Sí. Ens passam el dia especulant. No podem deixar de fer-ho. Devem a l’especulació el nostre benestar. L’especulació no pot sortir de la nostra vida de petits propietaris. Però abans que algú es pensi que tot això ho dic amb ironia, el convidaria a llegir al diccionari la definició d’especular. Què vol dir aquest verb? Té tres accepcions.
La primera significa “mirar amb atenció alguna cosa”. La segona significa “reflexionar o fer suposicions en pla teòric, o fer càbales sobre alguna cosa que no es coneix amb seguretat”. La tercera significa “vendre o comprar comptant aprofitar-se d’una fluctuació lucrativa en el preu”. Aquestes definicions em confirmen com un autèntic depredador de l’especulació, que forma part indissociable de la meva existència.
Evidentment, no som un especulador en la tercera accepció de la paraula: mai he comprat ni venut un habitatge (recordau que som un petit propietari i aquestes coses no les poden fer) ni m’he beneficiat de fluctuacions lucratives. Com a molt he contruit un habitatge (on visc) amb els meus estalvis (esper que no prohibeixin estalviar) i una hipoteca que pag amb una feina que m’ha exigit aixecar-me del llit a les 06AM durant més de 30 anys. Suposo que això vol dir que no som precisament un rendista.
El que sí que som és un especulador impenitent en els sentits 1 i 2 de la paraula. Tenc alguns habitatges humils en propietat (no hi poden aterrar helicòpters privats) al jardí que han passat a formar part del meu patrimoni (esper que no el prohibeixin) a través dels costosos impostos de transmissió que formen part de la recepció d’una herència (les prohibiran?). Alguns esperen que renunciem a les herències i demanem perdó pel simple fet que els nostres avis s’haguessin partit el llom navegant o fent carbó per Cuba o Uruguai.
I aquests humils habitatges on no poden aterrar helicòpters privats els tenc en lloger. Ui… Lloguer! Som arrendador i ara us vendrà al cap l’accepció 3 del vocable “especular”: necessit ser cremat a una foguera de correcció política.
Però sí. Som especulador extrem: observ que els meus habitatges estiguin ben cuidats, que els llogaters no treguin el ca a fer les seves necessitats a una finca diferent, que no hi facin activitats molestes per als veïns. Quan inicio un contracte faig càbales sobre la solvència del meu futur arrendatari, pens com me’n sortiria d’una seqüència d’impagaments si jo patís alguna malaltia i necessitàs assistència sanitària. També pens en coses com la importància de perdonar el consum d’aigua en temps de pandèmia (al final vaig decidir que sí). Amb els arrendataris s’ha de ser just. Sí. Sí. Aquests són els camins per on viatja la meva fèrria especulació. Disparau-me.
Vicent Ferrer Mayans
Els comentaris publicats a la secció d’Opinió no representen el parer de Ràdio Illa. Aquest mitjà no es fa responsable de les opinions que són recollides en aquesta secció. Ràdio Illa es reserva l’opció de publicar parcialment el text o a no fer-lo públic en el cas de vulneració dels drets fonamentals.
Si voleu fer arribar un article per ser publicat a la secció d’Opinió, adreçau-vos al correu electrònic info@radioilla.cat. Juntament amb el text cal que ens envieu el nom complet, número de DNI o NIE i telèfon de contacte.
