L’Assemblea de Docents de les Illes Balears ha decidit destinar 100.000 euros de la seva caixa de resistència, creada durant la vaga indefinida de 2013, per donar suport a les mobilitzacions educatives que es desenvolupen des de fa setmanes al País Valencià i Catalunya. Els representants dels col·lectius implicats asseguren que el gest suposa un important impuls econòmic i moral per mantenir una protesta que ja entra en la quarta setmana.
“T’anima a continuar”
Asier Merino, membre de l’Assemblea de Docents del País Valencià, ha explicat que la contribució arribada des de les Illes ha estat rebuda amb gran gratitud. “Ha sigut un gest que ens ha encoratjat molt, ens ha fet sentir el suport que sabem que tenim des de les Illes i, en un moment en què econòmicament està sent un cop molt fort, t’anima a continuar”, ha afirmat.
Accions
Les protestes, segons ha detallat Merino, combinen convocatòries impulsades pels sindicats amb accions organitzades des de les assemblees de centres educatius i localitats. Tot i les dificultats en les negociacions amb la Conselleria d’Educació valenciana, els docents asseguren que mantenen la mobilització.
Agressió policial
La tensió ha augmentat aquesta setmana després de la difusió d’un vídeo que mostraria una agressió policial a una docent durant una concentració. El professor de primària Jordi Caballero ha denunciat que els fets han provocat una resposta immediata de la comunitat educativa. “Aquest matí hi ha hagut concentracions en moltes escoles i aquesta vesprada hi ha una concentració de rebuig a Alacant”, ha explicat.
El cost de la vaga: entre 150 i 200 euros diaris
Els representants dels docents reconeixen que mantenir una vaga indefinida comporta importants sacrificis econòmics. Caballero ha assegurat que, en el seu cas, la pèrdua salarial oscil·la entre els 150 i els 200 euros per dia de vaga.
“És una eina psicològica”
Malgrat això, ha defensat la importància de les caixes de resistència per sostenir la protesta. “L’única excusa perquè una vaga indefinida tinga encara més seguiment és el tema dels doblers”, ha assenyalat. El docent ha explicat que la caixa de resistència oberta al País Valencià ja supera els 150.000 euros i ha destacat especialment l’aportació balear. “Més que la quantitat de diners, és una eina psicològica. Dir-li a la gent que no és sola i permetre a la gent que no és docent participar de la lluita d’una manera molt directa”, ha afirmat.
Esmorzars pagats en solidaritat
Segons els docents, el suport ciutadà també s’ha fet visible en nombrosos gestos quotidians. Caballero ha relatat que alguns mestres han trobat pagats els seus esmorzars per persones anònimes quan els han reconegut per les samarretes verdes que simbolitzen la protesta.
Reivindicacions
Els entrevistats han enumerat diverses reivindicacions que, asseguren, expliquen la persistència de la vaga. Entre aquestes hi ha la reducció de ràtios, la incorporació de més personal especialista en inclusió educativa, la defensa del català, l’augment de recursos per a la formació professional i la reducció de la burocràcia.
“Situació d’abandonament”
Merino ha denunciat que existeix una situació “d’abandonament” acumulada durant anys i ha criticat especialment les polítiques lingüístiques impulsades pel Govern valencià. “L’any passat van treure aquella llei de llibertat educativa, que és un atac directe a la llengua catalana”, ha afirmat.
29 i 31 alumnes per aula
El docent també ha posat com a exemple les elevades ràtios a les aules. “Soc tutor d’un primer d’ESO i tenim 29 alumnes a l’aula, i les companyes en tenen 31. Demanem una baixada de ràtios en tots els nivells”, ha explicat.
“No aposten per l’educació”
Caballero ha resumit el malestar del col·lectiu afirmant que “els governs no aposten per l’educació pública” i ha acusat les administracions de promoure un procés de deteriorament dels serveis públics. “La jugada, igual que en sanitat, és degradar-la, desinvertir i després dir a la gent que qui pugui que s’ho pagui”, ha assegurat.
Complement salarial autonómic
Els docents també han volgut aclarir que les seves reivindicacions salarials no passen per una pujada de sou generalitzada. Segons Caballero, el que reclamen és l’actualització del complement específic autonòmic, congelat des de fa una dècada. “Fa deu anys que no s’ha actualitzat i demanem que les actualitzacions vagin d’acord amb l’IPC”, ha explicat.
Situació a les Balears
La portaveu de l’Assemblea de Docents de les Illes Balears, Marina Vergés, ha defensat que la mobilització dels territoris veïns també és una causa pròpia. “És la mateixa lluita. És una lluita compartida que està repartida al llarg de tot el territori. És la seva lluita i la nostra lluita”, ha afirmat.
Suport
Vergés ha justificat l’aportació econòmica apel·lant a la solidaritat rebuda durant la vaga indefinida balear de 2013. “Quan nosaltres vam fer la nostra lluita, fa 13 anys, vam veure tot el suport moral, però també econòmic, de València i de Catalunya. Era just i necessari que nosaltres retornéssim això”, ha explicat.
Educació a les Illes Balears
La portaveu també ha advertit que la situació de l’educació a les Illes continua sent preocupant i ha recordat l’impacte que va tenir aquella mobilització històrica. “Una vaga t’esgota no només econòmicament, sinó també físicament i emocionalment. Nosaltres vam patir una ressaca important”, ha assenyalat.
Educació 0-3 anys
Vergés ha rebutjat que la manca de grans mobilitzacions actuals a les Balears sigui conseqüència d’una millora de la situació educativa. Segons ha indicat, el desgast acumulat després de la vaga de 2013 encara es fa notar, tot i que ha recordat que actualment les educadores del primer cicle d’educació infantil (0-3 anys) mantenen les seves pròpies reivindicacions.
Les assemblees
Merino ha destacat el paper de les assemblees docents en l’organització de les mobilitzacions. “Moltes de les mobilitzacions i les accions que s’estan fent surten de les assemblees”, ha assegurat.
Famílies
Els representants dels docents també han assegurat que compten amb el suport majoritari de les famílies. Merino ha destacat que moltes comparteixen les mateixes preocupacions respecte a les mancances del sistema educatiu. “Saben majoritàriament que ho fem pels seus fills i filles”, ha afirmat.
Sense acord amb l’administració
Pel que fa a les negociacions, els representants docents consideren que la Conselleria valenciana no està mostrant una voluntat real d’arribar a un acord. Caballero ha assegurat que les propostes plantejades fins ara eviten abordar les reivindicacions que requereixen una inversió econòmica significativa.
“Aquesta és la vaga de la nostra vida”
“Aquesta vaga és seriosa i substancial. No l’estem fent per quedar-nos com estàvem ni per cobrar 50 euros més”, ha afirmat. Segons el docent, el conflicte marcarà el futur del sistema educatiu durant dècades. “Aquesta era la vaga de la nostra vida i tot el que guanyem o perdem en aquesta vaga és per als pròxims 40 anys”, ha afegit.
“Dilatar el procés”
Merino també ha acusat la Conselleria de dilatar les negociacions i de no presentar propostes de fons. Segons ha dit, l’estratègia de l’administració “ha sigut des de l’inici dilatar el procés” i evitar abordar les demandes principals del sector.
Malgrat el cansament acumulat després de diverses setmanes de protesta, els docents es mostren decidits a continuar. “Hem iniciat una lluita que no té marxa enrere. No anem a parar fins a aconseguir allò que demanem, que és el que necessita l’educació pública”, ha conclòs Merino.
Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació: