El tudó (Columba palumbus) és una au que els darrers anys ha causat estralls en els cultius de l’illa. Té una gran capacitat per digerir un ampli ventall d’aliments, s’ha adaptat bé a l’hàbitat de Formentera, on gairebé no té depredadors, i fa gala d’una gran voracitat a més d’una notable qualitat per desaparèixer quan se’l persegueix i tornar quan s’ha esvaït el perill.

La incidència del tudó, també anomenat a Formentera colom salvatge, sobre la producció agrícola protagonitza la taula redona en què han participat Robert Ribas, ‘Xinxó’ (responsable de les Bodegues Es Cap de Barbaria), Jaume Escandell, de ‘Can Ferrer’ (vocal de la Cooperativa del Camp de Formentera), Santi Tur, ‘des Arenals’ (vicepresident de l’Associació Empresarial de Productors Agrícoles de Formentera), Joan Antoni Ferrer, ‘Platé’ (secretari del Club de Caçadors de la Mola) i Ivan Colomar (president d’Agroeivissa).

D’estacional a sedentària
Els participants en la taula redona de Ràdio Illa destaquen que la creixent depredació dels tudons al camp formenterer ha anat acompanyat del canvi d’hàbits d’aquesta au: des de la meitat de la dècada passada (entre 2015 i 16) el tudó ha deixat de ser una espècie estacional que, en petites ardades, passava alguns mesos d’hivern a Formentera, per passar a estar present durant tot l’any. A més, aquesta au, que també s’ha expandit per diverses parts d’Europa, ja no fa dos postes l’any sinó que arriba a les 4 o 5 anuals. De fet, exposa ‘Platé’, enguany, en ple gener, ja s’ha detectat algunes parelles que han començat el cicle de reproducció.

Menja gairebé de tot
Així mateix, el tudó ha demostrat ser una au amb una gran capacitat per adaptar-se als aliments que troba en el camp formenterer al llarg de les diverses èpoques de l’any. En cas de l’hort, pot ingerir els primers brots verds, però també mostra habilitat per menjar les espigues dels camps de cereal i per descomptat, alimentar-se de raïm, figues, ametlles o olives.

Les xarxes, efectives però cares
Tot i que la presència d’aquesta au a Formentera no és tan significativa com a Eivissa, els agricultors de la nostra illa han provat diverses estratègies per combatre la depredació dels tudons sobre els seus cultius. De moment, els canons de so o els espantaocells en forma de falcó han reportat escassos resultats. En canvi, cobrir els cultius amb xarxes és una estratègia que, tot i ser cara i laboriosa, ha solucionat el problema, segons indica ‘Xinxó’, de les Bodegues Es Cap de Barbaria. ‘Platé’ assenyala la conveniència d’assajar a Formentera una solució que prospera en altres territoris, els punters làser de llum verda que disposen d’un sistema autònom de moviment aleatori.

Reclams per facilitar-ne la caça
D’altra banda, ‘Platé’ ha remarcat que el Consell de Formentera i els agricultors compten amb la col·laboració dels caçadors per controlar la població d’aquesta au, com ja succeeix amb altres espècies, com el conill i la processionària. Actualment, l’època de caça ordinària del tudó és des de mitjan tardor fins a febrer. Un període al qual cal afegir el termini extraordinari de caça, establert amb la finalitat de contenir la població a Formentera, que arrenca a mitjan maig i arriba fins a la tardor, coincidint amb l’inici de l’aixecament de la veda.
En aquest sentit, ‘Platé’ destaca que l’autorització de reclams, vius o artificials, per part del Consell, que facilitin la caça dels tudons, podria ajudar a millorar significativament l’efectivitat de les campanyes de control. En tot cas, subratlla el caçador, el control poblacional dels tudons s’ha de fer de forma “ètica”, i hauria d’arribar fins al punt que el perjudici que generin en l’agricultura sigui assumible, no plantejant l’erradicació de l’espècie i sense que sigui necessari declarar la seva condició de plaga.