El Ple del Parlament ha aprovat la Llei d’actuacions urgents destinades a l’obtenció de sòl mitjançant els projectes residencials estratègics (PRE) a les Illes Balears, nova figura creada pel Govern per desbloquejar i agilitzar sòls urbans i urbanitzables i optimitzar l’ús d’aquests terrenys, en els principals municipis de les Illes, amb l’objectiu de crear més habitatge assequible per als ciutadans residents a les Balears, que inclou el requisit de destinar-lo a persones amb cinc anys o més de residència a l’arxipèlag.

Segons el conseller d’Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, “aquesta Llei cerca solucions per donar resposta a la necessitat d’habitatge assequible que pateixen els residents a les Illes en una situació d’emergència que s’arrossega des de fa anys”.

Projectes residencials estratègics i terminis reduïts

Amb els PRE, es vol “desbloquejar i agilitzar sòls urbans i urbanitzables ja previstos en els plans vigents”, i es redueixen els terminis de tramitació de “més de 10 anys a un període estimat d’entre 18 i 24 mesos”.

Aquesta figura s’estendrà a 25 municipis de més de 10.000 habitants de totes les illes, i “per a la posada en marxa d’un PRE caldrà un informe del consell insular corresponent”.

A Palma, el mínim serà de 100 habitatges per projecte, i de 60 en la resta. “Tots els habitatges hauran de ser en edificacions plurifamiliars” i no es permetrà la construcció d’habitatge unifamiliar en aquest règim.

Requisits i protecció per als residents

Una de les mesures clau és que “es reserva el 50 % de l’edificabilitat dels PRE a habitatges protegits” (HPP o HPL), destinats només a residents amb cinc anys de residència a les Illes. A més, “un mínim del 50 % d’aquests habitatges protegits hauran de ser de lloguer”, i “s’hauran de finalitzar abans o simultàniament als habitatges lliures”.

També es fixa que “s’haurà de cedir a l’ajuntament del municipi un 15 % de l’aprofitament” per construir habitatge de protecció pública.

Procediment exprés per a habitatge públic

La norma incorpora un procediment exprés per impulsar promocions públiques, fins i tot en sòls no urbanitzats. “Es podrà aplicar a les noves promocions de l’IBAVI” i preveu una tramitació ràpida a través d’“una declaració d’interès autonòmic del Consell de Govern” amb informes previs dels ajuntaments implicats.

Mateo ha assegurat que “la Llei reforça el pla de xoc iniciat aquesta legislatura per ampliar l’oferta d’habitatge assequible per a residents”.

Habitatge per a joves i empleats públics

La Llei també inclou una reserva del “30 % dels habitatges de preu limitat per a menors de 35 anys”, aplicable a totes les promocions, no només als PRE. Els promotors que construeixin 10 o més HPL hauran de garantir aquesta reserva durant dos anys.

Als PRE també s’haurà de reservar, en sòl cedit a l’Administració, “un mínim d’un 20 % per a habitatge públic de lloguer social” i “un mínim del 10 % per a allotjaments de dotació per a empleats públics”, sempre que el municipi tingui més de 20.000 habitants.

Àrees de transició: fins al 100 % per a habitatge assequible

Una de les novetats de la tramitació parlamentària és que els ajuntaments de més de 20.000 habitants podran aplicar els PRE a àrees de transició urbanística, però només si “han exhaurit abans els sòls urbans i urbanitzables” o acrediten que “és tècnicament, econòmicament o urbanísticament impossible” fer-hi els PRE.

En aquestes zones, “es reserva el 100 % del sòl a habitatge protegit o de preu limitat”, amb un mínim garantit del 75 %, segons determini la viabilitat econòmica. Mateo ha recordat que “no és d’aplicació a totes les àrees de transició” i que hauran de “situar-se fora de zones inundables, de risc d’incendi o amb protecció ambiental”.

Mesures contra l’ocupació il·legal

Finalment, la nova Llei també incorpora mesures per limitar l’accés a l’habitatge protegit i a les ajudes públiques a persones amb antecedents per ocupació il·legal. “Es limita l’accés a les persones condemnades per delictes de violació de domicili i/o usurpació en els cinc anys anteriors” a la sol·licitud.

Municipis de més de 10.000 habitants, un total de 25:

Mallorca: Alcúdia, Andratx, Calvià, Campos, Capdepera, Felanitx, Inca, Llucmajor, Manacor, Marratxí, sa Pobla, Palma, Pollença, Santa Margalida, Santanyí, Sóller i Son Servera.

Eivissa: Eivissa, Sant Antoni de Portmany, Sant Josep de sa Talaia i Santa Eulària des Riu.

Menorca: Alaior, Ciutadella i Maó.

Formentera.

Municipis de més de 20.000 habitants, un total de 13:

Mallorca: Alcúdia, Calvià, Inca, Llucmajor, Manacor, Marratxí i Palma.

Eivissa: Eivissa, Sant Antoni, Sant Josep i Santa Eulària des Riu.

Menorca: Maó i Ciutadella.