L’antropòleg Adrià Tur Homar ha dedicat el Comentari d’Actualitat a reflexionar sobre l’educació, tant a partir de la situació actual del sistema educatiu com de la història de l’ensenyament a Formentera. Durant la intervenció a Ràdio Illa, ha relacionat els resultats educatius i l’abandonament escolar de les Illes Balears amb la necessitat de repensar el valor de la formació més enllà de la seva utilitat per accedir al mercat laboral.
PISA
Tur Homar ha fet referència a les controvèrsies entorn dels resultats de les proves PISA i a les irregularitats que, segons ha exposat, s’han produït en la participació de l’alumnat a les Balears. També ha recordat que el 2024 la taxa d’abandonament escolar prematur a les illes se situava entorn del 20%, per sobre de la mitjana de moltes altres comunitats autònomes. En aquest context, ha qüestionat una concepció de l’educació que prioritza l’obtenció de títols i les sortides professionals per damunt del coneixement i de la formació integral.
Formentera, 1926 : la construcció del conjunt escolar
La intervenció també ha recuperat un episodi de la història de Formentera: la creació, fa un segle, de l’Associació d’Amics de l’Escola, que el 1926 va impulsar la construcció d’un conjunt escolar a Sant Francesc. Segons ha explicat l’antropòleg, la iniciativa va sorgir de la societat civil en un moment en què els recursos públics eren insuficients per garantir unes infraestructures educatives adequades.
Participacions ciutadanes
Per finançar les obres, l’associació va promoure la venda de 1.422 participacions de 25 pessetes, una fórmula de col·laboració que va permetre implicar la població en el projecte. Les escoles de Sant Francesc es varen inaugurar el 1928 i varen representar una fita en la millora de l’ensenyament a l’illa. Tur Homar ha destacat especialment el compromís dels veïns i l’interès col·lectiu per superar l’analfabetisme, que afectava especialment les zones rurals.
Corrents de renovació pedagògica i Luís Andreu
L’antropòleg també ha repassat la influència dels corrents de renovació pedagògica de finals del segle XIX i principis del XX, com la pedagogia Montessori, les escoles racionalistes de Francesc Ferrer i Guàrdia i la Institució Lliure d’Ensenyament. En aquest context, ha destacat la figura del mestre Lluís Andreu, destinat a Formentera el 1924, que va contribuir a impulsar noves pràctiques educatives, com les sortides pedagògiques, les activitats de gimnàstica, les festes escolars per recaptar fons i la creació d’una biblioteca.
Iniciatives educatives
Finalment, Tur Homar ha recordat que les iniciatives educatives de l’època varen anar més enllà de la construcció d’aules. També varen fomentar la cultura, el teatre i la participació comunitària, malgrat les dificultats econòmiques i els obstacles administratius. Amb aquesta mirada històrica, ha posat en relleu el paper de la iniciativa ciutadana en la transformació educativa de Formentera i ha convidat a reflexionar sobre els reptes actuals de l’ensenyament i sobre què significa, avui, educar.
Podeu escoltar l’espai a continuació:
