L’acte de presentació de la Memòria sobre l’economia, el traball i la societat de les Balears 2025 aquest migdia a Formentera ha comptat amb l’assistència del president del Consell Insular de Formentera, Óscar Portas, el vicepresident segon i conseller d’Economia, Territori i Infraestructures, Javier Serra; el president del CES, Francesc Fiol, la secretaria general del CES, Pilar Torrebella i el director de la Memòria, Jaume Rosselló.
En aquest estudi s’hi destaquen, per sobre de la resta, dues idees sobre les tendències turístiques i la capacitat de càrrega poblacional a la nostra illa. Per una banda, el turisme a les Pitiüses va experimentar l’any 2025 un increment en termes de turistes totals de l’1,2% però un descens en termes d’estades del -7%, el que palesa un caiguda significativa de l’estada mitjana. Els viatgers en hotels i apartaments es varen mantenir (-0,2%) amb una lleugera caiguda de les estades (-2%). És una de les conclusions més rellevants de la Memòria sobre l’economia, el treball i la societat de les Illes Balears de 2025, elaborada pel Consell Econòmic i Social (CES) i presentada avui al Consell Insular de Formentera.
Paral·lelament, la memòria del CES posa de manifest que Formentera pateix una sobrecàrrega de població molt elevada durant els mesos d’estiu. En concret, l’agost de 2025 l’Indicador de Pressió Humana (IPH) va arribar a les 33.893 persones, un 189,9% més que la població censada (11.690 habitants). Es tracta del percentatge més elevat de totes les illes, molt per sobre d’Eivissa (81%), Mallorca (49,8%) i Menorca (112,9%).
Òscar Portas ha destacat que “la memòria del CES ens deixa dades positives, com el creixement econòmic de Formentera i, especialment, el fet que tenim una taxa d’atur molt baixa. Però també posa damunt la taula qüestions que ens preocupen i sobre les quals hem de continuar fent feina.Una de les principals és l’habitatge. Sabem que a les Illes Balears és car, però a Formentera encara ho és més. A això s’hi afegeix l’augment del cost de la vida, que afecta directament el benestar i la qualitat de vida dels formenterers i formentereres”. “Ara- ha afegit Portas- ens correspon estudiar amb deteniment les dades d’aquesta memòria, analitzar-ne les causes i valorar quines mesures podem impulsar des del Consell per contribuir a millorar la qualitat de vida de la ciutadania.”
Creixement econòmic
Durant la presentació, s’han posat també sobre la taula les dades del panorama econòmic de les Balears. En concret, les Pitiüses varen experimentar, durant l’any 2025, un creixement del valor afegit brut (VAB) del 2,9%. Aquest índex està per sota de Mallorca (3,2%) i per sobre de Menorca (2,2%). Les Pitiüses representen el 14% del VAB total de les Balears i concentren una part important de l’activitat turística.
Habitatge
La memòria també reflecteix l’evolució dels preus de venda i lloguer d’habitatge, amb dades globals de totes les illes. El preu mitjà del metre quadrat de sòl urbà a les Balears va ser, l’any 2025, de 401,3 euros, més del doble que al conjunt de l’Estat. Les Illes són també la comunitat amb l’índex de preu de l’habitatge de lloguer més elevat de l’Estat, segons les darreres dades disponibles. Així, l’esforç per comprar un habitatge a les Balears és de 61,4 anys de renda. Una altra dada destacable de la memòria és que el 23% de les compravendes a l’arxipèlag són fetes per no residents.
Mercat laboral
Pel que fa al mercat laboral, la memòria mostra que Formentera té l’índex d’estacionalitat més alt de totes les illes: un 153,8% de variació entre juliol (7.628 treballadors) i desembre (3.005). Això implica una rotació laboral molt elevada. Pel que fa a l’afiliació a la seguretat social, Formentera registrà 5.028 afiliats el 2025, un 1,6% més que l’any anterior. A escala global, Balears té una taxa de temporalitat —el percentatge de treballadors amb un contracte de durada determinada en relació amb el total d’assalariats—del 34,3%.
Població
D’altra banda, segons la memòria del CES, la població de Formentera va créixer un 1,8% entre 2024 i 2025, fins a situar-se en 11.690 habitants. El percentatge de població nascuda a l’estranger és del 35,6%, i un 27,8% va néixer a altres comunitats autònomes. Es tracta dels percentatges més elevats de totes les illes.
Educació i abandonament escolar
Pel que fa al sistema educatiu, les Balears van registrar el 2025 una taxa d’abandonament escolar primerenc superior a la mitjana estatal: un 15,2% davant el 12,8% del conjunt d’Espanya. A les Pitiüses, el percentatge d’alumnes que està matriculat en el curs que li correspon als 15 anys és del 74,1%, per sota de Menorca (81,4%) i per sobre de Mallorca (72%). La memòria posa també de manifest que Formentera té una oferta formativa molt limitada. No hi ha estudis universitaris presencials i la Formació Professional (FP) es limita a programes bàsics, fet que obliga els joves a desplaçar-se a Eivissa o Mallorca per continuar estudiant.
D’altra banda, l’ús del català en els exàmens de selectivitat a Eivissa i Formentera és del 46,9% (2025), el percentatge més baix de les illes, amb una tendència a la baixa.
Medi Ambient, energia i transició ecològica
Pel que fa al medi ambient, Formentera genera 1,40 kg de residus per persona i dia. Segons aquestes dades, corresponents a l’any 2024, Formentera obté uns resultats molt similars als de la mitjana de les Illes, i se situa en millor situació que Eivissa (1,49 kg). La recollida selectiva, per la seva banda, va arribar a Formentera al 26,5% de tots els residus, per sota d’Eivissa (45,3%) i Menorca (29,9%).
D’altra banda, les dades de la memòria posen de manifest que Formentera té un sistema energètic molt fràgil, amb una producció elèctrica local que cobreix només una part de la demanda. El 2025, la producció caigué un 10,4% i la demanda va augmentar un 0,9%, una situació que manifesta una creixent dependència externa.
Sobre el Consell Econòmic i Social
El Consell Econòmic i Social de les Illes Balears és un òrgan col·legiat de participació, estudi, deliberació, assessorament i proposta en matèria econòmica i social. Està dotat de personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’actuar, la qual cosa li confereix independència del Govern i de qualsevol institució pública o privada, amb l’objectiu de poder desenvolupar la seva tasca de manera objectiva i autònoma.
La Memòria del CES sobre l’economia, el treball i la societat de les Illes Balears intenta dur a terme, any rere any, un estudi el més objectiu i ampli possible de la realitat de l’arxipèlag. L’objectiu és ser conscients de la situació i poder reflexionar i prendre decisions a partir de les dades obtingudes.
