La situació d’emergència a Ceuta continua estancada dos mesos després de l’entrada massiva de persones a finals de juliol. La fotoperiodista i cofundadora de la revista 5W, Anna Surinyach, que acaba de tornar de la ciutat nord-africana, alerta a Ràdio Illa de la precarietat en què es troben centenars de persones que segueixen dormint al ras, incloent-hi dones, nens i menors no acompanyats.
Surinyach descriu com l’arribada d’unes 80.000 persones va duplicar la població local, fet que ha generat un fort cansament en la ciutadania i ha radicalitzat les posicions. «A Ceuta hi ha sentiments i posicions polaritzades, i amb la càrrega que significa tenir milers de persones dormint al carrer, aquestes posicions es fan encara més grans», explica.
Aquest clima de tensió ha afectat també la feina dels mitjans de comunicació que documenten la crisi a peu de carrer. Segons la fotoperiodista, professionals que porten setmanes cobrint la informació sobre el terreny «han patit insults, se les ha criminalitzat i se les ha increpat personalment» per part de sectors radicalitzats que les acusen de donar suport als migrants.
En la seva feina recent, plasmada en l’article Los últimos de la fila (publicat conjuntament amb Nadia Giani), Surinyach documenta el caos en els reallotjaments del port de Ceuta, on no es va prioritzar l’accés a les persones més vulnerables, deixant fora homes en cadira de rodes, dones i infants.
A més, denuncia que molts d’aquests migrants viuen atrapats en una falta d’informació absoluta. «Imatges de gent a la platja del Trampolín mostren el patiment per la manca de dades i els ‘bulos’ que circulen. N’hi ha que s’intenten informar a través de xats d’intel·ligència artificial», explica Surinyach, qui també fa referència als recents informes d’Amnistia Internacional i denúncies periodístiques sobre casos d’exercici de violència contra menors per part de forces de seguretat.
El repte de narrar les migracions i la mirada posada en Formentera
Sobre l’ofici de fotografiar el fenomen migratori, Surinyach sosté que, tot i la necessitat de cobrir la urgència del moment, cal anar més enllà dels tòpics visualitzats a les fronteres o a les embarcacions. «Hem de trobar maneres de narrar aquests moviments d’una manera molt més humana que distancii del fet puntual del creuament d’una frontera», afirma, tal com va fer en el projecte Mar de Luto, on aborda el dolor de les famílies pels desapareguts al mar.
Surinyach a Formentera
Finalment, la fotoperiodista ha avançat el seu desig de desplaçar-se properament a les Illes Balears i concretament a Formentera, una illa que viu un increment en l’arribada d’embarcacions de la migració a través de la ruta algeriana. «La migració és com l’aigua: no l’aturaràs per posar moltes barreres, sinó que sempre trobarà altres rutes», assenyala Surinyach, interessada a analitzar de quina manera es gestiona la pressió migratòria a les Illes i quines són les dinàmiques que impulsen les sortides des d’Algèria.
