Els dos decrets llei d’habitatge que el Govern central ha portat avui al Congrés dels Diputats finalment no aconseguiran la convalidació parlamentària. Els textos incorporaven mesures com la protecció davant els desnonaments, la regulació dels lloguers de temporada i d’habitacions, incentius fiscals i la pròrroga dels contractes de lloguer.
«Propostes que no actuen sobre l’oferta»
En el seu comentari d’actualitat d’aquest divendres, l’economista Miquel Juan ha analitzat el contingut dels dos decrets i ha qüestionat que les mesures siguin suficients per abordar el problema de l’accés a l’habitatge. Al seu parer, les propostes han incidit principalment sobre la demanda, mentre que no han actuat sobre l’oferta.
Augment d’habitatges
«Estem actuant sobre la demanda», ha explicat Juan, que ha remarcat que «no s’està actuant sobre l’oferta». L’economista ha defensat així que, mentre no augmenti el nombre d’habitatges disponibles, les mesures dirigides a facilitar l’accés a l’habitatge poden acabar generant més pressió sobre els preus.
Incentius als compradors
Juan ha posat com a exemple els incentius destinats als compradors d’habitatge. Segons ha explicat, facilitar el finançament sense incrementar paral·lelament l’oferta pot provocar un augment de la demanda i, per tant, més pressió sobre els preus. «Estàs posant més demanda», ha advertit en referència a aquest tipus de mesures.
Persones que actualment busquen habitatge
L’economista també ha qüestionat que les mesures dels decrets beneficiïn per igual totes les persones que necessiten accedir a un habitatge. Ha apuntat que moltes de les actuacions estan dirigides a les persones que ja es troben dins del mercat del lloguer, mentre que les persones que encara busquen un habitatge continuen afrontant el problema de l’escassetat d’oferta.
Per aquest motiu, ha defensat que les polítiques d’habitatge han d’actuar també sobre l’oferta i ha plantejat la necessitat d’incrementar el parc d’habitatge disponible. En aquest sentit, ha destacat especialment la necessitat d’augmentar l’habitatge públic de lloguer.
El cas de Formentera
En el cas de Formentera, Juan ha introduït un altre element en el debat: la capacitat de càrrega de l’illa. L’economista ha considerat que qualsevol increment de l’oferta d’habitatge s’ha de plantejar tenint en compte els límits territorials i la capacitat de l’illa per assumir més població.
Reforçar la inspecció
També ha abordat la possibilitat de destinar al lloguer residencial habitatges que actualment es dediquen al lloguer turístic. Juan ha considerat que aquest canvi es podria incentivar, però ha remarcat la necessitat de reforçar la inspecció per garantir que els habitatges compleixin l’ús residencial previst. Durant la seva intervenció, també ha advertit que algunes de les mesures poden generar efectes no desitjats. En concret, ha apuntat que determinades restriccions poden provocar que alguns propietaris retirin els habitatges del mercat o cerquin fórmules per esquivar la normativa.
Mercat d’economia submergida
Juan també ha alertat del possible incentiu cap al mercat d’economia submergida que poden generar algunes regulacions si no van acompanyades de mecanismes de control suficients. «Són solucions. No s’agafa el problema», ha resumit.
El decret Maricarmen
Pel que fa al segon decret, conegut com a decret Maricarmen, Juan ja ha apuntat durant el programa que era el text que tenia més dificultats per ser convalidat. Aquest decret incorporava, entre altres mesures, la renovació automàtica dels contractes de lloguer i actuacions per dificultar-ne la finalització per part dels propietaris.
Juan ha considerat que aquesta renovació automàtica podia acabar generant una situació semblant a la dels contractes indefinits i ha qüestionat els efectes que aquesta mesura podria tenir sobre el mercat del lloguer.
Podeu escoltar la secció a continuació:
