TOP
Una participant llegeix en el micròfon mentre el públic sosté la carpa davant de les fortes ratxes de vent.

El vent no atura el clam de Formentera contra la violència masclista

Una quarantena de persones, la majoria dones, han participat aquesta tarda en l’acte central del 25 N, el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones, organitzat per Espai Dones en col·laboració amb el Consell de Formentera. L’escenari de l’acte, la plaça de Sant Francesc, estava replet de cartells (veure imatges) quan ha començat a sonar la cançó Martinete Feminista, de l’artista cordovesa Lourdes Pastor. A continuació diverses dones han pres el micròfon per expressar reflexions o consignes en favor de la igualtat i en contra de les diverses formes en què s’expressa la discriminació masclista. En aquell moment, han irromput unes fortes ratxes de vent que feien perillar la carpa que protegia la parada d’Espai Dones amb llibres i informació. De forma espontània membres del públic assistent han sostingut l’envelat fins que s’ha decidit plegar-lo i traslladar el micròfon i l’equip de so a un espai més resguardat, la porxada de la seu del Consell.

Cartells pel 25N a la plaça.

 

L’acte s’ha pogut reprendre sense més incidències i aviat s’ha procedit a llegir el manifest del 25 N d’Espai Dones. El text, que reproduïm íntegrament al final d’aquest article, ha esmentat que enguany han set 57 dones i dues menors les assassinades, i ha assenyalat que aquesta “violència contra la dona és alhora un mitjà de la perpetuació de la subordinació de les dones i una conseqüència de la subordinació”. El manifest ha reflexionat sobre el fet que “ni la religió, ni l’educació, ni les lleis, ni els costums ni cap altre mecanisme no haurien aconseguit la submissió històrica de les dones si tot això no hagués estat reforçat amb violència (…) No és una violència passional, ni sentimental, ni genètica, ni natural. La violència masclista és la màxima expressió del poder que els homes tenen o pretenen mantenir sobre les dones”.

Normalitzar el patriarcat
Així mateix, el text, que s’ha llegit en català i en castellà, prosseguia afirmant que “el patriarcat ha aconseguit fer-se invisible a força de fer-se normal” i que “la indústria de la imatge, la del sexe i la del futbol són alguns dels espais on qualla la rància ideologia de la naturalesa diferent i complementària dels sexes”. A més, l’escrit ha romput tòpics, indicant que “no hi ha qualitats femenines ni qualitats masculines. L’empatia, la dolçor, la determinació, el lliurament, la voluntat, la generositat són qualitats ‘humanes’. Poden estar en les dones o en els homes, tret que, com s’ha fet, tractem d’amputar-les o reforçar-les premeditadament i segons el sexe”.

El violeta, el color de la lluita feminista, ha predominat.

 

D’altra banda, el manifest ha fet públiques diverses reclamacions que incidien en el dret a la igualtat i a la vida. Així, s’ha demanat que “la criança sigui digna de protecció social i de l’Estat”, que “s’elimini el fàcil accés a la pornografia dels menors” i que s’aboleixi la prostitució perquè “comporta el tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual”. En l’àmbit educatiu, el text ha recordat que cal incorporar “coneixements i història de les dones al currículum, a més de la formació afectivosexual” perquè “només educant en igualtat, podrem viure en igualtat.
L’acte ha conclòs amb una altra cançó de Lourdes Pastor, María y Lucía que versava sobre un dels assumptes tractats en el manifest. S’ha repartit la lletra de l’obra entre el públic i en un dels versos es podia llegir: “Quién peca más ¿la que peca por la paga o el que paga por pecar?”

Manifest d’Espai Dones pel 25N a Formentera

“Avui divendres 25 de novembre dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, som aquí per cridar per aquelles que ja no tenen veu, i perquè volem un món millor incloent i igualitari. Per això cridem NI UNA MENYS!
Volem una societat on la violència masclista no es reprodueixi. Perquè la violència contra les dones és la punta visible de l’iceberg que ens mostra la desigualtat que encara persisteix a la nostra societat. I així ho avalen constantment les estadístiques. Aquest any les dones assassinades són 57, dels quals 19 són feminicidis, a més 2 menors, cosa que deixa 26 infants orfes. La violència contra la dona és alhora un mitjà de la perpetuació de la subordinació de les dones i una conseqüència de la subordinació.
El feminisme com a moviment polític i social que persegueix la igualtat entre homes i dones està absolutament compromès amb l’eradicació de la violència. La violència és l’arma per excel·lència del patriarcat. Ni la religió, ni l’educació, ni les lleis, ni els costums ni cap altre mecanisme no haurien aconseguit la submissió històrica de les dones si tot això no hagués estat reforçat amb violència. La violència exercida contra les dones pel fet de ser-ho és una violència instrumental, que té per objectiu el seu control. No és una violència passional, ni sentimental, ni genètica, ni natural. La violència masclista és la màxima expressió del poder que els homes tenen o pretenen mantenir sobre les dones.
El patriarcat ha aconseguit fer-se invisible a força de fer-se normal. Actualment hi ha formes de reproducció de la desigualtat que s’inscriuen als cossos de les dones, com la violència masclista i la prostitució. A la nostra societat formalment igualitària i amb polítiques actives d’igualtat la reproducció dels valors patriarcals es fa des de tres mons estretament connectats: el món de la creació, el dels mitjans de comunicació i el consum de masses. La indústria de la imatge, la del sexe i la del futbol són alguns dels espais on qualla la rància ideologia de la naturalesa diferent i complementària dels sexes.
Vivim en una societat amb una doble veritat una per a les dones i una altra per als homes, una societat paradoxal i contradictòria en què conviuen l’acceptació i la consolidació d’importants valors feministes, amb la qual cosa es pot qualificar d’una acrítica tornada al rosa i al blau, a les normes de la feminitat i masculinitat més ràncies que semblaven ja superades. Se segueix assenyalant la importància de l’etiquetatge com a masculí i la insignificança de l’etiquetatge com a femení. En realitat, no hi ha qualitats femenines ni qualitats masculines. L’empatia, la dolçor, la determinació, el lliurament, la voluntat, la generositat són qualitats “humanes”. Poden ser a les dones o als homes, tret que, com s’ha fet, tractem d’amputar-les o reforçar-les premeditadament i segons el sexe.
Vivim en una societat amb una cultura de la violació que està robant la sexualitat de les noies i minant les relacions basades en la reciprocitat i el plaer. Una societat que forma els nois per anomenar sexualitat a la seva, l’exercici del poder sobre les noies, això no és una societat igualitària sinó de perpetuació de la desigualtat.
Són diversos els mitjans principals a través dels quals es manté la dominació masculina i la subordinació de les dones i són comunes a nombrosos escenaris. Entre aquests figuren els següents: l’explotació del treball productiu i reproductiu de les dones; el control sobre la sexualitat i la capacitat de reproducció de les dones; les normes culturals i les pràctiques que emparen la condició desigual de les dones; les estructures estatals i els processos que legitimen i institucionalitzen les desigualtats de gènere, i la violència contra la dona.
Exigim, tant a nivell del govern de l’Estat com de la comunitat autònoma i local, en la mesura de les seves competències:
– Que la criança sigui digna de protecció social i de l’Estat. La conciliació ha de formar part de totes les organitzacions i de la responsabilitat social de les empreses. Garantir la igualtat de dones i homes en l’accés, el manteniment i la promoció a l’ocupació.

– Que s’elimini el fàcil accés a la pornografia dels menors, no s’ha de permetre mantenir una indústria que deshumanitza les dones convertint-les en objectes i ensenya als nostres nens i nenes una sexualitat insana per a la salut mental.
– Volem l’abolició de la prostitució que també comporta el tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual. Volem una llei abolicionista de la prostitució. Considerem que la venda del cos de les dones per ser violat és una perpetuació de la cultura de la violència a la nostra societat pel seu alt grau de crueltat, i de perpetuació del masclisme a la nostra societat.
– Exigim que les professions majoritàriament feminitzades i que tenen a veure amb les cures i la neteja siguin degudament reconegudes, valorades i remunerades. Són feines imprescindibles per a la societat i la producció.
– Volem la implantació de la perspectiva de gènere de manera transversal en qualsevol activitat o àmbit de l’esdevenir social, de la recerca o de les polítiques públiques. També i sobretot, a les noves lleis o reformes de les anteriors per evitar així l’expropiació de drets de les dones i les nenes.
– Sense igualtat efectiva no hi ha democràcia per tant per tenir una democràcia paritària cal establir una representació equilibrada entre homes i dones a tots els àmbits, a totes les institucions. Des de l’àmbit esportiu, al periodístic, al judicial, a la RAE, etc. Mentre les dones no estiguem degudament representades als centres de decisió i de poder, seguirem vivint en una societat organitzada pels homes amb els seus projectes i mirada. Mantenir una quota mínima del 40% de presència de dones als consells d’administració de les grans empreses cotitzades i de totes les empreses públiques.
– Que es segueixi treballant en el sistema educatiu per garantir la igualtat entre els sexes a tots els nivells (des d’infantil fins a la universitat). Que incorpori a més els interessos, coneixements i història de les dones al currículum, a més de la formació afectivo-sexual. Només educant igualtat, podrem viure en igualtat.
– Volem que es doti de suficients serveis de psicologia la sanitat pública. La salut mental no es cura només amb pastilles, se sap que les teràpies a temps són molt més efectives.
– Que s’eradiqui totalment la violència obstètrica de qualsevol tipus.
Perquè es doni una situació de violència, sempre cal un cert desequilibri de poder. Aquest desequilibri es produeix amb la meitat de la humanitat i converteix la nostra democràcia en incompleta. La igualtat és un compromís cívic de totes i tots, per construir una millor i total democràcia, una humanitat total.
És imprescindible que els governs i els partits polítics considerin la desigualtat com un problema públic, i incloguin la igualtat com a eix prioritari i transversal en totes les seves polítiques, i sense excuses, som la meitat de la població. Estarem al costat de les persones que treballin per i per a això. No hi ha res que ho impedeixi perquè les societats més igualitàries, i amb índexs més elevats de participació equitativa per sexes a la presa de decisions, també són les més desenvolupades i les que obtenen millors resultats econòmics.
Volem vides lliures de violència i dignes de ser viscudes. No podem mirar cap a una altra banda, tenim prou autoconsciència, i ara cal que canviï la societat sencera, precisament per poder tenir totes les persones juntes, dones i homes, una vida nova i amb sentit, una vida bona.
ENS VOLEM VIVES I LLIURES.
NI UN PAS ENRERE!”

Compartir

PROGRAMES