A pocs dies de l’inici del curs escolar, 51 de les 114 places de professorat disponibles a les Pitiüses han quedat sense cobrir en la darrera adjudicació, segons les dades exposades a Ràdio Illa per Jorge Aroca, representant de l’Associació Nacional de Professionals de l’Ensenyament a les Balears (ANPE). D’aquestes places, 46 corresponen a Eivissa i cinc a Formentera.
Llengua catalana
Una de les especialitats amb més dificultats és la de llengua catalana, amb 24 places pendents de cobrir entre les dues illes: 22 a Eivissa i dues a Formentera. Aroca ha assenyalat que la falta de professorat és una problemàtica recurrent, però considera que enguany s’està manifestant “d’una manera una mica més significativa”.
Habitatge
Segons el representant d’ANPE, la dificultat per cobrir les places docents està directament relacionada amb el problema de l’habitatge i el cost de vida a les Pitiüses.
Rotació de personal
Aroca ha explicat que no es tracta només d’aconseguir que els professionals venguin a Eivissa i Formentera, sinó de poder aconseguir que s’hi quedin. En aquest sentit, ha assenyalat que molts funcionaris interins i de carrera arriben a les illes perquè hi troben feina, però després de dos o tres anys, quan poden obtenir punts o una destinació que els permet establir-se en altres territoris, acaben marxant.
Aquesta situació, segons Aroca, genera una rotació constant de les plantilles i impedeix consolidar equips docents estables.
Repercussions sobre els alumnes
El representant sindical ha advertit que aquesta inestabilitat acaba repercutint directament sobre l’alumnat. Ha explicat que no és el mateix que un professor conegui els seus alumnes i pugui donar continuïtat a la feina educativa que haver de començar cada curs amb docents nous.
Solucions temporals
Davant la manca de professors especialistes, els centres recorren a una solució que el representant d’ANPE qualifica de “parche”: cobrir places de suport a l’àrea de llengües amb docents que tenen una formació de l’àmbit lingüístic. En alguns casos, aquests professors acaben impartint llengua catalana perquè no hi ha especialistes disponibles.
Batxillerat
Aroca ha posat el focus especialment en l’alumnat de batxillerat, perquè considera que la falta de professorat pot tenir conseqüències especialment importants en aquesta etapa. Ha recordat que són alumnes que necessiten superar les proves d’accés a la universitat i que es troben en un moment clau per al seu futur acadèmic i professional.
En el cas de llengua catalana, ha defensat que en aquests nivells es necessiten professionals formats específicament en la matèria. “No hi ha marge per parxes”, ha advertit, perquè, al seu parer, això podria comportar una davallada “molt, molt, molt greu” del nivell educatiu.
ANPE reclama mantenir els incentius
Davant aquesta situació, el sindicat defensa mantenir i ampliar les mesures econòmiques destinades a facilitar la cobertura de les places. Aroca ha destacat el plus de difícil cobertura i el complement de residència, que considera eines per incentivar l’arribada de professionals a les illes.
Complements
En el cas de Formentera, ha explicat que el plus de difícil cobertura passarà de 200 a 300 euros, mentre que el complement de residència augmentarà en 100 euros a partir del gener. Tot i això, ha remarcat que aquestes quanties “no són una solució”, sinó una manera de pal·liar els efectes del cost de l’habitatge i de la vida a l’illa.
Reclamen un nou acord
Aroca també ha avançat que ANPE vol treballar en un nou acord que faci més atractiva la professió docent i permeti abordar les dificultats que encara no s’han resolt. Entre les reivindicacions hi ha una millora de les retribucions.
Paga extraordinària
En aquest sentit, ha reclamat recuperar la paga extraordinària i ha denunciat que els docents arrosseguen des de fa més d’una dècada un congelament d’aquestes retribucions. Segons les seves estimacions, aquesta situació suposa una pèrdua retributiva anual d’entre 700 i 1.300 euros en aquest complement autonòmic.
L’objectiu final, segons Aroca, és que els docents que volen quedar-se a Eivissa i Formentera puguin desenvolupar-hi el seu projecte de vida i familiar. D’aquesta manera, es podrien consolidar les plantilles i garantir una major estabilitat educativa.
Habitatge per a professionals educatius
En aquest context, Aroca ha valorat positivament la previsió que el Consell de Formentera cedeixi un terreny per construir habitatges destinats a professionals educatius. Considera que aquesta mesura incideix directament sobre l’arrel del problema: l’habitatge.
Segons ha explicat, aquests habitatges podrien facilitar l’arribada dels interins que s’han de desplaçar a Formentera i evitar que l’allotjament es converteixi en una càrrega més. Aroca ha advertit, però, que això no resol el problema de fons: retenir els docents que ja viuen a l’illa.
A finals d’agost, una nova convocatòria d’interins
Davant les places que encara estan pendents de cobrir, Aroca ha explicat que està prevista una nova convocatòria d’interins a finals d’agost. El representant d’ANPE ha assenyalat que caldrà comprovar quantes persones queden disponibles a les llistes, especialment en el cas de llengua catalana.
En el cas d’Eivissa, ha afirmat que actualment no hi ha interins de llengua catalana disponibles a les llistes, de manera que les places podrien acabar depenent de docents que no hi estaven inscrits o que no tenien habilitada aquesta especialitat.
Alerten de situacions sense especialistes de català
Aroca també ha explicat que el sindicat ha detectat casos en què docents que accedien a places de suport lingüístic no disposaven del nivell de català necessari i, posteriorment, acabaven impartint aquesta assignatura.
Ha assenyalat que enguany s’ha introduït com a mesura un requisit mínim de català, però considera que, especialment a secundària, no s’hauria de treballar amb mínims, sinó garantir un nivell adequat de qualitat educativa en llengua catalana.
Podeu escoltar l’entrevista a continuació:
