La directora insular de l’Administració General de l’Estat a Eivissa i Formentera, Raquel Guasch, ha repassat en una entrevista a Ràdio Illa els principals afers d’actualitat que afecten l’illa, amb especial atenció a la gestió dels fluxos migratoris, la seguretat i les inversions estatals.
Davant les crítiques del Partit Popular sobre la tutela dels menors migrants no acompanyats, Guasch ha defensat amb fermesa la implicació del Govern central. «L’Estat ja contribueix a la tutela d’aquests menors: el 2025 va transferir 7,8 milions d’euros a les Balears i aquest 2026 ja n’ha transferit dos milions més», ha subratllat. La directora insular ha insistit que la responsabilitat de la infància és competència de la Comunitat Autònoma i dels Consells: «El que toca a cada administració és espavilar-se, dissenyar i repensar el sistema d’acollida de menors».
Així mateix, ha criticat el PP per sol·licitar que s’activi l’agència europea Frontex recordant que «està desplegada a Balears des de febrer de 2025».
Guasch ha destacat la redistribució de recursos estatals sobre el terreny a Formentera, com l’envelat d’atenció a la Savina o la presència de la Creu Roja.
En matèria de seguretat marítima i vigilància, ha afirmat que el nou radar SIVE, ubicat en el far de la Mola (amb una inversió de 2,8 milions d’euros) ja està instal·lat i fent proves per entrar en funcionament en breu. Aquest recurs, assenyala la formenterera, no només permetrà detectar barques de lamigració amb més marge, sinó també «prevenir l’expoli arqueològic marí», entre altres funcions.
Dotació de la Guàrdia Civil
Pel que fa a la plantilla de la Guàrdia Civil a Formentera, la directora insular ha aclarit que la plantilla orgànica ha passat de 27 agents el 2024 a 48 el 2026, si bé actualment està cobert únicament al voltant d’un 60% d’aquests 48 agents. Guasch espera que el nou plus d’insularitat i el projecte per ampliar el nombre d’habitatges de la Caserna facin de Formentera un destí més atractiu per captar nous agents i completar el 100% de la plantilla.
Gestió de les barques de la migració
Quant a la destrucció de les barques de la migració acumulades a l’Àrea de residus des Cap, Guasch ha detallat que hi ha un contracte en vigor de 160.000 euros per als anys 2026 i 2027 per al seu trasllat i destrucció a Eivissa.
El conveni de carreteres
Respecte a la possibilitat de signar un nou conveni de carreteres entre el Consell de Formentera i l’Estat, Raquel Guasch ha condicionat qualsevol acord a un «canvi de mentalitat i de paradigma» en la circulació de l’illa.
La directora insular ha aclarit que la línia actual del Govern central no contempla finançar convenis que es limitin a tasques de manteniment o reasfaltat convencional. En aquest sentit, ha advocat per redissenyar la xarxa viària —especialment la carretera principal PM-820 entre la Savina i la Mola— per fer-la «més sostenible, més verda i més amable», posant d’exemple la creació d’un carril bici segregat de doble direcció (com contempla el Pla de Mobilitat de Formentera) o la millora dels trams urbans i la pujada a la Mola.
«A Formentera cal plantejar un nou model de circulació que s’adapti als usos actuals, ja que cada vegada hi ha més usuaris de bicicleta i cal garantir la seguretat en la convivència amb cotxes i motos», ha conclòs.
Trasllat de residus: finançament
En matèria de residus, Guasch ha assenyalat el finançament del trasllat de residus depèn que el Govern balear aprovi el Pla Autonòmic de Gestió de Residus. A més, ha recordat que l’Estat ja contribueix en aquesta qüetsió a través dels fons del Règim Especial de Balears (REB).
Raquel Guasch, candidata al Consell 2027?
Finalment, qüestionada sobre el seu futur polític de cara a les pròximes eleccions municipals de la primavera de 2027, Guasch s’ha mostrat a disposició del PSOE: «Seleccionarem la persona que considerem millor; jo estic a disposició del partit allà on consideri que faig millor funció». Preguntada per si té ganes de presentar-se a les primàries del PSOE per optar al lideratge de la llista socialista, s’ha mostrat oberta: «Ja veurem, ho deix aquí. Al calendari encara li queden unes setmanes, seguirem pensant-hi una mica».
