Les alertes meteorològiques i les mesures preventives que s’han activat durant les darreres setmanes a Formentera i al conjunt de les Balears han generat dubtes entre la ciutadania, especialment quan s’han suspès activitats i finalment no s’han registrat precipitacions importants a l’illa.
En una entrevista a Ràdio Illa, el director general d’Emergències i Interior del Govern balear, Pablo Gàrriz, ha explicat com funcionen els diferents sistemes d’avisos i alertes, quins criteris s’utilitzen per valorar els riscos i per què les previsions meteorològiques no sempre coincideixen amb el que acaba passant en un lloc concret.
AEMET emet avisos; Protecció Civil activa alertes
Gàrriz ha volgut aclarir una de les principals confusions que es produeixen entre la població: els avisos meteorològics de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) no són el mateix que les alertes de Protecció Civil.
L’AEMET és l’organisme encarregat de preveure els fenòmens meteorològics i emetre avisos de nivell groc, taronja o vermell, segons la intensitat, les característiques i la zona geogràfica on es poden produir. Aquestes previsions incorporen una probabilitat i un marge d’error.
En canvi, Protecció Civil analitza les possibles conseqüències d’aquests fenòmens sobre la seguretat de les persones i determina el nivell d’alerta corresponent.
Per explicar aquesta diferència, Gàrriz ha posat un exemple: una precipitació de més de cent litres per metre quadrat a la mar pot no representar inicialment un perill per a la població, mentre que una pluja menys intensa en una zona urbana, en horari escolar, pot tenir conseqüències molt més importants.
Què són el METEOBAL, l’INUNBAL i els nivells IG-0/G-3?
A les Illes Balears, la gestió d’aquests riscos es fa mitjançant els plans de Protecció Civil. El METEOBAL és el pla per afrontar fenòmens meteorològics adversos, mentre que l’INUNBAL és el pla específic davant el risc d’inundacions.
Aquests plans estableixen diferents índexs de gravetat, com l’IG-0 o l’l’IG-1, que habitualment es relacionen amb els avisos grocs i taronges de l’AEMET, respectivament. No obstant això, Gàrriz ha insistit que aquesta correspondència no és automàtica.
Per determinar el nivell de risc, Emergències també té en compte factors com les precipitacions acumulades els dies anteriors, les característiques del territori i les possibles conseqüències sobre la població.
Segons ha explicat, el METEOBAL es manté activat en fase de prealerta des del 15 d’agost, una situació que permet reforçar la vigilància meteorològica i els mecanismes de coordinació.
Per què s’activen alertes si finalment no plou?
Gàrriz ha explicat que les previsions meteorològiques es basen en models que incorporen marges d’incertesa, especialment quan es tracta de tempestes localitzades.
Com a exemple, ha recordat un episodi recent en què es va enviar un avís ES-Alert a Eivissa i Formentera davant la previsió de precipitacions intenses. Segons ha detallat, es varen registrar més de cent litres per metre quadrat, però la pluja va descarregar a la mar, a poca distància de la costa de Sant Josep.
El director general ha defensat que, si aquestes precipitacions s’haguessin produït sobre zones urbanes i en l’horari previst, el risc per a la població hauria estat considerable.
En aquest sentit, ha remarcat que les autoritats han de prendre decisions abans que es materialitzi el fenomen, ja que quan el perill es confirma sobre el terreny, el marge per reaccionar és molt menor.
Les particularitats de Formentera i la suspensió d’activitats
Gàrriz ha assegurat que les alertes es valoren tenint en compte les característiques de cada illa i de cada territori.
Quan es preveu una situació de risc, s’activa el Comitè Tècnic Assessor, en el qual participen representants tècnics i polítics dels territoris que poden resultar afectats.
En aquestes reunions s’analitzen les possibles incidències i les mesures de resposta necessàries. També es tenen en compte circumstàncies concretes, com la celebració d’una competició esportiva, una activitat cultural o la presència d’escolars, que poden incrementar el nombre de persones exposades.
Per tant, segons Gàrriz, les decisions preventives no depenen únicament del color de l’avís meteorològic, sinó també de la vulnerabilitat del territori i de les activitats previstes.
Fenòmens més intensos i previsions a curt termini
Finalment, Gàrriz ha assegurat que Emergències treballa amb l’assessorament de l’AEMET i amb una cinquantena de models meteorològics, prioritzant les previsions a curt termini, d’entre sis i vint-i-quatre hores, per prendre decisions operatives.
Segons ha indicat, durant les darreres temporades s’ha observat un canvi en la freqüència i la intensitat de determinats fenòmens meteorològics, tot i que ha insistit que correspon a la comunitat científica determinar-ne l’evolució.
El director general també ha demanat rigor a l’hora de comunicar aquests episodis i ha qüestionat l’ús d’expressions com minihuracans mediterranis sense una justificació científica clara.
