El científic i divulgador Antonio Turiel, doctor en Física i investigador de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, especialitzat en energia, sostenibilitat i esgotament de recursos, ha analitzat a Ràdio Illa la crisi energètica derivada de la guerra a l’Iran i el bloqueig de l’estret d’Ormuz. Turiel, conegut pel seu blog The Oil Crash i per la seva participació en la recent campanya divulgativa No Normal Tour, dibuixa un panorama molt més sever del que la majoria de la població percep.
Un bloqueig amb efectes en cadena
Turiel ha ofert xifres concretes per entendre la magnitud del problema. Per l’estret d’Ormuz passava el 20% de tot el petroli extret al món, però com que els països productors en consumeixen la meitat per a ells mateixos, aquest 20% representava el 40% de tot el petroli que estava a la venda al mercat internacional. A més del petroli, el bloqueig afecta el 30% del gas natural, el 30% dels fertilitzants nitrogenats, el 30% del sofre —imprescindible per obtenir àcid sulfúric i, per tant, per extreure coure i produir fosfats—, el 30% de l’heli i el 30% de l’alumini.
A Espanya, malgrat que el bloqueig afecta el 40% del petroli disponible al mercat, de moment només falta el 15% del que es consumia. “Estem tirant de les reserves dels dipòsits, que cobrien 95 dies de consum nacional. Ara en queden per a uns 81 dies“, ha explicat. Si la tendència continua, en dos o tres mesos s’hauran d’activar mecanismes de protecció, primer restriccions i després racionament.
La transició renovable no podrà salvar el model actual
Turiel ha estat crític amb el model de transició energètica que s’ha impulsat fins ara, basat en l’electrificació massiva. Ha recordat que l’electricitat representa només el 20% del consum total d’energia, i que el 80% restant és molt difícil o impossible d’electrificar. “La gent pensa que la major part del consum d’energia és elèctric, però no és així”, ha dit. A més, ha assenyalat una paradoxa crucial: els minerals necessaris per fabricar les instal·lacions renovables s’extreuen i es transporten amb dièsel, de manera que la crisi energètica actual dificulta encara més la pròpia transició.
L’esgotament estructural del petroli, el problema de fons
Més enllà de la guerra, Turiel ha subratllat que hi ha un problema estructural de fons que poc es debat públicament. L’any passat, l’Agència Internacional de l’Energia va advertir que els propers 25 anys la producció mundial de petroli podria caure a la meitat per l’esgotament dels pous existents i la manca de nous jaciments importants. A més, el propi Departament d’Energia dels Estats Units ha reconegut que la producció nord-americana, basada en el fracking, ha entrat en fase de declivi. “Les guerres actuals no són guerres pels recursos, sinó guerres pels últims recursos. Això és un canvi molt radical”, ha afirmat.
Un estiu del 2027 potencialment molt sever
El científic ha alertat també sobre la situació climàtica de cara al proper estiu. Turiel ha explicat que s’està formant un nou episodi del Niño de dimensions excepcionals, el punt àlgid del qual arribarà al voltant de Nadal del 2026, amb efectes més intensos durant l’estiu del 2027. “La Mediterrània estarà extraordinàriament calenta, amb més risc de precipitacions violentes i tempestes molt severes”, ha advertit.
Canvi de model, no de tecnologia
Davant aquest panorama, Turiel ha insistit que el problema no és tècnic sinó social i econòmic. “Tenim tecnologies que permeten cobrir les nostres necessitats sense dependre del petroli, però el problema real és el model de societat”, ha dit. Ha defensat que cal abandonar la idea d’un creixement econòmic infinit en un planeta finit, i ha reivindicat les propostes del decreixement i de transicions pactades i democràtiques: “El que no volem són sistemes autoritaris que imposin res a ningú. Hem de buscar solucions que puguin acomodar tothom”.
En el cas concret de les Illes, Turiel ha subratllat que la dependència alimentària exterior i la dependència del turisme aeri fan que la situació sigui especialment vulnerable. “El model turístic tal com el coneixem, basat en l’abundància energètica, mica en mica anirà desapareixent”, ha dit, demanant que ja s’hi comenci a reflexionar.
“Les ovelles li estan veient el llop”
Turiel ha descrit el moment actual com de “tensa espera” entre els sectors econòmics i polítics, amb un grau de nerviosisme creixent. Ha assenyalat que alguns dels seus crítics habituals estan ara “molt callats”, la qual cosa considera significativa. “Ningú no vol donar males notícies, ningú no vol desencadenar un pànic financer, però som tots adults i ja sabem el que hi ha”, ha dit, afegint que espera amb interès veure com les veus que fins ara havien minimitzat els riscos es posicionaran en els propers mesos.
