L’aigua ha estat des de l’albor de la humanitat un element clau perquè les civilitzacions es desenvolupessin, creixessin, i, en alguns casos, assolissin cert o gran esplendor. Sense aigua, ni hi ha vida, ni hi ha prosperitat, ni hi ha cultura, ni hi ha esdevenidor. Formentera és un cas clar de com l’aigua ha marcat la singular i la volàtil història humana de l’illa. Amb registres pluviomètrics de sempre modestos, no va ser fins que en la darrera repoblació, els pioners repobladors van començar a dur a terme actuacions de calat per domar l’aigua: sobretot per emmagatzemar i no perdre l’aigua de la poca pluja que queia.
Ja fa almenys cinquanta anys que des del món científic, a escala global, s’avisa que l’aigua és un bé preuat, limitat i en vies d’escassetat, en la seva excepció natural; o sigui, cada cop, la naturalesa, per si sola, genera menys aigua climàtica: les conques hídriques han retrocedit arreu del planeta, els aqüífers terrestres s’assequen, les glaceres moren, els rius es buiden, la salinització dels grans deltes augmenta, etc. L’increment de la població, l’acció industrial i urbanística de l’home i el canvi climàtic, ja fa temps que dibuixaren una projecció fosca i complexa.
Com ens ho fem i farem arreu del planeta i més concretament a Formentera i Eivissa per poder continuar disposant d’una aigua potable que sempre haurem de master, més o menys?
Avui hem volgut fer una taula rodona dedicada a l’aigua, amb fins sensibilitzadors i pedagògics, i per conèixer el context i el que es fa (i el que hem de fer) perquè sempre puguem tenir aigua potable a Formentera. Per això, hem volgut abordar el tema des de diverses perspectives, des del màxim d’angles possibles, i per això tenim als següents convidats. Per una banda, na Maria del Mar Yern, gerent d’Aqualia a Formentera, empresa que fa de co-amfitriona en aquesta tertúlia i a qui agraïm la col·laboració amb la Ràdio Pública de Formentera; n’Emeterio Moles, director gerent de l’Agència Balear de l’aigua i qualitat ambiental (ABAQUA); en Rafael Tur, portaveu d’Aliança per l’aigua; i en Pep Mayans, regant per usos agrícoles. També hem pogut comptar amb la inestimable intervenció d’en Cels Garcia, catedràtic del Departament de Geografia de la UIB i investigador principal del grup de recerca en Recursos Hídrics, Estudis Urbans i Canvi Global (GLOWATER).
Així els convidats han parlat sobre l’evolució de la producció i distribució de l’aigua potable a l’illa, sobre la necessitat de garantir-ne la qualitat, també sobre l’eficiència del clavegueram i els processos de producció, i sobre la necessitat d’insistir en la pedagogia per una cultura de relació diferent amb aquest element imprescindible per la supervivència i el benestar humà.
Podeu escoltar el col·loqui sencer aquí:
