En el balanç de la temporada de vigilància de la posidònia d’aquest 2026, l’atenció s’ha centrat en un element sovint oblidat del fondeig: les cadenes dels vaixells. De les 56.000 inspeccions realitzades al voltant de Formentera durant l’estiu, es van detectar 867 situacions d’impacte sobre la praderia (un 1,5% del total). Tanmateix, gairebé la meitat d’aquestes incidències no es van produir pels danys produïts per l’àncora, sinó pel moviment de la cadena sobre el fons marí.
Així ho ha explicat a Ràdio Illa el responsable del Servei de Vigilància de la Posidònia del Govern balear, Marcial Bardolet, qui ha remarcat la importància d’aquesta dada per a la conscienciació de la navegació recreativa. Quan el vent gira, la cadena estesa sobre la praderia actua com una vertadera «guillotina», segant els feixos de la planta marina tot i que l’àncora estigui correctament ubicada sobre arena.
Mínims històrics
Malgrat aquests avisos, les xifres globals d’aquest 2026 marquen el registre de fondejos incorrectes més baix des que es tenen dades, amb un 4% global a les Illes Balears i un 1,5% a Formentera, l’illa on començà aquest servei l’any 2013.
Segons Bardolet, l’evolució des que es va posar en marxa el servei és molt positiva: «El 2018 estàvem en gairebé un 18% de fondejos sobre posidònia a les Balears i ara estem al 4%. S’ha creat un hàbit, una consciència i una cultura de fondeig responsable».
Durant l’estiu, l’equip a Formentera —integrat per 5 embarcacions contractades a través d’Eulen— ha recorregut pràcticament tot el perímetre de l’illa, assegura Bardolet, intensificant la presència al Parc Natural de ses Salines, cala Saona i punts de Migjorn.
Pel que fa a les 5 úniques actes de sanció tramitades aquest any a Formentera, el responsable del servei ha recordat que les barques de vigilància tenen una funció eminentment informativa i pedagògica. La potestat per aixecar actes de sanció recau en els Agents de Medi Ambient (AMA) o la Guàrdia Civil Marítima quan són requerits per actuar davant fondejos il·legals o reincidències.
En aquest sentit, el responsable ha apuntat que els efectius amb capacitat sancionadora, com ara els Agents de Medi Ambient, també s’ocupen d’altres assumptes amb gran repercussió durant l’estiu, com la protecció dels boscos en plena època d’alt risc d’incendis, de manera que no sempre tenen disponibilitat per embarcar.
Reptes de personal i l’horitzó del projecte «Posidònia 2030»
Bardolet no ha amagat les dificultats logístiques per mantenir el 100% de la flota operativa a Pitiüses, provocades principalment per la falta de patrons qualificats a causa del gran cost de l’habitatge i la competència salarial del sector privat.
De cara al futur pròxim, el Govern Balear enllesteix el projecte «Posidònia 2030», dotat amb prop de 5 milions d’euros de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS).
Aquesta iniciativa preveu dotar els Agents de Medi Ambient d’embarcacions i patrons propis a les illes per actuar de manera directa a l’aigua.
A més, planteja prioritzar l’eliminació d’impactes directes (ancoratges inadequats i emissaris) per afavorir la regeneració natural de la planta.
El projecte també inclou la creació d’una central de dades per unificar cartografies, registrar impactes i monitorar l’augment de la temperatura de la mar (que enguany ha marcat pics de fins a 31 °C).
Finalment, preveu estendre el programa educatiu «De la mar a l’aula» i unificar la coordinació telefònica d’incidències al litoral.
