TOP
Cigonya negra vista ahir sobrevolant l’estany Pudent. Foto: Roger Cases.

El pas de les cigonyes (blanques i negres) a Formentera

Roger Cases, ornitòleg.

D’uns anys ençà, l’increment en el nombre d’observacions de cigonyes sobrevolant la nostra illa fa pensar en un possible canvi progressiu en les rutes migratòries d’aquests espectaculars ocells.
Les espècies de cigonya no podrien ser més senzilles de distingir perquè només n’hi ha dues: les blanques i les negres, com les ovelles a l’acudit de l’Eugenio. Les blanques tenen potes i becs llargs i vermells. I les negres? També, també; però les blanques són bàsicament blanques i les negres bàsicament negres.

Cigonya blanca.

Cigonya blanca.

La cigonya blanca (Ciconia ciconia) és molt més comuna a l’Estat, i les seves poblacions no paren de créixer. N’hi ha més de 30.000 parelles, cinc vegades més que fa quaranta anys. Els seus enormes nius, encimbellats als campanars de les esglésies o dalt de teulades, i les anades i vingudes constants d’aquests monstres prehistòrics de més de dos metres d’envergadura, són un espectacle que deixa bocabadats els turistes del nord del continent. A l’hivern, algunes cigonyes blanques travessen tota l’Àfrica i arriben a Sud-àfrica, on s’ajunten amb cigonyes nascudes a Rússia que baixen per rutes més orientals.

Cigonya negra.

La cigonya negra (Ciconia nigra), per contra, és una espècie molt més escassa i esquiva, que prefereix niar sobre roques o grans alzines en indrets remots del quadrant sud-occidental de la península. A Espanya només n’hi ha al voltant de 400 parelles reproductores, però també cria pel centre i l’est d’Europa. I la blanca? També, també.
Amb les dades que tenim, sabem que durant els anys 80 i 90 la cigonya blanca es veia a l’illa any sí, any no, més o menys. Els anys que s’observava (1984, 87, 88, 90, 92, 93, 96, 97 i 98) se’n solia veure un o dos individus, però ja l’any 1997 se’n va veure 4 a la Mola per l’abril i 3 més as Cap al juliol. Es començava a intuir un augment. Si fem un salt de dues dècades, el març de l’any passat jo mateix en vaig fotografiar un grup de 7 exemplars (el grup més gran mai observat a l’illa) sobrevolant es Caló de Sant Agustí. Però és que al mes següent en Joan Platé en va veure tres més as Pla del Rei i en Jaumet d’en Ferrer dos més a la Mola. Enguany, l’Esther Esteban en va veure dues a la Mola a mitjan gener (per tant, ni tan sols estaven migrant; són individus que darrerament passen l’hivern per aquestes latituds), al febrer en Joan Platé en va albirar dues més sobrevolant Sant Francesc i a principis d’abril l’Evaristo Marí en va fotografiar dues descansant en una vinya. Són un total de 16 cigonyes blanques vistes entre l’any passat i enguany. En tot el segle passat se’n van veure 21.

Grup de set cigonyes blanques sobrevolen es Caló el març de l’any passat. Foto: Roger Cases.

Pel que fa a la cigonya negra, el segle passat se’n va veure un sol exemplar. En Sijpko Wijk, l’holandès resident a la Mola que va ser un pioner de l’ornitologia a l’illa, va trobar, el setembre de 1996 en un camp de la Mola, un jove amb signes d’estar esgotat. En el present segle hi ha dues observacions: una de fa dos anys i una d’ahir mateix que m’ha animat a escriure aquest text. El gener del 2020 en Gerardo Ferrero en va fotografiar una d’adulta, una vegada més fora de l’estació migratòria, que vol dir que es devia tractar d’algun individu del nord o l’est d’Europa que no va arribar a l’Àfrica subsahariana (on passen l’hivern la majoria de cigonyes negres europees) sinó que es va quedar tot l’hivern per aquestes latituds. L’exemplar subadult que jo mateix vaig fotografiar ahir a la tarda sí que devia estar en ruta cap al centre d’Europa, on farà niu.

Si heu vist o veieu cigonyes en el futur (com si veieu qualsevol altre ocell excepcional), si us plau, feu-m’ho saber! (663 696 822; rogercases@gmail.com).

 

Compartir

Deixa una resposta

PROGRAMES