
Dones joves i amb formació
El projecte treballa amb dones de perfils diversos. La representant ha explicat que hi ha una presència important de dones joves, moltes de les quals tenen formació universitària i han decidit apostar per l’agricultura i per les xarxes d’economia social i solidària.
Dones de mitjana edat
També hi participen dones de mitjana edat i majors de 50 anys que han dedicat bona part de la seva vida a l’agricultura i que, segons la representant de l’entitat, poden tenir més necessitat d’accedir a determinades formacions vinculades amb el sector. Els perfils familiars també són diversos, amb dones solteres, amb famílies nombroses o vídues.
Tusón ha destacat que aquestes xarxes d’economia social i solidària generen no només riquesa econòmica, sinó també social, i ha defensat la necessitat que les iniciatives de cooperació tinguin continuïtat en el temps.
“Ens ensenyam mútuament”
Per a la representant de l’Assemblea de Cooperació per la Pau, la relació entre les Balears i Tunísia no s’ha d’entendre en un únic sentit. Sílvia Tusón ha defensat que els projectes de cooperació han de permetre compartir coneixements entre els territoris i que els aprenentatges també poden viatjar de Tunísia cap a les illes.
Altres territoris
L’entitat treballa actualment amb organitzacions de Tunísia i del Marroc i també desenvolupa projectes en altres territoris, com Níger, Palestina, Colòmbia o El Salvador. Toussaint ha explicat que alguns dels aprenentatges generats en aquests projectes, especialment en àmbits com l’agricultura, la sequera i les altes temperatures, es poden extrapolar a altres contextos.
Continuïtat del projecte
El projecte amb les comunitats agricultores de Tunísia finalitzarà d’aquí a uns mesos, però Tusón ha assegurat que la voluntat de l’Assemblea de Cooperació per la Pau i de la UGTT és donar continuïtat a aquest treball. Segons ha explicat, la finalització d’un projecte concret no significa que s’acabi la relació amb les agricultores, sinó que es continua explorant quines possibilitats hi ha per mantenir el suport a llarg termini.
Paper de la ciutadania i polítiques públiques
L’entrevistada també ha reivindicat el paper de la ciutadania en el manteniment d’aquestes polítiques, ja que, segons ha recordat, els projectes de cooperació pública es financen amb recursos procedents dels impostos. Per això, ha considerat important explicar a la societat el retorn que tenen aquestes iniciatives en els territoris on es desenvolupen.
Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació:
