L’escena inicial de la pel·lícula la Xarxa social, del 2010, és un bon tros d’orfebreria cinematogràfica, un pla seqüència que dura el que dura la cançó dels White Stripes, Ball and Biscuit, que sona al bar on un imaginat Mark Zuckerberg és deixat per la seva parella, que no el suporta més.
Zuckerberg s’aixeca, camina fins a la seva habitació del campus universitari, i es posa a programar una xarxa social en la qual tenir amics i comentar el que vulguis, també sobre aquests amics. És l’embrió de FB i té el despit -algú podria pensar fins i tot la voluntat de venjança, o sigui la voluntat de danyar- com a origen.
La setmana passada, setze anys després de l’estrena d’aquesta pel·li, i 22 després de la creació de Facebook, va començar el judici més decisiu de la història de Meta (FB, IG, Whatsapp), el grup tecnològic fundat per Mark Zuckerberg, en el qual es juga una indemnització milionària que afectaria el seu negoci. Quatre estats, Califòrnia, Colorado, Kentucky i Nova Jersey, acusen les xarxes socials de la companyia de ser responsables de l’epidèmia que afecta la salut mental dels joves. La jutgessa federal del Districte Nord de Califòrnia, Yvonne Gonzalez Rogers, presideix el cas que probablement determinarà el futur de les xarxes socials als Estats Units pel mal que causen als joves.
Sobre aquesta qüestió i també sobre els recents atacs de IAs en “eixam” detectats fora dels seus entorns d’acció, n’hem parlat amb l’enginyer informàtic Josep Maria Ganyet, reconegut especialista en intel·ligència artificial:
