L’espai ‘Les Veus Joves de Formentera’, coordinat per Pamela Spitz a Ràdio Illa, ha donat veu aquesta setmana a Brenda Santos, atleta formenterera de 15 anys que, en només tres temporades, ja ha aconseguit superar la barrera dels sis metres en salt de llargada i obtenir la mínima per competir a l’Europeu sub-18.
Pujant de categoria
Durant l’entrevista, la jove esportista ha reflexionat sobre l’esforç, la constància i les dificultats de compaginar l’adolescència amb l’esport d’alt nivell. Tot i entrenar sis dies per setmana, Santos assegura que mai no ha viscut l’atletisme com una obligació professional. “Jo sempre he entrenat de la mateixa manera. Ara sí que estic començant a entrenar una mica més fort perquè vaig pujant de categoria i serà més difícil fer marques”, ha explicat.
“A vegades se’m fa difícil”
La jove atleta ha reconegut que no sempre és fàcil renunciar a plans amb amics per mantenir la disciplina esportiva. “A vegades se’m fa difícil veure que tots els meus amics van a la platja i jo he d’estar entrenant a Eivissa”, ha admès. Per això intenta organitzar-se entrenant entre setmana i reservant part del cap de setmana per descansar o compartir temps amb les amistats.
Constància
Pamela Spitz ha destacat durant la conversa la força de voluntat de la jove, especialment en una etapa vital en què molts adolescents abandonen l’esport. En aquest sentit, Brenda considera que la disciplina és clau: “Has de tenir molta constància i molt de cap. Pots estar molt bé físicament, però si aquell dia penses que estàs cansada i entrenaràs malament, ja comences negativament”.
6,06 metres
Un dels moments més destacats de l’entrevista ha estat el relat del salt de 6,06 metres aconseguit aquesta temporada a Mallorca. Santos ha explicat que arribava a la competició nerviosa i amb molèsties físiques, però que va anar millorant salt rere salt fins a superar finalment la barrera psicològica dels sis metres. “La meva prioritat era passar els sis metres. M’era igual fer 6,01 o 6,20; només volia superar-los”, ha recordat emocionada.
Visió de futur
Sobre aquell instant, assegura que va sentir “molta emoció i molta felicitat” perquè era un objectiu que tenia al cap des de feia temps. Ara, diu, el repte és continuar creixent i aspirar a noves marques. “D’aquí a tres anys em veig en un Campionat d’Espanya, entre les tres millors, fent rècords i gaudint de l’atletisme”, ha afirmat.
Entrenador del CA Pitius d’Eivissa
La jove també ha explicat com va iniciar-se en aquest esport després de descobrir, de petita, que li agradava córrer. Va començar entrenant sola durant l’estiu fins que va conèixer el seu actual entrenador, Toni, al club CA Pitiús d’Eivissa. “Primer vaig entrenar vint minuts perquè em veiessin i directament em van passar a l’equip de competició”, ha relatat.
Millores per l’atletisme a Formentera
Tot i el suport emocional que assegura rebre de la gent de Formentera, Santos ha lamentat la manca d’instal·lacions adequades per entrenar a l’illa. “Si algun dia no puc anar a Eivissa, aquí no puc entrenar perquè la pista no ajuda”, ha assenyalat. Per això reclama “una pista d’atletisme millor i material adequat”, ja que considera que actualment les condicions dificulten la preparació dels esportistes locals. “La pista està plena d’herba i plantes”, ha afegit.
Àcid làctic
La conversa també ha abordat els efectes físics de l’esport d’alt nivell. Brenda ha explicat què és l’àcid làctic i com afecta els entrenaments més exigents. “Se’t carreguen les cames, et fa mal el cap i acabes exhausta”, ha comentat. Tot i això, considera que la part mental és encara més important que la física. “Quan estic entrenant i em queden les últimes sèries, em dic a mi mateixa: ‘Vinga Brenda, queda menys’”, ha explicat.
Única noia al club
Actualment, Santos és l’única noia que continua entrenant al seu grup, després que moltes companyes deixessin l’atletisme durant l’adolescència. “Moltes han preferit sortir, anar a la platja o fer altres coses. Ho entenc, però ara només quedam jo i dos nois”, ha dit.
“Que gaudeixin molt”
Per acabar, la jove esportista ha volgut enviar un missatge als infants i adolescents que practiquen esport: “Que ho gaudeixin molt i que, si passen una mala ratxa o s’agobien, recordin que tot passa. L’esport és molt bonic”.
Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació: