La Sala de Plens del Consell Insular de Formentera ha acollit aquest dimarts la xerrada ‘Desmuntant Estereotips’, una sessió destinada a donar a conèixer l’experiència dels joves migrants arribats a Formentera en pastera impulsada per l’Àrea de Benestar Social del Consell.
La sessió ha arrencat convidant els assistents a escriure a uns post-its els estereotips que envolten aquest fenomen migratori i, especialment, a les persones que arriben a la nostra illa. La xerrada s’ha iniciat a les 19.40 amb la sala plena.
Dades d’arribades
En primer lloc, Francesc Reynès, tècnic insular de Benestar Social, ha exposat les dades. Reynès ha explicat que les primeres arribades de migrants a la nostra illa se situen al 2016, quan es van començar a detectar les primeres pasteres i quan recalaren a la nostra illa 22 persones de la migració irregular.
El primer menor arribà l’any 2017, segons ha destacat el ponent. En aquell moment es derivaven directament cap a l’illa d’Eivissa. Aquest 2026, només des de gener, n’han arribat 675, segons el recompte de Ràdio Illa; 45 menors, segons ha exposat el tècnic de l’àrea de Benestar Social. L’any passat, per contra, es va tancar amb 2.628 persones migrants (segons les dades d’aquest mitjà), 113 d’ells menors; segons l’exposició de Reynès. El tècnic ha puntualitzat que avui dia hi ha 1054 persones desaparegudes i s’han localitzat 63 cadàvers a les costes de les nostres illes.
Persones ateses al recurs residencial
Avui, ha contextualitzat Francesc Reynès, més de 250 menors han passat pel recurs residencial de la nostra illa i actualment hi ha 159 menors tutelats pel Consell, dels quals 27 es troben físicament a la nostra illa. Només tres són dones.
Situació dels menors tutelats
D’altra banda, s’ha subratllat que aproximadament el 30% de les persones tutelades actualment treballen i el 33,33% estan escolaritzats o realitzant alguna formació. Altres, ha assenyalat Reynès, es troben esperant que es resolgui la seva situació administrativa per poder accedir al mercat laboral o bé a alguna formació. En aquest sentit, ha puntualitzat que durant la setmana passada van arribar 13 menors que estarien en aquesta situació.
Mesures de llibertat vigilada o residents en centre semiobert
Per començar a desmentir algun dels estereotips que giren entorn d’aquests joves, com per exemple “que venen a delinquir”, el ponent ha apuntat que dels 159 menors tutelats, només cinc han comès algun delicte i estan sota alguna mesura judicial o de llibertat vigilada.
Testimonis
Un cop feta aquesta exposició, s’ha donat pas a quatre joves, dos de Guinea Conakri i dos procedents d’Algèria, que han explicat una part del seu procés d’arribada i establiment a Espanya, cadascun posant el focus en aspectes diferents.
Guinea-Mali-Algèria-Formentera
El primer testimoni ha estat el d’un jove de Guinea, de catorze anys. Ha explicat que era petit, estudiava i que “no podia treballar”. El seu cosí va ser qui li va proposar emprendre el viatge cap a Espanya perquè “hi ha futbol i es pot estudiar” ha continuat el seu relat. Aquest era “el seu somni”, així que va acceptar la proposta.
Van sortir de Guinea sense que la seva família ho sàpigues. De Guinea van anar fins a Mali. En aquell moment va decidir cridar la seva germana i li va explicar la situació: que estava a Mali i que no podia tornar, que “havia de seguir el seu camí”.
4 o 5 mesos fins a Algèria
Ha narrat que la seva germana ho va acceptar i va comunicar-li a la seva mare per buscar “una solució”. Van tardar 4 o 5 mesos fins a arribar a Algèria i, després, el seu cosí va aconseguir una feina pintant per poder pagar el viatge en pastera, que segons explica, li va costar 2.000 euros. Ell no podia treballar perquè tenia només dotze anys, ha assenyalat. A Algèria van estar un any i sis mesos. Paral·lelament, la seva ggermana,des de Guinea, també intentava aconseguir diners per ajudar-los a pagar el viatge cap a Espanya.
Un cop aconseguit això, van agafar una pastera, en un viatge de dos dies a la mar. “Tenia por, tenia menjar però no podia menjar perquè la mar estava perillosa”, ha traslladat a la xerrada. “Sortirem d’Algèria un diumenge i arribarem un dimarts a les 11 del matí”, ha afegit el jove. “Algú va cridar la Guàrdia Civil, que ens va recollir i acabarem al “centre” de Formentera”, ha apuntat. Després d’un mes i mig, ha continuat explicant que va anar a Mallorca, al centre on es troba residint actualment i on estudia l’ESO. Ha assegurat que el seu somni és el futbol i que juga en un equip, en l’Artà. “Gràcies per la vostra atenció”, ha conclòs”.
“Aconseguir un futur millor”
El segon convidat ha exposat que té disset anys i que fa dos anys que va arribar a l’illa de Formentera per “continuar estudiant i aconseguir un futur millor” perquè “aquí hi ha més possibilitats i és més fàcil”.
Dues embarcacions
El tercer testimoni ha explicat que és d’origen algerià i té setze anys, fa dos anys que està a Espanya. El seu pare sabia que tenia la intenció d’emprendre un viatge, però la seva mare, no. “Jo soc el major de la casa”, ha explicat. “La persona que havia preparat el pla em va venir a buscar”, ha exposat. Va dormir a ca seva i el segon dia es va despertar a les dues del matí perquè “la policia no els agafés”, ha continuat relatant. Van anar a una “barca de peix” i ha continuat explicant que hi havia una altra embarcació esperant a la mar (més gran, amb molts de motors).
Motor espanyat
Ha relatat que es va espanyar el motor i que es va sentir “malament”, que “tenia por” perquè, a més, la seva mare no sabia que ell estava allà. En aquell moment assegura que va pensar que podia morir. Finalment, aconseguiren arreglar el motor i arribaren a Formentera a una platja “davant la gent”. Ha seguit la intervenció explicant que “la gent de l’hotel” va cridar la policia i que els van fer preguntes. Actualment està a un centre de menors a Esporles i, segons ha comentat el seu primer dia a l’escola pensava que la gent seria “racista”, però assegura que no va ser així i que van voler parlar amb ell, així que l’endemà volia tornar-hi per veure els seus companys.
Rutina al centre de menors
El jove ha dit que al centre de menors s’aixeca cada dia a les 7.00 hores i va a l’escola, actualment estudia cuina. També ha traslladat que cada dia ha de netejar la seva habitació i que, si vol, pot sortir durant algunes hores a la tarda, però que ha de tornar a una hora establerta. “És obligatori ser responsable” i vull agraïr el meu “cap” Adrían, ha dit; dirigint-se al director del seu centre, present durant la sessió.
“Diuen dels algerians que venen a robar, a la vida hi ha gent bona i gent dolenta, ha afirmat”. “Moltes gràcies per escoltar-me”, ha acat dient.
“Ajudar la família”
Finalment ha intervingut un altre jove de Guinea. Ha exposat que vivia amb la seva mare i el seu germà i que estudiava. Ha explicat que va anar a ajudar la seva mare a un negoci familiar. “El que em va impulsar a sortir del meu país per venir a Espanya és la motivació per ajudar la meva família”, ha assegurat. “Aquí em sento motivat”, ha afegit. Ha narrat que un trajecte similar al primer testimoni, de Guinea a Mali, en primer terme, un trajecte que va fer amb un amic. De Mali a Algèria van tardar aproximadament un mes.
D’Algèria van sortir en pastera
“Teníem molta por, no teníem menjar, només aigua”, ha exposat. Ha assenyalat que van arribar “molt cansats” perquè són moltes hores i que després la policia els va recollir. “La meva experiència de Formentera va ser a la residència, hi havia molts de nens i el centre era gran” (referint-se a l’espai d’acollida provisional), ha explicat. Finalment, ha exposat que ara està al centre de menors, també a Mallorca, i que va a l’institut i “treu bones notes, fa les seves tasques i, durant el seu temps lliure, juga al futbol amb els seus amics”. Ha afegit que el centre “està molt bé, li agrada i té bona relació amb els treballadors”. “Trec bones notes i faig les meves tasques”, ha explicat.
Direcció dels centres de menors
A continuació, els directors dels centres de menors mallorquins han fet una breu intervenció remarcant que els joves tutelats “són joves com altres”, amb “els seus somnis” i destacant la feina feta per fer la xerrada i també la del centre, que, tal com han explicat, “intenten que els nens i nenes surtin amb coneixements i les normes socials apreses”, una tasca que diuen “molts aconsegueixen”.
Un dia al centre de menors
El torn de preguntes s’ha obert amb una qüestió precisament dirigida als directors del centre, per saber quin és el dia a dia en el centre. Segons han explicat, amb algunes variacions segons l’edat o situació del nen o nena, sempre hi ha personal de torn present i el matí comença a les 9.00 h amb el despertar i l’esmorzar; un cop acaben, els nois i noies desparen taula i participen en petites tasques de neteja per fomentar la responsabilitat. Després es realitza un taller d’alfabetització i, en acabar, cap a les 12.30 h, es prepara el dinar, en el qual també col·laboren. Un cop dinen, es deixa tot endreçat i fins a les 16.00 h es duen a terme diferents activitats; alguns joves tenen sortides autònomes i els que es queden al centre continuen participant en tallers o altres propostes educatives. A partir de les 21.00 h es fa el sopar i la jornada finalitza amb l’hora d’anar a dormir cap a les 23.00 h.
Un cop arriben, s’intenta comunicar amb la família?
Sobre si s’intenta contactar amb les famílies quan arriben del viatge en pastera o bé durant l’estada als centres, Francesc Reynès ha exposat que des dels centres s’intenta facilitar des del primer moment que els menors puguin comunicar-se amb els seus familiars en els moments establerts fer-ho. Quan arriben, per exemple, a Formentera, es procura que puguin informar la família que han arribat i que han completat el procés migratori, ha assegurat.
Es poden acollir per part de la societat formenterera?
Pel que fa a la possibilitat que la societat de Formentera pugui acollir aquests joves, el tècnic de Benestar Social ha exposat que actualment existeix aquesta opció dins del marc de l’acolliment previst per la normativa balear, sempre que les persones o famílies interessades compleixin una sèrie de requisits legals.
Tot i això, des de l’experiència dels professionals es considera que alguns d’aquests requisits no sempre s’ajusten a la realitat actual, ja que hi ha condicions que poden dificultar acolliments que podrien ser positius. Un exemple és la limitació que estableix que el menor acollit ha de ser més petit que el fill primogènit de la família, una norma que es va crear per evitar conflictes, però que avui es podria revisar per adaptar-la millor a les necessitats presents. També es destaca que en el passat alguns acolliments van fracassar, fet que genera prudència, perquè quan una experiència d’acollida no funciona pot tenir un impacte negatiu tant en el jove com en la percepció social de futurs processos d’acolliment.
Quina capacitat té el recurs residencial de Formentera?
Pel que fa a la capacitat del centre de Formentera, el responsable de l’àrea ha exposat que actualment la seva logística i els recursos disponibles estan preparats per atendre fins a 16 joves. Tot i això, es destaca, “no es pot negar l’acollida d’un menor”. Això significa que, encara que el centre sigui organitzat per funcionar amb aquest nombre de places, els professionals han d’adaptar-se a les necessitats que es puguin presentar per garantir l’atenció i la protecció dels menors que arriben.
Als joves: què voleu fer?
Quan s’ha preguntat als menors assistents què voldrien fer en el futur, un d’ells ha expressat: “jo acabaré la meva vida aquí” i la resta també ha assegurat que estan a gust a Mallorca.
Com se’ls acompanya a partir dels divuit anys?
Els responsables dels centres de menors i Reynès han explicat, davant d’una pregunta del públic, que quan els joves compleixen els divuit anys, se’ls continua acompanyant, tot i que la responsabilitat institucional canvia: fins a la majoria d’edat depenen del Consell Insular i, a partir d’aquell moment, la competència passa al Govern, amb una coordinació entre les dues administracions per donar continuïtat al procés. Aquest acompanyament es manté a través de professionals que els orienten en l’àmbit personal, social i laboral, especialment en el camí cap a l’emancipació, per tal que puguin afrontar aquesta nova etapa amb més autonomia i suport. Tot i això, es reconeix que falten recursos en general —tant econòmics com humans— i especialment pisos d’emancipació, ja que molts joves no poden accedir a aquests habitatges malgrat necessitar-los, fet que obliga els professionals a continuar fent un seguiment i acompanyament més enllà de la sortida del centre.
Quants tècnics hi ha al Consell encarregat dels menors migrants?
Pel que fa a l’equip professional, una altra de les preguntes, el tècnic assegura que actualment hi ha entre cinc i sis tècnics, tot i que no es dediquen exclusivament als menors migrants, ja que també atenen altres realitats socials del territori. Això fa que hagin de repartir els seus esforços entre l’acompanyament directe als joves, la gestió administrativa i l’atenció a altres menors residents, fet que pot limitar el temps disponible per a cada cas. En aquest moment, el seguiment dels joves migrants recau principalment en dues professionals, però no a jornada completa.
Projecte ‘Primera Parada Formentera’
Pel que fa al projecte ciutadà ‘Primera Parada Formentera’ per acompanyar els joves migrants i organitzar activitats, s’ha preguntat sobre què necessiten de la ciutadania per poder crear espais de suport i col·laboració entre la comunitat i els professionals dels centres, ja que han assegurat que no han rebut resposta sobre la proposta. Els tècnics de protecció de menors destaquen que, encara que hi ha bona voluntat i interès, el dia a dia està molt condicionat per la càrrega de feina i les demandes urgents, fins al punt que a vegades han de prioritzar altres tasques administratives i de gestió.
També s’indica que es treballa per poder formalitzar i organitzar millor aquestes propostes, però que la realitat del servei, amb l’arribada constant de menors i les exigències institucionals, dificulta poder implementar aquests projectes amb la rapidesa desitjada. En resum, el que necessiten, ha traslladat Reynès, és “temps”. D’altra banda, durant la sessió també ha sortit una proposta per crear “parelles lingüístiques” amb els nouvinguts, de manera que una persona de l’illa es pugui encarregar de mostrar l’illa i afavorir l’aprenentatge de la llengua.
