El projecte LIFE ECOREST ha aconseguit retornar al mar més de 8.000 coralls, gorgònies i esponges capturats accidentalment per les xarxes dels pescadors davant les costes de Barcelona i Girona. Alguns dels organismes reintroduïts des del 2022 presenten una supervivència estimada superior al 90% i els investigadors ja han detectat que aquestes estructures recuperades actuen com a zones de cria i refugi per a altres espècies. Jordi Grinyó, investigador de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i un dels responsables del projecte, ha explicat avui a Ràdio Illa com funciona aquest sistema i ha recordat que a Formentera ja s’està desenvolupant una iniciativa similar, el projecte CAVALGA.
Recuperar allò que les xarxes arrenquen del fons marí
Quan una xarxa captura accidentalment una gorgònia, un coral o una esponja, els pescadors habitualment els retornen a la mar. El problema, segons ha explicat Grinyó, és que molts d’aquests organismes han estat arrancats de la seva base i, quan tornen al fons, poden quedar tombats o enterrats pel sediment i acabar morint.
LIFE ECOREST ha instal·lat aquaris a vuit confraries de pescadors del litoral català. Els organismes capturats accidentalment es mantenen allà fins que els biòlegs els fixen novament sobre pedres o còdols. Posteriorment són els mateixos pescadors els encarregats de retornar-los al mar.
“Sense ells, aquest projecte no seria possible”, ha remarcat Grinyó, que ha destacat que els pescadors participen en tot el procés, des de la recuperació dels organismes fins al seu retorn al fons marí.
El “mètode del bàdminton”
Una de les claus del projecte és una tècnica tan senzilla com curiosa, coneguda com a “mètode del bàdminton”. Una vegada el coral o la gorgònia s’ha fixat a una pedra, es deixa caure suaument des de l’embarcació.
El pes del còdol fa que, en la majoria dels casos, l’organisme arribi dret al fons. Aquesta posició pot marcar “la diferència entre la seva supervivència o la seva mort”, segons l’investigador, perquè evita que quedi cobert pel sediment i li permet continuar rebent corrent i aliment.
D’aquesta manera es recuperen també les estructures tridimensionals que formen aquests organismes i que serveixen de refugi per a peixos, crustacis, calamars i moltes altres espècies.
Zones de cria per a peixos i cefalòpodes
Els organismes recuperats no es retornen a qualsevol lloc. En el projecte català s’introdueixen en vedats permanents que el mateix sector pesquer havia tancat prèviament a la pesca per afavorir la recuperació dels recursos marins. Algunes d’aquestes zones arriben als 50 quilòmetres quadrats.
Els resultats comencen a mostrar que la restauració beneficia el conjunt de l’ecosistema. Els investigadors hi han detectat postes d’ous i exemplars juvenils i han comprovat que, almenys en algunes espècies, com els cefalòpodes, els organismes reintroduïts actuen com a zones de cria.
També hi han observat espècies d’interès comercial, una circumstància que permet mostrar als mateixos pescadors que la recuperació d’aquests hàbitats també pot acabar beneficiant l’activitat pesquera.
Els pescadors, imprescindibles
Grinyó ha reconegut que la participació no ha estat igual a totes les confraries i que una de les lliçons del projecte ha estat la necessitat de facilitar al màxim la feina als pescadors.
La ubicació dels aquaris, per exemple, és determinant. Quan estan situats en llocs fàcilment accessibles, la participació augmenta. L’investigador ha recordat que els pescadors ja han de dedicar hores a desenmmallar els organismes amb cura, mantenir-los en aigua i traslladar-los fins als aquaris després d’una jornada de feina a la mar.
Per això, ha defensat que s’ha de posar en valor la seva implicació i evitar que el procés de recuperació suposi una càrrega excessiva.
La pesca d’arrossegament també recupera organismes vius
El projecte també ha permès estudiar què passa amb els organismes capturats accidentalment per embarcacions d’arrossegament. Inicialment els investigadors tenien dubtes sobre la seva supervivència, ja que poden arribar molt més afectats després de quedar comprimits dins les xarxes.
Grinyó ha explicat que durant els mesos més calorosos alguns exemplars no aconseguien sobreviure una vegada arribaven als aquaris. Una de les hipòtesis és el xoc tèrmic que pateixen organismes procedents d’aigües profundes, acostumats a temperatures d’entre 15 i 17 graus, quan arriben a aigües superficials per damunt dels 20 graus.
Amb l’arribada de la tardor, però, els investigadors han comprovat una supervivència més elevada i, en ports com el de Palamós, existeix una participació important tant de la pesca artesanal com de la d’arrossegament.
“A Formentera ja s’està fent”
L’investigador ha explicat que a l’illa es desenvolupa el projecte CABALGA, que considera una continuació de les experiències de restauració desenvolupades anteriorment al cap de Creus. A Formentera, segons ha recordat, el projecte es desenvolupa de la mà de Stefano Ambroso, investigador també de l’Institut de Ciències del Mar.
Grinyó ha destacat, a més, una particularitat especialment interessant de les aigües formentereres: la diversitat de coralls de Formentera és “bastant diferent” de la que troben a Catalunya. Una diferència que els mateixos investigadors estan estudiant i sobre la qual mantenen contacte per identificar les diferents espècies que apareixen a l’illa.
