La futura llei d’educació balear, a debat

L’avantprojecte de Llei d’Educació del Govern balear estableix que quan aquest s’aprovi, previsiblement durant el 2021, s’incrementarà durant vuit anys la inversió en l’ensenyament públic en un 51%, cosa que equivaldrà al 5% del Producte Interior Brut.
El conseller d’Educació, Martí March, ha explicat que actualment l’ensenyament es nodreix via pressupostària del 3,3% del PIB i ha considerat «realista» arribar al 5% al ​​voltant de 2028, sempre que es reformi el sistema de finançament autonòmic de manera que augmentin els fons que l’estat destina a l’arxipèlag.
Ara bé, el projecte de llei està supeditat a la conformació del Govern estatal liderat pel PSOE, perquè impulsi la derogació de la LOMQE i la reforma de la llei estatal precedent, la LOE, ja que la norma plantejada pel Govern incompleix alguns preceptes de la llei espanyola en vigor.

Desacords sindicals i polítics
El sindicat STEI, en canvi, considera que aquest avantprojecte «arracona el català com a element de cohesió social». Segons aquesta organització de docents, la llengua pròpia de les Balears «passa a ser una matèria com qualsevol altra i deixa de ser un projecte lingüístic que està pensat com a eina de normalització».
El conseller March ha aclarit que la norma proposada no planteja cap canvi pel que fa a l’ensenyament de llengües i sols exposa que el català serà l’idioma normal en l’ensenyament, deixant per a una futura regulació la fusió dels actuals decrets de mínims i llengües estrangeres. Aquest aclariment, però, no ha estat ben rebut pels socis de govern de MÉS, que han demanat que la llei inclogui la necessitat d’assegurar, com a mínim, el 50% de les assignatures s’imparteixin en català, per garantir la normalització de la llengua pròpia i la cohesió social a Balears.

About Author

Comments are closed.

background