El Govern de les Illes Balears ha presentat al·legacions a la reforma del Reglament General de Costes que ajusta els límits de les concessions en el domini públic marítim-terrestre. Aquesta decisió respon “a la preocupació per l’adequació d’aquestes modificacions a les necessitats reals de l’entorn costaner de les Illes Balears i als processos legals requerits per a la seva implementació”.

Petició de nova consulta
L’administració autonòmica considera que el projecte de reforma, proposat després de l’anul·lació del Reglament de Costes de 2022 pel Tribunal Suprem a causa de l’omissió de la consulta pública, “no reflecteix adequadament els interessos i necessitats de la comunitat insular”.

El Govern entén que la consulta pública prèvia duta a terme “s’ha realitzat sense facilitar a la ciutadania l’accés a documents clars i concisos i sense la informació necessària per a una participació informada, per la qual cosa la situació actual equival a una manca de consulta”. Per tant, s’advoca per la realització d’una nova consulta pública prèvia “que compleixi amb totes les garanties legals”.

Canvi climàtic
També es qüestiona la necessitat de modificar el Reglament General de Costes del 2014 per motius relacionats amb el canvi climàtic. Les preocupacions que es pretenen abordar, apunten des del Govern, “ja estan contemplades en la Llei de Costes de 1988, la seva modificació de 2013, el mateix reglament de 2014, i en l’Estratègia d’Adaptació al Canvi Climàtic de la Costa estatal de 2017”.

Concessions i noves delimitacions
Segons l’executiu autonòmic, “la reforma del Reglament General de Costes presenta objectius imprecisos i innecessaris, especialment en la modulació i limitació de la durada de les concessions, així com en la introducció de procediments de concurrència competitiva sense justificació clara”.

Afegeixen que “la proposta inclou el desenvolupament reglamentari de definicions legals que impliquen noves delimitacions, incorporant terrenys confrontants al domini públic marítim-terrestre de manera injusta i fins i tot, en alguns casos, il·legal. Les modificacions suggerides manquen d’una necessitat demostrada i podrien violar principis de legalitat i coherència normativa. Existeixen alternatives menys innovadores per a corregir errors, que permetrien abordar les preocupacions sense alterar significativament el marc regulador actual”.

Explorar solucions alternatives
Finalment, des del Govern s’assenyala que “s’han d’explorar solucions alternatives, tant reguladores com no reguladores, a la modificació del reglament”. Segons l’executiu Prohens, “aquestes mesures evitarien l’eliminació d’ocupacions en el domini públic marítim-terrestre, una acció que no reconeix el valor social i econòmic del litoral. Aquesta perspectiva és crucial, especialment en una comunitat com les Illes Balears, amb una geografia insular i un sector terciari predominant”.