La manca de pluges durant la primavera i les altes temperatures registrades a les Pitiüses han provocat una crisi en el sector apícola. La falta de nèctar ha delmat les reserves de les colònies apícoles i ha posat en perill la supervivència d’aquests pol·linitzadors essencials. Tanmateix, la geografia de Formentera mostra un contrast cridaner: mentre la part baixa pateix els efectes més devastadors de la sequera, a l’altiplà de la Mola les colònies continuen prosperant. Així ho ha explicat el president de l’Associació d’Apicultors d’Eivissa, Vicent Marí, en una entrevista a Ràdio Illa, on ha detallat com l’orografia i la vegetació de Formentera marquen la diferència en un any extremadament dur per al camp.
La Mola: un ecoclima privilegiat enmig de la crisi
A la part baixa de Formentera la situació és pràcticament idèntica a la d’Eivissa: la floració de plantes clau com la frígola de Sant Joan s’ha assolit prematurament i les caseres han perdut fins al 50% de la seva població. En canvi, el sector de la Mola ofereix una imatge ben diferent gràcies a les seves condicions ambientals particulars.
«A la Mola tenen un ecoclima diferent. Hi ha una praderia de Thymbra capitata (frígola) que gfa goig; quan entres allà sents aquella olor de vida, de salut i de natura. Les plantes no pateixen tant com a la planícia i les abelles tenen força menjar per anar endavant», assegura Marí.
Un impacte ambiental i econòmic generalitzat
Més enllà de l’excepció de la Mola, el balanç global per a les Pitiüses és preocupant, exposa Marí. La calor extrema obliga els eixams a fer un esforç per mantenir la temperatura interna del rusc al voltant dels 35 graus, la qual cosa debilita les estructures socials de les caseres i obre la porta a plagues oportunistes com el paràsit Varroa destructor, l’escarabat petit o l’arna de la cera.
Per intentar mantenir el vigor de les colònies, Marí explica que els apicultors han hagut d’alimentar les abelles ja des del mes de juliol.
Caiguda de la població i de la producció
Moltes caseres han vist reduït el seu cens a la meitat a causa de la manca de proteïnes i de la decisió de la reina de reduir la posta. Tot plegat ha conduït al fet que la collita de mel de primavera ha estat nul·la i es preveu que la d’estiu caigui més d’un 50% respecte a l’any anterior, que ja va ser dolenta, recorda Marí.
Sobrecost per als apicultors: Per evitar la mort de les colònies, els productors han d’aportar suplements proteics específics cada 15 dies, una despesa extraordinària que no queda coberta per les línies d’ajut tradicionals. Davant d’aquesta situació, el col·lectiu ha demanat un suport extraordinari a les institucions per afrontar l’emergència.
Marí ha advertit que, tot i que arribin les pluges de tardor, la recuperació de les colònies serà lenta i gradual, i ha recordat que un paisatge sense abelles derivaria en un entorn privat de biodiversitat.
