La historiadora econòmica formenterera, Ana Mar Bueno Cardona, ha dedicat el Comentari d’Actualitat de Ràdio Illa a explicar la vaga com a eina de protesta col·lectiva, amb exemples com la vaga de la Canadenca de 1919 i el conflicte laboral de ses salines de Formentera de 1931. La reflexió arriba en un context marcat per la convocatòria d’una vaga general per a l’11 de novembre en defensa del dret a l’habitatge.
La vaga com a eina de pressió col·lectiva
Bueno ha explicat que una vaga laboral és una interrupció col·lectiva de l’activitat de feina, una decisió que es pot prendre en el marc d’una organització sindical o a partir de l’acord dels treballadors. La seva finalitat és exercir pressió sobre les persones o les empreses que controlen els mitjans de producció per aconseguir determinades reivindicacions.
Eina de negociació
Aturar la producció o la prestació d’un servei pot tenir conseqüències econòmiques per a l’empresa i, precisament per això, es converteix en una eina de negociació. La vaga, però, també implica un cost per als mateixos treballadors, que poden deixar de percebre el salari corresponent als dies que no treballen.
Importància del seguiment col·lectiu
Per aquest motiu, la historiadora ha assenyalat la importància del seguiment col·lectiu: perquè una vaga tengui capacitat de pressió, és fonamental que una part significativa dels treballadors s’hi adhereixi. La força de la protesta rau en la possibilitat d’aturar una activitat que, en circumstàncies normals, continua funcionant gràcies a la feina de moltes persones.
La vaga sol arribar, a més, després d’altres intents de negociació. Quan les converses no donen els resultats esperats, els treballadors poden recórrer a aquesta mesura per defensar les seves demandes.
La vaga de la Canadenca i la jornada de vuit hores
Un dels exemples històrics destacats per Bueno és la vaga de la Canadenca, que va tenir lloc a Barcelona el 1919. El conflicte va afectar l’empresa Riegos y Fuerzas del Ebro, vinculada a capital canadenc i dedicada al subministrament elèctric.
44 dies
La protesta va començar arran d’un conflicte laboral i es va estendre durant 44 dies, amb la participació de treballadors organitzats entorn de la CNT. La vaga va provocar una aturada de gran part de l’activitat industrial catalana i va posar de manifest la capacitat dels treballadors d’una empresa estratègica, com era la subministradora d’energia, per condicionar el funcionament de l’economia.
Reivindicacions
Entre les reivindicacions hi havia millores salarials i la readmissió dels treballadors acomiadats arran de protestes anteriors. El conflicte es va convertir en un episodi clau de la història del moviment obrer a Espanya. Una de les seves conseqüències més importants va ser l’aprovació de la jornada laboral màxima de vuit hores el 1919, una fita que va situar les reivindicacions dels treballadors en el centre del debat polític i social.
Formentera, 1931: la vaga dels saliners
L’altre episodi que ha recuperat Ana Mar Bueno és especialment rellevant per a l’illa: el conflicte laboral dels saliners de Formentera de 1931, quan els treballadors de la Companyia Salinera Espanyola varen reclamar millores en les seves condicions laborals.
Feina a ses salines
L’explotació de ses salines, en mans de la companyia des de finals del segle XIX, depenia d’una feina físicament molt exigent. Els treballadors havien de trencar els blocs de sal i transportar-los, sovint sota el sol i en unes condicions marcades per les jornades intenses, els salaris baixos i el caràcter temporal de l’activitat.
Societat de Treballadors
En aquest context, uns 40 treballadors vinculats a la Societat de Treballadors de Formentera es varen organitzar per reclamar millores. Entre les demandes hi havia un augment dels jornals, una reducció del pes de les càrregues que havien de transportar i una jornada diària de sis hores, tenint en compte la duresa de la feina.
Acomiadament de 40 treballadors
La resposta inicial de l’empresa va ser acomiadar 40 treballadors identificats amb l’activitat sindical. La mesura, però, no va posar fi al conflicte. Altres treballadors que no formaven part del sindicat també es varen sumar a la protesta mitjançant una vaga de braços caiguts, una forma de resistència que consisteix a deixar de fer la feina sense abandonar necessàriament el lloc de treball.
Diversos oficis
A partir d’aquest moment, la Societat de Treballadors de Formentera va evolucionar com una organització que agrupava diversos oficis de l’illa i estava vinculada a la CNT. Els seus membres mantenien contactes amb treballadors anarquistes de Catalunya, en un moment en què les idees i les formes d’organització del moviment obrer circulaven entre territoris.
Una victòria limitada, però una llavor per al futur
Tot i la mobilització, els treballadors de ses salines no varen aconseguir satisfer la major part de les reivindicacions. Les millores salarials varen ser limitades i moltes de les demandes sobre les condicions de feina no varen prosperar.
Consciència col·lectiva
Malgrat aquest resultat, el conflicte de 1931 va tenir una importància que anava més enllà dels acords immediats. L’organització dels treballadors va contribuir a estendre la consciència que, davant unes condicions laborals injustes, l’acció col·lectiva podia convertir-se en una eina per reclamar canvis. Podeu consultar aquesta història al llibre ‘Notes Anarquistes de Formentera’, de Jordi Maiz i Adrià Tur Homar.
Iniciatives a Eivissa
Aquesta experiència també s’emmarca en un procés més ampli d’organització obrera a les Pitiüses. A Formentera, la mobilització dels treballadors de ses salines va deixar una empremta en la història social de l’illa, mentre que a Eivissa també es varen desenvolupar iniciatives d’organització entre els treballadors del sector saliner. Així, la vaga de ses salines constitueix un exemple de com una protesta que no aconsegueix totes les seves demandes pot contribuir, tanmateix, a consolidar una consciència col·lectiva i a preparar el terreny per a reivindicacions posteriors.
Podeu escoltar l’espai a continuació:
