El Govern exhumarà la fossa de la Guerra Civil de Sant Francesc

La consellera balear de Cultura, Fanny Tur, ha declarat a Ràdio Illa que el Govern balear vol senyalitzar totes les fosses de la Guerra Civil de Formentera i «intentar» l’exhumació de la fossa del Cementeri Vell de Sant Francesc. Amb motiu de la inauguració del monòlit pels cinc afusellats a Sant Ferran, Tur enumerà les tres fosses de Formentera que queden per dignificar. Es tracta de la fossa de la pujada de la Mola, on descansa Jaume Escandell Costa, Jaume de can Miquel des Bosc, la de Sant Francesc i la de la pedrera d’en Coix, on reposen les restes de Francesc Verdera Castelló, Xicu Mateu; Antoni Mayans Mayans, Toni d’en Pere; Marià Torres Torres, Mariano Coves; Josep Riera Juan, Pep de Can Blaiet i Vicent Guasch Ferrer, Vicent de sa Sèquia.

Tur assegurà que «els enterrats a la zona des Pujols [la pedrera d’en Coix]són per desgràcia irrecuperables i el que volem és intentar com a mínim recuperar les restes de la persona enterrada a Sant Francesc, aprofitant el contracte de l’obertura del cementeri vell d’Eivissa». Segons la consellera, està previst que aquestes feines es portin a terme a partir de l’estiu.
A més, la consellera assegurà que el Govern vol que «les fosses esdevinguin llocs de memòria» per la qual cosa se senyalitzaran totes les fosses de la Guerra Civil a Formentera amb monòlits similars al que s’inaugurà l’1 de març a Sant Ferran.

La fossa de Sant Francesc
El llibre ‘Memòria contra l’oblit’, obra de diversos historiadors, entre els quals hi ha Santiago Colomar i Artur Parrón, indica que el 25 de febrer de 1937 fou assassinat al Fossar Vell de Sant Francesc, Josep Tur Planells, Pep de na Damiana, de 31 anys, casat i sense fills, una persona que no havia estat dirigent polític i sindical, sinó que era un simple simpatitzant d’esquerra. Segons els testimonis que recull aquesta obra, Tur fou detingut per «elements paramilitars de l’illa i portat al Fossar Vell, on fou assassinat per falangistes formenterers». Els testimonis expliquen que quan «els falangistes intentaren fer-lo entrar [al recinte]ell s’hi va resistir (…)» i els agressors «li acabaren tallant els genitals i després el remataren disparant alguns trets».

Una exhumació «viable»
L’historiador Antoni Ferrer Abarzuza, que realitzà l’estudi històric de la restauració del Cementeri Vell, que es culminà el 2015, ha assegurat que veu «viable» l’exhumació, tot i que sobre la ubicació de la tomba només hi ha «testimonis que apunten que podria estar prop de la porta». En aquest sentit, Ferrer ha assenyalat que «ja hem vist a Sant Ferran que la ubicació pot comportar molts problemes». A més, l’historiador indica que tampoc s’ha d’excloure la possibilitat que entre l’assassinat, produït el 1937 i el tancament del Cementeri, sobre l’any 1940, el cos fos exhumat i dipositat en algun altre indret.

About Author

Comments are closed.

background