En aquest període excepcional de confinament i de restriccions de la mobilitat, la gent segueix morint, i no ens estem podent acomiadar amb normalitat. Són moments estranys tant per si es mor un familiar directe nostre, com si es mor el parent d’un amic i no el podem acompanyar en el dol. En parlam avui des de tres perspectives; la d’un testimoni directe o afectat, la d’un professional de la psique humana, i la d’un home que ha acompanyat espiritualment a centenars i centenars de persones en aquest tràngol.
Els funerals en confinament: “No abraçar és molt dur”
Deixa el teu comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.Articles relacionats
Articles relacionats
Multes bilionàries? Entrevista a JM Ganyet sobre el judici a Meta i el “moment tabac” de les xarxes socials
Formentera afronta una situació “crítica” a la tardor amb els residus d’obra i prepara la fi del servei gratuït
