Si ens esteu llegint ara mateix, independent de la vostra edat o d’on hàgiu crescut o viscut, estareu d’acord amb naltros, que si hi ha un conflicte al món que no ens ha deixat d’acompanyar d’ençà que vàrem néixer, aquest és el d’Israel i Palestina. Tristament, identifiquem aquest racó del món amb un estat d’hostilitats permanent, amb un alt cost en termes de patiment, destrucció i morts, amb derivades fora de la regió i al món sencer. Els que tenim una mica de memòria i hem seguit el conflicte, sabem que hi ha un abans i un després de l’assassinat d’Isaak Rabin aviat farà ja vint-i-vuit anys, un home bo, un primer ministre valent, sota el lideratge del qual la zona va estar a prop d’assolir una pau i estabilitat que qui sap, potser hauria estat definitiva.

Aquest dissabte matí, tan sols fa 72 hores, Israel-Palestina va tornar a colar-se en les nostres vides, va tornar a ocupar la centralitat de l’actualitat mundial, amb un atac insòlit, sense precedents, per part de Hamàs, el partit-milícia hegemònic a la franja de Gaza (un espai d’una dimensió com dues formenteres on viuen dos milions i mig de persones) a Israel. Astorats, absolutament corpresos, vàrem veure la incursió per terra, mar i aire a les zones frontereres d’Israel, després d’un llançament massiu de milers de coets. El balanç d’aquest atac ja supera els 1000 morts a Israel, xifres inaudites des de la guerra del Yom Kipur ara fa cinquanta anys. A més a més, Hamàs va aconseguir reptar com ostatges a més d’un centenar d’israelians i ciutadans d’altres països.

Des de llavors, els esdeveniments s’han desencadenat a gran velocitat, i Israel ha bombardejat Gaza també des de terra, mar i aire, causant centenars de víctimes mortals entre militants i civils. La tensió també s’ha traslladat a Cisjordània i a la frontera amb el Líban, on la guerra amb Hezbollah, la guerrilla libanesa sota l’empara d’Iran, pareix una possibilitat.

Ahir, el Primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu va fer un dur discurs televisiu on va avisar que Israel estava en guerra, que seria una batalla que canviaria per sempre més el Pròxim Orient, que aniquilarien a tots els militants de Hamàs i advertia a la població d’Israel que estiguessin preparats per una guerra llarga i dolorosa. El què pot venir ara, no ho sabem del cert: una invasió terrestre de Gaza i una nova ocupació del territori? Una fugida massiva a Egipte dels palestins de la franja? L’obertura de nou fronts a Cisjordània i Líban? Un conflicte regional amb Iran? Però sí que tots podem anticipar que canviarà la història.

Avui, hem parlat amb una ciutadana del nostre país que fa trenta-un anys que viu a Tel-Aviv i té la nacionalitat israeliana. Ella és na Gemma Gath i és casada amb un veterà de diverses guerres d’Israel i, durant molts anys. reservista. Hem provat de prendre el pols d’aquest país que s’ha vist atacat d’una manera sense precedents en la història recent del país.

Podeu escoltar l’entrevista sencera clicant aquí: