Formentera va commemorar el Dia de les dones amb la realització de la performance feminista ‘Un violador en el teu camí’ que ahir desenes de dones, al·lotes i nenes, interpretaren a la plaça de Sant Francesc, davant de gairebé 400 persones. Abans, hi hagué una actuació de la batucada Bloco Colubraria i també diverses dones donaren veu al manifest 2020 d’Espai Dones, que reproduïm íntegre al final d’aquest article.

Tres corredores de la Cursa de la Dona.

Cursa i caminada
A les 11 h del matí partí la VI Cursa Solidària de la Dona, amb un recorregut de 8,2 km des de Sant Francesc a can Marroig. La prova comptà amb 420 participants, amb un centenar que feren el recorregut correguent i més de 300 persones, caminant. Al capdamunt del podi hi pujaren Carla Bertadini i Guillermo Smit, mentre que la segona i tercera plaça fou per Cristina Cayetano i Alba Furniet i Diego Escandell i Marti Juan respectivament. D’altra banda, també cal assenyalar que el més ràpid de la cursa fou l’únic participant en cadira de rodes, Joel Blasco.

Taula redona d’avui
Els actes del Dia de la Dona continuaran fins a principis d’abril. Avui se celebra una taula redona amb els conferenciants del cicle organitzat per l’Associació d’Amics del Museu Arqueològic, ‘Personatges de la nostra Història. Les dones en la història recent d’Eivissa i Formentera’.
Destacam les ponents Lina Sansano, Fanny Tur, Marga Torres, les formentereres Sònia Cardona i Raquel González Cardona i Carlos Gómez. La cita és aquesta tarda a les 19 h a la sala d’exposicions de l’Ajuntament Vell, a la plaça de la Constitució.

Manifest 8M 2020
Aquest és el text que es llegí ahir a la plaça de la Constitució: “Avui és el dia Internacional de les dones, és un dia per celebrar les grans victòries aconseguides per la unió de moltes dones al món, feministes molt valents i lluitadores que ens han aportat les nostres llibertats i drets actuals. Però encara queden molts drets socials, laborals i econòmics per aconseguir, i per això estem aquí, per construir juntes una societat igualitària, una cultura i una ètica noves i revolucionàries per enriquir i democratitzar la nostra societat.
L’objectiu fonamental del feminisme és acabar amb el patriarcat com a forma d’organització política. Encara vivim en una societat androcèntrica i sexista on els mecanismes d’exclusió de les dones dels centres de poder es mantenen amb la perversió que són més subtils, i per tant, més difícils de combatre.
Les tasques domèstiques i de cura constitueixen encara la major part de l’espai i temps invisible i no remunerat desenvolupat per les dones, el que permet la perpetuació de la feminització de la pobresa. Aquestes desigualtats estructurals que dificulten la participació laboral de les dones en plena igualtat i que afecten altres aspectes de la seva vida com la seva capacitat econòmica, llasta les seves oportunitats laborals i empitjora les seves condicions de vida i autonomia.
Les tasques de cures són una activitat necessària proveïdora de benestar, de manera que s’ha d’aconseguir la seva redistribució entre homes i dones, a més de la implicació fonamental de les institucions. Per tant, les polítiques de conciliació han de ser dissenyades per a homes i per a dones.
La igualtat de les dones és qüestió de justícia social, de voluntats de tots i totes, de responsabilitat humana. Hem d’eliminar els obstacles que assegurin a les dones i nenes una vida lliure de violència. És imprescindible eradicar la violència contra les dones en totes les seves manifestacions. Sense oblidar-se d’aquelles tan normalitzades com la tracta i prostitució.
La desigualtat salarial segueix existint, les dones tenen molt difícil l’accés als càrrecs directius, i el sostre de vidre, invisible però terriblement rígid, limita les possibilitats de promoció de les dones i per tant la seva autonomia i independència. Aquestes són algunes de les desigualtats a què s’enfronten les dones en el món laboral. Cal que es produeixi un veritable canvi en la cultura de les empreses amb accions positives que facilitin la desaparició d’aquest sostre de vidre.
Són necessàries escoles i educacions ètiques que estiguin enfocades des dels drets humans i que siguin responsables socialment amb una justícia que tingui en compte la llibertat i solidaritat entre dones i homes. Es tracta de recuperar els aspectes positius de la cultura masculina i de la cultura femenina i convertir-los en referents de conducta no associats de forma dicotòmica a un determinat gènere, de manera que es potenciï el desenvolupament humà de nenes i nens i se’ls consideri subjectes amb identitat personal al marge d’estereotips de gènere.
Exigim que se’ns faci visible en el llenguatge, volem ser nomenades.
Davant de totes aquestes realitats la lluita ha de ser transversal, és a dir que no pertany a un grup o ideologia concreta. I a més, ha de ser Plural perquè els condicionants socioeconòmics als quals s’enfronten les dones són múltiples i molt diverses. En tots els àmbits s’ha d’introduir la perspectiva de gènere.
Els poders públics han de dissenyar polítiques més igualitàries en tots aquells entramats més necessaris de la nostra societat. Principalment en aquests tres àmbits: La distribució de recursos, el reconeixement i la representació. Resum de la consideració de justícia social com un concepte complet que comprèn aquestes tres dimensions interrelacionades.
Hem d’implicar-nos tots i totes en construir un altre món amb altres masculinitats, on es fomenti la llibertat, amb altres mapes sentimentals, on les dones siguem també agents actives, agents productores d’un món igualitari. És innegable que la inversió en igualtat genera una societat avançada i pròspera, una societat millor.
Perquè lluitar pels drets de les dones és lluitar pels drets de tota la humanitat.
JUNTES, JUNTS construirem un món millor. I no deixem de preguntar-nos sempre. On són les dones? Perquè fins que no estiguem a tot arreu, fins que no ocupem tots els espais amb exactament les mateixes oportunitats que els homes, no tindrem aquesta igualtat.
Ni un pas enrere en igualtat”.