Arran de les declaracions que en els últims dies han atacat la imatge de l’Obra Cultural Balear de Formentera, presa com a boc expiatori de les tàctiques desenvolupades per determinats empresaris de l’illa que aspiren a explotar els quioscos de platja, ens veim obligats a desmentir alguns atacs que els citats empresaris han fet contra l’entitat, qüestionant-ne l’honradesa i la independència.

Els atacs contra l’OCBF, de fet, són fruit dels atacs personals que ha rebut l’actual presidenta de l’entitat, la Sra. Maria Teresa Ferrer, que, en l’exercici del seu càrrec com a lletrada de l’àrea de Recursos Humans del Consell, va emetre un informe jurídic a petició del Sr. Llorenç Córdoba, president del Consell i responsable polític de l’àrea de Recursos Humans, que contravé els interessos dels empresaris tot just esmentats. Així, s’ha volgut tacar la imatge de l’entitat i de la presidenta argüint que aquest informe s’ha fet a canvi del conveni que manté l’OCBF i l’ens públic.

Val a dir, però, que aquesta acusació és falsa, atès que l’esmentat conveni es remunta a l’any 2011 i, per tant, no és iniciativa de l’actual equip de govern. A més, l’exercici del càrrec de lletrada de la Sra. Maria Teresa Ferrer no tenen res a veure amb les accions de l’OCBF, i menys pel que fa a l’emissió d’informes jurídics, que es regeixen per la legislació vigent. Es tracta simplement d’una acusació molt greu que vol qüestionar una decisió jurídica que no comparteixen i que, de retruc, desprestigia una entitat històrica de l’illa de Formentera que sempre ha actuat al marge dels equips de govern.

En aquest sentit, convé destacar que la participació de la Sra. Maria Teresa Ferrer en l’elaboració d’aquest informe és com a lletrada de l’Àrea de Recursos Humans, la qual depèn del president Córdoba mateix, que actua com a conseller de l’àrea. D’aquesta manera, la lletrada simplement ha actuat per imperatiu directe del seu superior i basant-se en la legislació vigent.

D’altra banda, considerar que el conveni de l’OCBF ha estat un pagament a canvi d’aquest informe demostra un absolut desconeixement no només de la relació entre l’entitat i l’administració insular, que ha estat continuada per tots els partits de l’actual consistori, sinó també dels gairebé cinquanta anys d’existència de l’entitat.

L’OCBF va néixer en els temps del pas de la dictadura franquista al règim democràtic amb la intenció d’esdevenir un element de mobilització independent de la ciutadania per fer pressió als poders públics per al reconeixement de la identitat cultural i lingüística de Formentera, i la defensa del nostre patrimoni i medi ambient. La intenció era legitimar la nostra identitat com a comunitat pròpia i distinta en tots els àmbits de la societat, des de l’administració, la política, l’economia, en els mitjans de comunicació o en la indústria cultural a través d’iniciatives ciutadanes dedicades a la lluita i defensa del territori, la difusió científica del seu coneixement, la promoció de les tradicions i costums, de les arts i de l’entreteniment, però també de la consciència crítica i de l’acció cívica. Sempre confraternitzada en el marc dels Països Catalans i agermanada amb les associacions anàlogues de la resta de les Illes Balears, del Principat de Catalunya, del País Valencià, d’Andorra, de la Franja d’Aragó, de la Catalunya del Nord i de l’Alguer.

Des que es funda l’any 1977, d’entre els integrants de l’OCBF han anat sorgint un sense fi d’organitzacions, accions i protestes dirigides a promoure la protecció i recuperació de la nostra dignitat com a poble de Formentera després de la llarga nit del franquisme. Des del retorn del ball pagès i del cant redoblat en la vida pública, a les mostres de ball popular Pep Simón, al cineclub que durà a l’actual Sala de Cultura, el naixement de colles de ball com Els Pastorells, la Comissió de Festes de Santa Maria, de l’ACAF o, per descomptat, la promoció de cursos de català, publicacions i jornades científiques, artístiques i literàries. Tota aquesta activitat va fer que la Llei 18/2019 de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial reconegués l’OCBF com a institució consultiva oficial, concretament a l’article 33, on fa explícita la rellevància màxima que té en matèria cultural en tota la regió balear.

Fins i tot, si no hagués estat per l’OCBF i la resta d’entitats insulars integrades en la Coordinadora d’Entitats Cíviques (1987) que van desenvolupar mobilitzacions massives contra els interessos especulatius de grans macroprojectes urbanístics, com el de punta sa Pedrera, s’Estany des Peix o es Camping d’Es Ca Marí, ni tan sols els actuals licitadors en conflicte, que posen el nom de l’OCBF en dubte, estarien disputant-se la possibilitat d’explotar els quioscos, perquè la bellesa de les nostres platges no seria la que és.

En aquest sentit, valdria la pena que es recordàs que no foren els interessos econòmics i d’enriquiment a través del lobby vacacional el que varen dur a l’OCBF a protegir la nostra forma de vida illenca. I, tot i el pas del temps i les dificultats, l’OCBF encara continua fidel als seus objectius fundacionals i compta exclusivament com a fons de finançament amb la quota de la cinquantena d’associats que té i el conveni anual amb Consell de Formentera.

Aquest conveni que avui es qüestiona, però, fou aprovat per Junta de Govern del Consell Insular de Formentera a dia 22 de febrer 2024, la subvenció figura en els pressupostos, mantenint així la continuïtat anual d’ençà de 2011. L’import total és d’11.000 euros, com a subvenció nominativa directa i l’encarregat de firmar el conveni per part de l’OCBF fou l’actual tresorer, Joan Francesc Ferrer.

Aquest és el pressupost de què disposa l’OCBF, una eina que ha de ser per a tots nosaltres, la gent de Formentera. Una entitat que actua sempre amb independència i sense cap altra lleialtat que el benefici del poble de Formentera. En aquests temps de sobre informació, notícies falses i mitges veritats que s’alimenten i reprodueixen als tribunals, no tot s’hi val. L’OCBF, sortida del poble de Formentera, del qual encara hi forma part, no és un recurs en mans dels interessos de cap partit ni de cap empresa.

A Formentera, 29 d’abril de 2024