La Federació Empresarial Hotelera d’Eivissa i Formentera (FEHIF) s’ha manifestat en relació amb el debat sobre el creixement del sector a la nostra illa: les places turístiques reglades no haurien de créixer més. Així ho ha afirmat la seva presidenta, Maria Costa Roig, en aquesta entrevista a Ràdio Illa, on ha mostrat el rebuig de la patronal a un increment de la capacitat d’allotjament i ha defensat la necessitat d’apostar per la contenció i l’equilibri territorial.
Aquestes declaracions arriben poques setmanes després que el Consell de Formentera hagi presentat un informe de capacitat de càrrega turística elaborat per l’empresa Seeketing. Aquest estudi planteja la possibilitat d’activar fins a 3.767 places turístiques que actualment es troben «congelades» per la moratòria del Govern balear de 2022 —passant de les 15.069 places operatives actuals a una Capacitat Turística Màxima de 18.836—, una xifra que, en tot cas, es manté per davall del sostre màxim de 20.585 places que contempla el Pla Territorial Insular (PTI).
Tanmateix, cal recordar que el president del Consell de Formentera, Óscar Portas, ha aclarit que aquest estudi és únicament un informe tècnic d’anàlisi i no una decisió política d’equip de Govern. Portas ha emfatitzat que la xifra de capacitat màxima operativa és un llindar tècnic i «no pas un objectiu de creixement».
Les places turístiques «no han de créixer més»
Costa Roig ha recordat que la mateixa federació ja va renunciar en el seu moment a 9.000 places hoteleres que tenia en borsa per coherència amb aquesta filosofia. «Consideram que les places turístiques han crescut en els darrers anys i no han de créixer més. S’ha de mirar per la contenció i per aquest equilibri entre residents i turistes que és tan necessari», ha emfatitzat la presidenta. Així mateix, ha insistit que la prioritat ha de ser la lluita contra l’oferta turística il·legal per evitar que els recursos de les illes quedin sobredimensionats.
La crisi de l’habitatge amenaça les plantilles hoteleres
El posicionament en favor de la contenció està relacionat amb les dades de la primera enquesta de clima laboral presentada per la federació. L’estudi, un informe en què han participat 96 establiments que representen més de 24.000 places (gairebé un terç del total de les Pitiüses), assenyala l’accés a l’habitatge com el principal obstacle del sector.
Segons les dades del diagnòstic, un 82% de les empreses enquestades considera que la dificultat d’accés a l’habitatge afecta greument la captació i la permanència dels treballadors. Així, el 78% reconeix haver tengut problemes directes per completar les seves plantilles durant la temporada. A més, un 46% ha patit un augment en la rotació de personal, un factor que «crema» els equips i dificulta la gestió diària dels establiments.
Segons ha explicat la presidenta de la FEHIF, l’escassetat de personal afecta especialment els departaments de neteja i departament de pisos en els hotels més petits, mentre que als establiments de més dimensió el dèficit es concentra en les àrees de cuina i restauració.
Corresponsabilitat davant un problema d’illa
Tot i que molts hotelers fan un esforç addicional oferint allotjament al seu personal per atraure i retenir talent —a més d’aplicar els increments salarials acordats en el conveni col·lectiu de l’hostaleria—, Costa Roig ha recordat que la resolució de l’emergència habitacional no pot recaure exclusivament sobre l’empresariat: «Creiem que no tenim aquest deure. Nosaltres feim l’esforç, però són les administracions, en col·laboració amb els hotelers, les que han de posar solució a aquest problema que ens afecta a tots».
L’enquesta també posa de manifest la necessitat de reformar la formació professional a les illes —on un 50% dels enquestats la troba poc atractiva— i d’afrontar l’absentisme laboral.
Finalment, la patronal preveu convertir aquest estudi en un termòmetre anual que serveixi de full de ruta per negociar solucions conjuntes amb els consells insulars i la resta d’agents socials.
